Juan María Bordaberry Arocena

De Viquipèdia

34è President de l'Uruguai
Juan María Bordaberry
Al càrrec
1 de març de 1972 – 12 de juliol de 1976
Precedit per	Jorge Pacheco Areco
Succeït per	Pedro Alberto Demicheli
Naixement	17 de juny de 1928 Montevideo (Uruguai)
Partit polític	Partit Colorado
Professió	Advocat
Parella	Josefina Herrán

Juan María Bordaberry Arocena (Montevideo, 17 de juny de 1928), polític uruguaià. President constitucional entre 1972 i 1973, dictador entre 1973 i 1976.

Des de novembre del 2006, es troba complint presó preventiva després de ser sotmès a procés per diversos delictes d'homicidi sota el seu període de govern dictatorial. Al principi va complir la seva detenció en dependències carceràries uruguaianes, però des de gener del 2007, a causa del seu estat de salut, roman sota arrest domiciliari.

[edita] Biografia

Neix en una família d'origen colorado i "antibatllista". Educat en el col·legi dels Pares Jesuïtes, es transforma en un catòlic integrista i enemic del Concili Vaticà II convocat per Joan XXIII. Dedicat des de jove a les activitats agropecuàries, les seves primeres activitats polítiques les realitza al si de la Lliga Federal d'Acció Ruralista liderada per Benito Nardone. Va ser elegit senador del Partit Nacional per l'aliança nacionalista-ruralista que va triomfar en les eleccions de 1958; va ocupar aquest càrrec entre 1963 i 1965. El 1964 va aglutinar als seus seguidors en la Lliga Federal d'Acció Ruralista, integrant-se el 1969 al Partit Colorado. Va ser ministre de ramaderia i agricultura entre 1969 i 1972, durant el govern de Jorge Pacheco Areco.

En les eleccions del 28 de novembre de 1971, el sector pachequista del Partit Vermell ho va postular a la Presidència de la República, en fórmula completada per Jorge Sapelli, per al cas de què la reforma constitucional proposada per l'esmentat grup per habilitar la reelecció del president Jorge Pacheco Areco no obtingués els vots necessaris per a la seva aprovació. Com això va ser el que es va esdevenir, Bordaberry es va convertir en President de la República, en un moment d'especial intensitat de les activitats tant de la guerrilla representada pel MLN (coneguda com Tupamaros) com dels paramilitars i el terrorisme d'estat i al mig de la crisi econòmica. Va fer front a la situació aliant-se amb els sectors més conservadors militars i civils, que van ocupar els llocs més rellevants de l'Estat. Una vegada aniquilada, capturada i torturada la guerrilla Moviment d'Alliberament Nacional - tupamara, impulsat per les Forces Armades i els sectors civils de extrema dreta propers al govern, la creixent influència militar va produir un desconeixement de la seva autoritat el febrer de 1973 per part de l'Exèrcit i la Força Aèria, en no acceptar el nomenament com a Ministre de Defensa del general Antonio Francese. Davant de la indiferència ciutadana a la seva convocació de "defensar les institucions" i l'abandonament de la Marina de la seva defensa, va acabar cedint i pactant amb els militars el 13 de febrer en el cridat Acord de Boiso Lanza, en el qual, per a alguns va ser un pròleg del trenqui institucional que vindria, mentre que per a d'altres va ser de fet un "cop". Bordaberry va presidir el cop d'estat del 27 de juny de 1973.

El seu fill Pedro Bordaberry ha estat Ministre i candidat a Intendent Municipal de Montevideo.

[edita] Cop d'Estat de 1973

Bordaberry va presidir el cop d'estat del 27 de juny de 1973. Va dissoldre el Parlament (al que va substituir per un Consell d'Estat designat pel poder Executiu), les organitzacions socials, els partits polítics i va suprimir les llibertats civils. Els militars van començar llavors a ocupar càrrecs de responsabilitat en el govern en el que es va denominar el "procés cívic militar".

El 1975, va proposar als militars imposar un nou sistema constitucional d'inspiració feixista i franquista, eliminant definitivament a tots els partits polítics en aquells dies il·legalitzats i suprimint les institucions liberals. El 1976 les Forces Armades el substitueixen pel llavors president del Consell d'Estat, Alberto Demicheli.

[edita] Judicis i detenció

Actualitat en curs!
El text següent tracta sobre un tema que era actual en el moment de la redacció, per la qual cosa la informació continguda pot estar obsoleta o per actualitzar.

Està sent investigat per la justícia uruguaiana per crims de lesa humanitat ocorreguts en oportunitat del cop d'estat i de la dictadura que amb el mateix es va iniciar, sent acusat de violar la Constitució i com a autor intel·lectual en segrests i desaparicions d'opositors polítics al règim. El 16 de novembre de 2006, va ser sotmès a procés per aquests crims, junt amb qui fos el seu canceller Juan Carlos Blanco. El jutge Roberto Timbal li va imputar els assassinats dels legisladors Zelmar Michelini i Héctor Gutiérrez Ruiz ocorreguts el 1976, quan es trobaven refugiats a Buenos Aires, i de dos expresos polítics refugiats a l'Argentina, els exguerrillers tupamaros Rosario Barredo i William Whitelaw, en el marc del Pla Còndor. Va ser sotmès a presó preventiva.

El 20 de desembre de 2006 la jutgessa Graciela Gatti el va sotmetre a procés també, imposant-li així mateix presó preventiva, com imputat dels assassinats d'Ubagessner Chávez Sosa i Fernando Miranda (les restes del qual van ser trobades el 2005 com a conseqüència de les excavacions en predis militars ordenades pel Poder Executiu en compliment de l'article 4 de la Llei de Caducitat), i de Luis E. González, Juan M. Brieba, Carlos Arévalo, Julio Correa, Otermín Montes de Oca, Horacio Gelós Bonilla, José Arpino Vega i Eduardo Pérez Silveira (detinguts que encara romanen desapareguts, però que la jutgessa va entendre havien de ser considerats morts a efectes d'aquest procés); fets tots ocorreguts sota el seu període de govern dictatorial. La jutgessa Gatti va declarar, emperò, prescrit el delicte "d'atemptat a la Constitució" que se li atribuïa per haver perpetrat el Cop d'Estat del 27 de juny de 1973.

El 23 de gener de 2007 va ser internat en un hospital de Montevideo, afligit de seriosos problemes pulmonars. Tenint en compte el seu estat de salut, el jutge Pablo Eguren li va atorgar el benefici de la presó domiciliària, pel qual des del 27 de gener va passar a complir la seva detenció al domicili d'un dels seus fills, ubicat a la capital uruguaiana.

L'1 de juny de 2007 un Tribunal d'Apel·lacions va confirmar la iniciació de procés en seu contra pel cas dels assassinats de Michelini i Gutiérrez Ruiz.