Josep Barba i Bendad

De Viquip??dia

Josep Barba i Bendad ^[1] (Barcelona, 15 d'abril del 1804 ??? 1881) fou sacerdot, m??sic i compositor.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Bibliografia 4 Enlla??os 5 Notes

[edita] Biografia

Entr?? de petit com a escol?? de cor a l'esgl??sia barcelonina de Santa Maria del Pi, on estudia amb F.Samper, i d'on ocup?? la pla??a de mestre de capella el 1822. Despr??s de passar un temps a la capellania de Santa Maria de Castell?? d'Emp??ries, al juny del 1825 guany?? la pla??a de mestre de capella de la catedral de Girona. A banda d'ordenar-s'hi sacerdot ^[2], en aquesta ciutat form?? una gernaci?? de m??sics -cantaires i instrumentistes com Joan Carreras i Dag??s o moss??n Dom??nec Murtra-, amb qu?? contribu?? a revifar la vida musical de la ciutat i de les comarques gironines per extensi??. Col??labor?? en la fundaci?? a Girona d'un teatre d'??pera a la italiana ^[3], del que en port?? la direcci?? musical en els assaigs, per?? sense intervenir en les representacions p??bliques. Tamb?? dirig?? una orquestra a la mateixa ciutat. En aquests anys es present?? a oposicions per a mestre de capella de diverses seus, com Valladolid (1826), Sevilla (1829) i Toledo, i tot i que les guany?? no en prengu?? possessi?? de cap.

En morir els seus pares, que era el vincle que el lligava a Girona, oposit?? i guany?? al 1846 el c??rrec de mestre de capella de l'esgl??sia barcelonina de Santa Maria del Mar ^[4]. En aquesta esgl??sia tingu?? de deixeble el m??sic i compositor Melcior de Ferrer.

Seves s??n un gran nombre de composicions de m??sica sacra, com diverses misses i himnes religiosos, tedeums, responsoris, villancets i oratoris, que es conserven a la Biblioteca de Catalunya i en els diversos temples on treball??. Tamb?? escrigu?? el Tratado met??dico te??rico-pr??ctico de composici??n de cant gregori??, en castell?? i franc??s, que ha restat inacabat i in??dit.

[edita] Obres

• Aaron (1834), oratori
• El joven ce??ido de ??ngel y de hombre (1835), oratori
• Missa per a 10 veus i tres cors
• Missa pastoril
• Missa solemne (1843), per a quaranta m??sics
• Oratorio a San Tom??s de Aquino: Josu?? triunfante de les Jericundinos por el arce
• Salve ?? 5 y ?? 9, con orquesta
• Te Deum (1843), per celebrar l'entrada a Madrid de les tropes dels generals Serrano, Narva??z i Aspiroz el 1843
• Te Deum (1844) en honor a Maria Cristina de Borb??, mare d'Isabel II
• Tota pulchra, per a gran orquestra
• Villancet a 8 veus (1826, amb acompanyament de flauta, clarinet i trompa. Es conserva a l'arxiu parroquial de Castell?? d'Emp??ries.

[edita] Bibliografia

• Josep Maria Cervera i Berta La m??sica i els eclesi??stics m??sics del bisbat de Girona en els segles XIX i XX Girona: Seminari Dioces?? de Girona, 1987. ISBN 84-86377-35-8
• Francesc Civil i Castellv?? El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1836 Girona: Dalmau Carles Pla, 1994

[edita] Enlla??os

• La m??sica a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, tesi doctoral de Maria Montiel Galdon i Arru?? Inclou la relaci?? d'obres conservades

[edita] Notes

1. ??? tamb?? anomenat per Josep Barba i Beudad en algunes fonts
2. ??? Primera tonsura clerical l'agost del 1825, ordenaci?? de prevere el 1828
3. ??? que estren?? Lucia de Lammermoor el 1842, Nabucco de Verdi el 1846, La Straniera de Bellini i El Belisario de Donizetti el 1847
4. ??? encara que no fou fins al 1850, quan mor?? el mestre titular, per?? jubilat, de Santa Maria del Mar, que renunci?? definitivament a la pla??a gironina