Josep Termes Ardèvol
De Viquipèdia
Josep Termes Ardèvol (Barcelona, 1936) és un historiador català especialitzat en el moviment obrer català del segle XIX i segle XX.
Llicenciat en farmàcia i lletres per la Universitat de Barcelona l'any 1963, el seu activisme en contra del règim del general Francisco Franco va provocar que fos expulsat de la Universitat de Barcelona l'any 1958 i el 1966. Obtingué el doctorat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, universitat de la qual també va ser professor. Ha estat catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Barcelona entre el 1982 i el 1991, any en què va passar a la Universitat Pompeu Fabra, en concret a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Es jubila l'1 d'octubre del 2006.
En l'àmbit de la recerca, Termes s'ha centrat sempre a estudiar el moviment obrer català dels segles XIX i XX i les vinculacions d'aquest amb el catalanisme polític. D'aquesta manera, Termes ha combatut les tesis de Jordi Solé-Tura sobre l'origen burgès del catalanisme. També ha revisat d'altres teories sobre la història de la Catalunya contemporània a partir de les conclusions extretes del seu vast coneixement dels moviments socials i d'una lectura científica i popular de les interpretacions fetes per Antoni Rovira i Virgili.
Entre les seves obres destaquen els llibre següents:
- Anarquismo y sindicalismo en España: La primera Internacional (1864-1881) (1972)
- Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1967), en col·laboració amb Emili Giralt, Alfons Cucó i Albert Balcells
- El nacionalisme català. Problemes d'interpretació (1974), ponència presentada al Col·loqui d'Historiadors, organitzat per la Fundació Bofill, i que va esdevenir referent de la seva teoria del catalanisme popular.
- Federalismo, anarcosindicalismo y catalanismo (1976)
- La immigració a Catalunya i altres estudis d'història del nacionalisme català (1984, que inclou l'esmentada ponència del 1974.
- De la Revolució de setembre a la fi de la guerra civil (1987) Vol. 6 de la Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar i coordinada per ell mateix
- Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992) amb Agustí Colomines
- Les arrels populars del catalanisme (1999)
- Història del catalanisme fins el 1923 (2000)
- Històries de la Catalunya treballadora (2000)
- Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme(2003) amb Agustí Colomines
- Misèria contra pobresa. Els fets de la Fatarella del gener de 1973 (2005)
Igualment, Termes ha publicat molts articles en publicacions periòdiques especialitzades com l'Avenç, Estudios de Historia Social o El Contemporani, revista de la qual és codirector amb Rafael Aracil. Abans va ser un dels fundadors de la revista Recerques. Malgrat ser refractari a crear una escola historiagràfica en un sentit estricte, molts historiadors actuals se'n consideren deixebles, entre ells: Teresa Abelló, Josep M. Solé i Sabaté, Enric Olivé, Lluís Duran, Josep Pich, Santiago Izquierdo, Josep Grau, Andreu Mayayo, Jordi Llorens o Agustí Colomines.
La seva trajectòria rebé un reconeixement públic l'any 2006 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural. El 1990 ja havia rebut la Creu de Sant Jordi.
En el camp polític, Termes fou militant del PSUC fins a mitjan dècada dels anys seixanta del segle XX.
