Josep Calassanç Serra i Ràfols
De Viquipèdia
Josep Calassanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1902 - Barcelona, 1971) fou un historiador català, pare de Blanca Serra i Puig, Josep Calassanç Serra i Puig i Eva Serra i Puig. Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. El 1934 fou nomenat Conservador del Museu d'Arqueologia de Barcelona, i es dedicà a la investigació de l'’arqueologia prehistòrica, ibèrica i romana a Catalunya.
Després de la guerra civil espanyola va fer algunes excavacions a Mèrida i durant els anys seixanta assessorà sobre noves excavacions i troballes a Catalunya i Baix Aragó, com les de l'interior de la muralla romana de Barcelona, els sepulcres de fossa de Sant Quirze de Galliners, el vas campaniforme de Sabadell, el poblat ibèric de Tivissa o la Badalona romana. El 1949 fou escollit membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans
[edita] Obres
- El poblament prehistòric de Catalunya (1930)
- Études sur le néolithique et l'énéolithique de France, amb Joan Bosch i Gimpera (1927)
- Forma Conventus Tarraconensis. Baetulo-Blanda (1928)
- El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anteromana (1942)
- Corpus vasorum antiquorum. Barcelone. Musée Archéologique (1951-57 i 1958-65)
[edita] Enllaços externs
- Fitxa de l'IEC
- Biografia a la web de la Societat Catalana de Geografia
