Josep Barba i Bendad

De Viquipèdia

Josep Barba i Bendad ^[1] (Barcelona, 15 d'abril del 1804 – 1881) fou sacerdot, músic i compositor.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Bibliografia 4 Enllaços 5 Notes

[edita] Biografia

Entrà de petit com a escolà de cor a l'església barcelonina de Santa Maria del Pi, on estudia amb F.Samper, i d'on ocupà la plaça de mestre de capella el 1822. Després de passar un temps a la capellania de Santa Maria de Castelló d'Empúries, al juny del 1825 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona. A banda d'ordenar-s'hi sacerdot ^[2], en aquesta ciutat formà una gernació de músics -cantaires i instrumentistes com Joan Carreras i Dagàs o mossèn Domènec Murtra-, amb què contribuí a revifar la vida musical de la ciutat i de les comarques gironines per extensió. Col·laborà en la fundació a Girona d'un teatre d'òpera a la italiana ^[3], del que en portà la direcció musical en els assaigs, però sense intervenir en les representacions públiques. També dirigí una orquestra a la mateixa ciutat. En aquests anys es presentà a oposicions per a mestre de capella de diverses seus, com Valladolid (1826), Sevilla (1829) i Toledo, i tot i que les guanyà no en prengué possessió de cap.

En morir els seus pares, que era el vincle que el lligava a Girona, oposità i guanyà al 1846 el càrrec de mestre de capella de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar ^[4]. En aquesta església tingué de deixeble el músic i compositor Melcior de Ferrer.

Seves són un gran nombre de composicions de música sacra, com diverses misses i himnes religiosos, tedeums, responsoris, villancets i oratoris, que es conserven a la Biblioteca de Catalunya i en els diversos temples on treballà. També escrigué el Tratado metódico teórico-práctico de composición de cant gregorià, en castellà i francès, que ha restat inacabat i inèdit.

[edita] Obres

• Aaron (1834), oratori
• El joven ceñido de ángel y de hombre (1835), oratori
• Missa per a 10 veus i tres cors
• Missa pastoril
• Missa solemne (1843), per a quaranta músics
• Oratorio a San Tomás de Aquino: Josué triunfante de les Jericundinos por el arce
• Salve á 5 y á 9, con orquesta
• Te Deum (1843), per celebrar l'entrada a Madrid de les tropes dels generals Serrano, Narvaéz i Aspiroz el 1843
• Te Deum (1844) en honor a Maria Cristina de Borbó, mare d'Isabel II
• Tota pulchra, per a gran orquestra
• Villancet a 8 veus (1826, amb acompanyament de flauta, clarinet i trompa. Es conserva a l'arxiu parroquial de Castelló d'Empúries.

[edita] Bibliografia

• Josep Maria Cervera i Berta La música i els eclesiàstics músics del bisbat de Girona en els segles XIX i XX Girona: Seminari Diocesà de Girona, 1987. ISBN 84-86377-35-8
• Francesc Civil i Castellví El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1836 Girona: Dalmau Carles Pla, 1994

[edita] Enllaços

• La música a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, tesi doctoral de Maria Montiel Galdon i Arrué Inclou la relació d'obres conservades

[edita] Notes

1. ↑ també anomenat per Josep Barba i Beudad en algunes fonts
2. ↑ Primera tonsura clerical l'agost del 1825, ordenació de prevere el 1828
3. ↑ que estrenà Lucia de Lammermoor el 1842, Nabucco de Verdi el 1846, La Straniera de Bellini i El Belisario de Donizetti el 1847
4. ↑ encara que no fou fins al 1850, quan morí el mestre titular, però jubilat, de Santa Maria del Mar, que renuncià definitivament a la plaça gironina