Juan Mar??a Bordaberry Arocena

De Viquip??dia

34?? President de l'Uruguai
Juan Mar??a Bordaberry
Al c??rrec
1 de mar?? de 1972 ??? 12 de juliol de 1976
Precedit per	Jorge Pacheco Areco
Succe??t per	Pedro Alberto Demicheli
Naixement	17 de juny de 1928 Montevideo (Uruguai)
Partit pol??tic	Partit Colorado
Professi??	Advocat
Parella	Josefina Herr??n

Juan Mar??a Bordaberry Arocena (Montevideo, 17 de juny de 1928), pol??tic uruguai??. President constitucional entre 1972 i 1973, dictador entre 1973 i 1976.

Des de novembre del 2006, es troba complint pres?? preventiva despr??s de ser sotm??s a proc??s per diversos delictes d'homicidi sota el seu per??ode de govern dictatorial. Al principi va complir la seva detenci?? en depend??ncies carcer??ries uruguaianes, per?? des de gener del 2007, a causa del seu estat de salut, roman sota arrest domiciliari.

[edita] Biografia

Neix en una fam??lia d'origen colorado i "antibatllista". Educat en el col??legi dels Pares Jesu??tes, es transforma en un cat??lic integrista i enemic del Concili Vatic?? II convocat per Joan XXIII. Dedicat des de jove a les activitats agropecu??ries, les seves primeres activitats pol??tiques les realitza al si de la Lliga Federal d'Acci?? Ruralista liderada per Benito Nardone. Va ser elegit senador del Partit Nacional per l'alian??a nacionalista-ruralista que va triomfar en les eleccions de 1958; va ocupar aquest c??rrec entre 1963 i 1965. El 1964 va aglutinar als seus seguidors en la Lliga Federal d'Acci?? Ruralista, integrant-se el 1969 al Partit Colorado. Va ser ministre de ramaderia i agricultura entre 1969 i 1972, durant el govern de Jorge Pacheco Areco.

En les eleccions del 28 de novembre de 1971, el sector pachequista del Partit Vermell ho va postular a la Presid??ncia de la Rep??blica, en f??rmula completada per Jorge Sapelli, per al cas de qu?? la reforma constitucional proposada per l'esmentat grup per habilitar la reelecci?? del president Jorge Pacheco Areco no obtingu??s els vots necessaris per a la seva aprovaci??. Com aix?? va ser el que es va esdevenir, Bordaberry es va convertir en President de la Rep??blica, en un moment d'especial intensitat de les activitats tant de la guerrilla representada pel MLN (coneguda com Tupamaros) com dels paramilitars i el terrorisme d'estat i al mig de la crisi econ??mica. Va fer front a la situaci?? aliant-se amb els sectors m??s conservadors militars i civils, que van ocupar els llocs m??s rellevants de l'Estat. Una vegada aniquilada, capturada i torturada la guerrilla Moviment d'Alliberament Nacional - tupamara, impulsat per les Forces Armades i els sectors civils de extrema dreta propers al govern, la creixent influ??ncia militar va produir un desconeixement de la seva autoritat el febrer de 1973 per part de l'Ex??rcit i la For??a A??ria, en no acceptar el nomenament com a Ministre de Defensa del general Antonio Francese. Davant de la indifer??ncia ciutadana a la seva convocaci?? de "defensar les institucions" i l'abandonament de la Marina de la seva defensa, va acabar cedint i pactant amb els militars el 13 de febrer en el cridat Acord de Boiso Lanza, en el qual, per a alguns va ser un pr??leg del trenqui institucional que vindria, mentre que per a d'altres va ser de fet un "cop". Bordaberry va presidir el cop d'estat del 27 de juny de 1973.

El seu fill Pedro Bordaberry ha estat Ministre i candidat a Intendent Municipal de Montevideo.

[edita] Cop d'Estat de 1973

Bordaberry va presidir el cop d'estat del 27 de juny de 1973. Va dissoldre el Parlament (al que va substituir per un Consell d'Estat designat pel poder Executiu), les organitzacions socials, els partits pol??tics i va suprimir les llibertats civils. Els militars van comen??ar llavors a ocupar c??rrecs de responsabilitat en el govern en el que es va denominar el "proc??s c??vic militar".

El 1975, va proposar als militars imposar un nou sistema constitucional d'inspiraci?? feixista i franquista, eliminant definitivament a tots els partits pol??tics en aquells dies il??legalitzats i suprimint les institucions liberals. El 1976 les Forces Armades el substitueixen pel llavors president del Consell d'Estat, Alberto Demicheli.

[edita] Judicis i detenci??

Actualitat en curs!
El text seg??ent tracta sobre un tema que era actual en el moment de la redacci??, per la qual cosa la informaci?? continguda pot estar obsoleta o per actualitzar.

Est?? sent investigat per la just??cia uruguaiana per crims de lesa humanitat ocorreguts en oportunitat del cop d'estat i de la dictadura que amb el mateix es va iniciar, sent acusat de violar la Constituci?? i com a autor intel??lectual en segrests i desaparicions d'opositors pol??tics al r??gim. El 16 de novembre de 2006, va ser sotm??s a proc??s per aquests crims, junt amb qui fos el seu canceller Juan Carlos Blanco. El jutge Roberto Timbal li va imputar els assassinats dels legisladors Zelmar Michelini i H??ctor Guti??rrez Ruiz ocorreguts el 1976, quan es trobaven refugiats a Buenos Aires, i de dos expresos pol??tics refugiats a l'Argentina, els exguerrillers tupamaros Rosario Barredo i William Whitelaw, en el marc del Pla C??ndor. Va ser sotm??s a pres?? preventiva.

El 20 de desembre de 2006 la jutgessa Graciela Gatti el va sotmetre a proc??s tamb??, imposant-li aix?? mateix pres?? preventiva, com imputat dels assassinats d'Ubagessner Ch??vez Sosa i Fernando Miranda (les restes del qual van ser trobades el 2005 com a conseq????ncia de les excavacions en predis militars ordenades pel Poder Executiu en compliment de l'article 4 de la Llei de Caducitat), i de Luis E. Gonz??lez, Juan M. Brieba, Carlos Ar??valo, Julio Correa, Oterm??n Montes de Oca, Horacio Gel??s Bonilla, Jos?? Arpino Vega i Eduardo P??rez Silveira (detinguts que encara romanen desapareguts, per?? que la jutgessa va entendre havien de ser considerats morts a efectes d'aquest proc??s); fets tots ocorreguts sota el seu per??ode de govern dictatorial. La jutgessa Gatti va declarar, emper??, prescrit el delicte "d'atemptat a la Constituci??" que se li atribu??a per haver perpetrat el Cop d'Estat del 27 de juny de 1973.

El 23 de gener de 2007 va ser internat en un hospital de Montevideo, afligit de seriosos problemes pulmonars. Tenint en compte el seu estat de salut, el jutge Pablo Eguren li va atorgar el benefici de la pres?? domicili??ria, pel qual des del 27 de gener va passar a complir la seva detenci?? al domicili d'un dels seus fills, ubicat a la capital uruguaiana.

L'1 de juny de 2007 un Tribunal d'Apel??lacions va confirmar la iniciaci?? de proc??s en seu contra pel cas dels assassinats de Michelini i Guti??rrez Ruiz.