Johann Stamitz
De Viquip??dia
Johann Wenzel Anton Stamitz (en txec: Jan V??clav Stamic) (19 de juny de 1717 ??? 27 de mar?? de 1757) fou un compositor i violinista txec. Johann fou el pare de Carl Stamitz i Anton Stamitz, tamb?? compositors.
Taula de continguts |
[edita] Dades biogr??fiques
Stamitz va neixer a Nemecky Brod (avui Havlickuv Brod, a la Rep??blica Txeca). Va rebre les primeres lli??ons de m??sica de la m?? del seu pare, que era organista. Posteriorment va estudiar amb els jesu??tes a Jihlava (Iglau en alemany) i a la Universitat Carolina de Praga
El 1741 es trasllad?? a Mannheim, quasi al mateix temps en que Karl Theodor es fa c??rrec del govern del principat amb el desig de fer de la cort un nou Versalles.El 1743 ser?? nomenat primer violinista de l'orquestra de la cort i el 1745 Konzertmeister o director musical. Amb el vist i plau del pr??ncep elector, Stamitz a elevar el nivell de l'orquestra fins al punt de convertir-la en una de les m??s reputades d'Europa.
Entre el 1754-55 va passar una temporada a Par??s i la seva m??sica va ser interpretada amb ??xit als Concerts Spirituels.
Va morir a Mannheim el 1757. El seu successor al front de l'orquestra de l'Elector fou Christian Cannabich
[edita] Fundador de l'Escola de Mannheim
Stamitz fou el fundador i el membre m??s prominent de l'anomenada Escola de Mannheim, per la que va compondre gran quantitat de concerts, especialment per a viol?? o flauta, per?? tamb?? per a violoncel, trompeta, clarinet i viola d'amore entre altres. Tamb?? va compondre m??sica de cambra per a diverses formacions, per?? les obres m??s significatives van ser les m??s de 60 simfonies que va compondre, la majoria per a l'orquestra de Mannheim.
Fou un dels primers compositors en compondre sistem??ticament simfonies en 4 moviments, afegint el minuet i trio als 3 moviments habituals. Tamb?? ??s habitual la introducci?? dels clarinets en la simfonia, un tractament m??s mel??dic de la viola i incipients intents d'empastar els instruments de fusta amb la corda.
Cal destacar tamb?? la introducci?? d'un segon grup de material tem??tic contrastant en el primer moviment de la simfonia, que ser?? decisiu per al desenvolupament del que es coneix com a forma sonata.
Malgrat totes aquestes innovacions, el que m??s es va valorar de l'orquestra de Mannheim fou a nivell interpretatiu. Molt possiblement aquest virtuosisme orquestral anava lligat al fet que Johann Stamit acostumava a dirigir l'orquestra des del lloc del concertino, mentre que el costum habitual en l'??poca encara era dirigir des del clavec??.
[edita] Obra
- 6 sonates a 3 parts concertants, op. 1
- 6 sonates de c??mera per a viol?? i baix continu, op. 6
- 4 col??leccions de 6 simfonies cada una poblicades com a opus 3, 4, 7 i 8 i una quantitat superior en manuscrits.
- 10 trios orquestrals
- 6 concerts per a clavec??, op. 10 i diversos concerts per a flauta, viol?? i altres instruments.
- Una missa.
[edita] Bibliografia
- Pestelli, G. Historia de la m??sica, 7 - La ??poca de Mozart y Beethoven Ed. Turner M??sica, Madrid 1986.
- Pauly, R.G. La m??sica en el periodo clasico. Ed. Victor Leru, Buenos Aires, 1980.
