Benito Nardone Cetrulo
De Viquipèdia
| Benito Nardone Cetrulo | |
| President de l'Uruguai | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 1 de març de 1960 – 1 de març de 1961 | |
| Precedit per | Martín Recaredo Echegoyen |
| Succeït per | Eduardo Víctor Haedo |
| Naixement | 22 de novembre de 1906 Montevideo (Uruguai) |
| Defunció | 25 de març de 1964 Montevideo (Uruguai) |
| Partit polític | Partit Nacional |
| Professió | Periodista |
Benito Nardone Cetrulo (Montevideo, 22 de novembre de 1906 - íbidem. 25 de març de 1964), va ser un polític i periodista uruguaià mort als 57 anys d'edat. President de l'Uruguai entre 1960-1961 com a integrant del Consell Nacional de Govern.
Fill d'un modest immigrant de Gaeta, Itàlia, després dels seus estudis preparatoris es transforma en periodista. De tradició batllista i gran lector d'història, economia i política, comença a treballar en el periodisme escrit per a després dedicar-se exclusivament a l'activitat radial. El 1940, als 34 anys d'edat, sota el pseudònim de "Chico-Tazo", comença a realitzar comentaris en "CX4 Radio Rural" sobre el mercat nacional i internacional de llanes, divulgant els productors rurals mitjans i petits els maneigs i els lucratius negocis dels mitjancers.
Tots els dies, a les 11:30 del matí (quan els treballadors rurals ja estaven de tornada a les seves cases després de les tasques diàries en el camp) i amb la música del "Pericón Nacional" - ball típic de l'Uruguai - com a fons, Chico-Tazo s'unia a les converses i preocupacions diàries dels petits i mitjans productors de la terra i també dels peons rurals parlant en el seu mateix llenguatge. En aquell temps parlar per radi i referir-se a temes gremials i polítics rurals, com ho feia Benito Nardone, era original o desacostumat.
Sorgit al marge dels partits polítics i convocant per igual a blancs i vermells, aconsegueix formar una força de tal cohesió gremial que funda el 1951 la "Lliga Federal d'Acció Rural". A partir d'aquell moment, les seves idees les pregonava -a més d'en la seva audició radial diària- en els congressos ruralistas i als ajuntaments oberts que es feien a tot el país en els quals tots podien parlar, així fora el crític més intransigent.
Per a les eleccions nacionals de 1958, va convertir aquesta organització purament gremial en una força política aliant-se al Partit Nacional. Aquesta aliança va permetre el triomf electoral d'aquest Partit -absent de la direcció governativa del país des de 1865-. Com a conseqüència d'aquesta aliança, ingressa el Consell Nacional de Govern (1959-1962), del qual va ser president el 1960. Acabat el seu mandat legal, va tornar a les seves activitats gremials des de la ràdio i la premsa cada vegada amb un major to conservador i anticomunista.
Durant la seva presidència el 1960 va visitar Itàlia, anant a Limido Comasco i Gaeta on l'1 de desembre va inaugurar un monument de l'escultor Eugenio Prati dedicat al pròcer uruguaià José Gervasio Artigas. La comuna de Gaeta ho va fer ciutadà honorífic, en record del seu pare Nicola Antonio que a finals del segle XIX va deixar Gaeta per anar-se'n a l'Uruguai a la recerca de major sort.
