Tripartit
De Viquipèdia
En política, un govern tripartit (o simplement tripartit) és un govern de coalició format per tres formacions polítiques.
[edita] El «Tripartit Català»
A Catalunya el mot s'assimila al govern de la Generalitat que es va formar arran de les eleccions del 16 de novembre de 2003 pel Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya 2003 (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a pesar de que el partit que va guanyar les elecions va ser Convergència i Unió.
Així, el 14 de desembre de 2003 els màxims dirigents de les tres formacions signaren l'Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com «Pacte del Tinell» (en referència al lloc on es va signar, el Saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona), del qual sorgí un govern presidit pel socialista Pasqual Maragall i format per 16 consellers i conselleres (8 del PSC-CpC, 6 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).
El govern tripartit va tenir una vida molt agitada, marcada pel procés d'elaboració del nou Estatut i sotmès a diverses crisis de govern i polèmiques múltiples que, en certa manera, en van amagar la gestió diària.
L'11 de maig de 2006, arran de l'anunci d'ERC que la formació demanaria el vot negatiu en el referèndum sobre el nou Estatut, el President Pasqual Maragall va decidir, sense consultar-ho amb els seus socis de govern, expulsar els consellers i conselleres d'ERC del Govern. Aquest fet va suposar el pas d'ERC a l'oposició, així com fortes crítiques d'ICV-EUiA, formació que es va negar a gestionar cap de les conselleries vacants i que va condicionar el seu suport a Maragall al fet que aquest convoqués eleccions anticipades després de la realització del referèndum estatutari.
El resultat de les eleccions de 2006 féu possible la reedició del tripartit malgrat que un altre cop Convergència i Unió va guanyar les eleccions, ja que les tres forces polítiques que el formaven sumaren 70 escons, dos més dels 68 que marquen la majoria al Parlament. Aquesta possibilitat es materialitzà pocs dies després, quan les esmentades forces van arribar a un acord per reeditar aquesta fórmula de govern, ara batejada com a Entesa Nacional pel Progrés i amb el nou candidat socialista José Montilla com a President. Sovint s'interpreta aquesta decisió com a contrària a la voluntat del PSOE, que hauria vist amb millors ulls un acord amb Convergència i Unió; tot i així la postura que oficialment adoptà el PSOE fou la de respectar la lliure decisió del PSC sobre aliances a Catalunya.
[edita] Vegeu també
- Eleccions autonòmiques catalanes (2003)
- Eleccions autonòmiques catalanes (2006)
- Govern de Catalunya 2003-2006
- PSC-CpC
- ERC
- ICV-EUiA
