Jordi Nadal i Oller
De Viquipèdia
Jordi Nadal i Oller (Cassà de la Selva, Gironès, 1929) és un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives. El 1957 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona i ha ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, París (1953) i a Pavia (1955). Fou lector de català a Liverpool (1958-1959) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedràtic a la Universitat de València el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, tornant novament el 1981 a la Universitat de Barcelona. Ha estat membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, i forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per les Nacions Unides.
Ha col·laborat en nombroses revistes d'història espanyoles i estrangeres, i s'ha especialitzat en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
[edita] Obres
- La population catalane de 1553 à 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement (1960), amb Emili Giralt i Raventós
- La población española (siglos XVI a XX) (1966)
- El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (1975)
- Història de la Caixa de Pensions (1981)
- Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer
- Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell
- Historia económica de España (1987), director
- Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica (1992)
- Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992)
- La cara oculta de la industrialización española (1994)
- España en su cénit (1516-1598) (2001)
