Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Viola d'amore - Viquip??dia

Viola d'amore

De Viquip??dia

La viola d???amore, o viola d???amor ??s un instrument musical de corda fregada caracter??stic del per??ode barroc (m??sica barroca), incl??s en la fam??lia de les violes, que es toca en la mateixa postura que el viol?? i/o la viola. T?? 14 cordes tot i que nom??s se???n toquen 7, ja que les altres 7 vibren en resson??ncia amb les primeres.

Viola d'amore de 1970
Viola d'amore de 1970

[edita] Morfologia

La viola d???amore t?? una morfologia semblant a la resta de la fam??lia de les violes. El cos de resson??ncia ??s for??a gran, est?? formada per dues tapes no bombades unides per una franja de fusta. T?? una roseta, igual que molts altres instruments de corda, e i en canvi, no t?? les caracter??stiques "efes" per on surt el so, sin?? dos obertures en forma de flama. Al voltant de la caixa de resson??ncia, comen??ant per dalt tenim el cap, on trobem el claviller, for??a gran en proporci?? a la resta de l???instrument, on hi ha amb catorze clavilles i la voluta, en general, amb forma del cap de cupido. A continuaci??, es troba el m??stil, en el mateix pla que el cos.

Una de les principals difer??ncies que t?? amb la resta de la fam??lia de les violes, ??s que no t?? ???trastes??? en el diapas??, a difer??ncia de la viola de gamba. Despr??s del m??stil es troba el pont, sobre el qual se situen les 7 cordes que es freguen amb l'arc, i el qual t?? uns petits orificis per a deixar passar les cordes met??l??liques que tenen funci?? de resson??ncia. A continuaci?? es troba el cordal, on s'uneixen les cordes que es freguen, i en la part inferior de l'instrument es troba el bot??. Les cordes de simpatia s'uneixen directament al bot??, no al cordal, i despr??s travessen el pont, transcorren per sota del diapas?? i s'ajusten a les clavilles discorrent per la part posterior del claviller.

La viola d???amore consta de set cordes de tripa, que antigament s???afinaven de diferents maneres (scordatura) fins que al segle XIX Chr??tien Urban va fixar-la en la la2, re3, la3, re4, fa#4, la4, re5, aix?? doncs,el seu registre va d???un la2 a un la6. Sota la tastiera o diapas?? trobem set cordes m??s de metall, afinades a l???unis?? amb les principals perqu?? hi vibrin per simpatia.

[edita] Hist??ria

Els or??gens de la viola d???amore se situen en una evoluci?? de la viola de braccio. Sembla que anteriorment no tenia cordes simp??tiques, nom??s tenia 5 cordes principals, fins que va n??ixer a Alemanya la versi?? actual, de manera que les dues versions van conviure durant el segle XVII. De fet, la primera refer??ncia a la viola d???amore la trobem en una carta l???any 1649, de manera que durant el segle XVIII va viure el seu m??xim exponent.

[edita] Rellev??ncia

Durant el Barroc, per??ode d???auge de la viola d???amore, hi va haver una gran quantitat de m??sics que varen composar per a aquest instrument. Vivaldi, va compondre varis concerts, igual que Telemann, Biver, Bach, Marais o Locatelli. De la mateixa manera, en classicisme Johann Stamitz, Karl Stamitz, Haydn, Hindemith i Milandre, van atorgar una gran import??ncia a la viola d???amore en algunes de les seves obres, alhora que la feren molt popular. La viola d???amore fou tamb?? important en el g??nere de l?????pera, on destaquen obres com Orlando Furioso de Haendel, Tito Manlio de Vivaldi, Le jongleur de Notre-Dame, de Jules Massenet; Madame Butterfly, de Puccini, Palestrina de Hans Pfitzner o Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer.