[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Joaquim Nadal i Farreras - Viquipèdia

Joaquim Nadal i Farreras

De Viquipèdia

Joaquim Nadal i Farreras

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Al càrrec
17 de desembre de 2003 – actualitat
Precedit per Felip Puig i Godes
Succeït per continua en el càrrec
Alcalde de Girona
Al càrrec
1979 – 2002
Precedit per Ignasi de Ribot i de Balle
Succeït per Anna Pagans i Gruartmoner
Naixement 31 de gener de 1948
Girona (Gironès)
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Professió Catedràtic d'història contemporània
Parella Candelària Sobrequés

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.

Taula de continguts

[edita] Presentació

Originari d'una influent família gironina, els pares de Joaquim Nadal pertanyen a l'Opus Dei[1] i alguns dels seus germans també han tingut trajectòries públiques destacades, com Josep Maria Nadal i Farreras, rector de la Universitat de Girona des de la seva fundació al 1991 fins al 2002, o Manel Nadal i Farreras, vinculat com ell al Partit dels Socialistes de Catalunya, i que actualment és secretari de la mobilitat dins el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que el mateix Joaquim Nadal dirigeix, d'ençà l'any 2003. Igualment, Joaquim Nadal és nebot de Jordi Nadal i Oller, historiador econòmic i antic director del Col·legi Universitari de Girona[2].

[edita] Els anys a l'alcaldia de Girona (1979-2002)

Joaquim Nadal i Farreras fou el primer alcalde gironí escollit democràticament després de la transició espanyola al 1979 encapçalant la llista del Partit dels socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Ocupà aquest càrrec fins a la seva renúncia al 2002. El substituí Anna Pagans i Gruartmoner, del mateix partir polític que Nadal. Durant la seva gestió com a alcalde de Girona, emprengué l'ambiciosa reforma del Barri Vell (1982), juntament amb la promoció de l'extint Call jueu gironí. Igualment, realitzà obres de millora de la trama urbana de l'Eixample, amplià la ciutat amb la discutida creació d'extenses àrees urbanitzades d'habitatges unifamilars i executà ampliacions i millores de les infraestructures de serveis socials la ciutat, intentant equilibrar les desigualtats entre els barris. Quedaren pendents alguns temes, com la reforma profunda d'un ineficaç i deficitari transport públic, la integració dels barris més marginals de la Font de la Pólvora i Vila-roja, a més de solucionar el barraquisme del disseminat Torre Alfons XII. Una de les obres més controvertides i polèmiques de Nadal fou la variant de la carretera N-II (actual A-2) pel paratge verge i protegit (PEIN) de la Vall de Sant Daniel (peudemont de les Gavarres)[3]. Mentre fou alcalde de Girona, ocupà igualment la presidència de la Federació de Municipis de Catalunya (1981-1985) i un escó de diputat al Parlament de Catalunya (d'ençà 1984). Es convertí al 1995 en candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya pel PSC-PSOE, que no aconseguí. Durant la V legislatura del Parlament de Catalunya (1995-1999) fou president del grup parlamentari socialista i portaveu del mateix grup d'ençà 1999.

[edita] L'etapa al govern (2003-actualitat)

L'any 2003 entrà al govern de Pasqual Maragall (PSC) –després d'abandonar l'alcaldia– com a conseller del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i fou nomenat portaveu del govern. Ha estat considerat el número 4 del govern, després de Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) (fins a la seva dimissió al 2004 per l'afer de Perpinyà), Josep Bargalló (ERC) i Joan Saura (ICV), artífexs i integrants de l'anomenat govern tripartit. Al 2005, Nadal es veié implicat en un escàndol de força considerable: l'anomenat crisi del Carmel, que fou l'enfonsament d'una edificació d'aquest barri barceloní, a causa de les obres d'allargament de la línia 5 del metro i l'afectació i consegüent desallotjament de 84 edificis més. El partit de l'oposició, Convergència i Unió, liderat per Artur Mas, demanà la dimissió de Nadal en tant que conseller responsable de la seguretat de les obres, mentre que el govern tripartit en pes acusava CiU de la mala planificació d'una obra que el seu partit havia començat sota el darrer govern de Jordi Pujol. A la fi, el govern donà la seva confiança a Nadal, però la seva imatge política en sortí tocada. Sota l'empenta del departament que dirigeix, Nadal ha impulsat i aprovat el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya, que ha de regular totes les noves infraestructures –viàries i ferroviàries– de Catalunya fins al 2026. Dins el PITC s'inclou l'anomenat eix transversal ferroviari que, seguint un traçat similar a l'eix transversal viari del govern de Jordi Pujol, ha de vertebrar la Catalunya central amb les terres de Lleida i Girona[4]. Malgrat això, dues terceres parts de les inversions es destinen al transport per carretera i al tren d'alta velocitat[5].

Amb la ruptura de l'anomenat govern tripartit causada al maig de 2006 per l'expulsió dels consellers d'ERC, Nadal va passar a dirigir el departament de Presidència i la part de Societat de la Informació (abans agrupada juntament amb universitats i recerca en un sol departament), fins al final del govern 2003-2006.

Joaquim Nadal va ser revalidat en el càrrec de Conseller de política territorial i obres públiques en el nou govern de José Montilla el 29 de novembre de 2006. Tanmateix, com que se suprimí el càrrec de portaveu del govern, Nadal no exerceix aquesta funció. Igualment, s'ha palesat una pèrdua d'importància dins el govern, en pro del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.

[edita] Activitat acadèmica i publicacions

Quant a la seva activitat acadèmica Nadal ha exercit intermitentment la docència a les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972-1992) i Girona (d'ençà 1992), i ha dedicat els seus treballs de recerca al segle XVIII català, a la història econòmica espanyola del segle XIX i a la història local, tot concentrant-se en aportacions diverses a la història de Girona. Semblantment, Nadal ha publicat diversos llibres, com Municipi i Ciutat. Girona com a exemple (1988), Girona. Mirant el present, pensant el futur (1991), Girona, ciutat viva i de colors (1999), La Catedral de Girona (2003), Catalunya, Catalanisme i Socialisme (2003) i ha tingut cura també de l'edició de l'obra d'Emili Grahit i Papell Memorias de un ex-alcalde gerundense (2003). Les últimes publicacions són Vides amb nom (2005), un recull de gran part dels seus articles biogràfics publicats a la premsa escrita, Dietari 2003. Apunts d'un any electoral (2006), Discursos i conferències (2006, Quaderns de viatge (2006) i Per a una Història de Girona. Una bibliografia bàsica (2008)[6].

[edita] Notes

  1. ↑ CLARA, 1987: 90.
  2. ↑ CLARA, 1987: 91.
  3. ↑ RUHÍ; NUSS, 2006.
  4. ↑ Documentació del PITC a GENCAT.
  5. ↑ Així és com ho exposen les al·legacions fetes al PITC des de l'ADENC.
  6. ↑ Segons la biografia oficial a GENCAT.

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

Precedit per:
Ignasi de Ribot i de Balle		 Alcalde de Girona

1979 - 2002		 Succeït per:
Anna Pagans i Gruartmoner
Precedit per:
Felip Puig i Godes		 Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
2003 - actualitat		 Succeït per:
continua
al càrrec
Precedit per:
Josep Bargalló i Valls		 Conseller de Presidència
2006		 Succeït per:
No existeix. Ho dirigeix directament el President Montilla
Precedit per:
Artur Mas i Gavarró		 Portaveu del govern
2003 - 2006		 Succeït per:
Aurora Massip i Treig
Precedit per:
Raimon Obiols i Germà		 Cap de l'Oposició
1995–- 1999		 Succeït per:
Pasqual Maragall i Mira