Joan VIII Paleòleg
De Viquipèdia
Joan VIII Paleòleg fou emperador bizantí de Constantinoble (1425-1448) (nascut el 1390-mort el 1448).
El 1419 fou nomenat coemperador pel seu pare Manel II Paleòleg, al que va succeir el 1425 i immediatament va signar un tractat de pau amb Murat II que fou acceptat pels otomans perquè estaven en guerra amb Hongria, Sèrbia, Valàquia i Venècia a més d’altres emirs turcmans. Durant deu anys el seu regnat fou pacífic limitat a la ciutat de Constantinoble ja que la resta de les seves possessions a la Propòntida i la mar Negra eren governades pels seus sis germans. Com que el tractat de pau amb el sultà no incloïa als seus germans alguns d’aquestos foren privats dels seus dominis per Murat II i es van refugiar a Constantinoble.
La seva política fou sempre de confiar amb Occident i prometre a canvi la unió de les esglésies. Eugeni IV el va convidar a anar a Europa però les finances imperials no ho permetien ja que s’havia de pagar un pesat tribut als otomans, però més tard un regal de vuit galeres amb provisions i una quantitat en metàl·lic, feta pel Papa, li va permetre acceptar. Va anar a Itàlia amb el seu germà Demetri Paleòleg i l’eclesiàstic Joan Bessarió, sortint de Constantinoble el novembre del 1437. A Venècia, la primera escala, fou rebut amb tots els honors; llavors va anar a Ferrara on igualment fou rebut amb gran pompa i allí es va celebrar un concili (1438) organitzat pel papa Eugeni IV, continuació dels concilis de Pisa, Constança i Basilea, que no va arribar a cap acord degut a que el concili afermava la seva superioritat sobre la del Papa i Eugeni no transigia en aquest punt; l’any següent el concili es va traslladar a Florència i després de llargues negociacions ben portades (per part dels grecs) per Bessarió i el bisbe Marc d’Efes es va acordar la unió de les dues esglésies el juliol de 1439. El 1440 l’emperador va retornar a Constantinoble, però de fet sense obtenir cap ajut efectiu. A més el poble grec no estava d’acord amb la unió i fou el bisbe Marc d’Efes, que s’havia oposat a la unió en les condicions dictades pel Papa el que va encapçalar l’oposició, i va limitar l’eficàcia de la unió a una cosa interna del palau.
El Papa, per por d’una invasió otomana d’Itàlia més que per defensa de l’Imperi Bizantí, va convèncer al rei Ladislau d’Hongria a trencar la pau que havia signat amb el sultà Murat, i envair territori otomà. Però els hongaresos foren completament derrotats a Varna (1344) i el mateix rei Ladislau i el cardenal Julià van morir en aquesta batalla. Durant aquesta campanya Constantí Paleòleg havia augmentat els seus dominis al Peloponès i Grècia i havia consolidat aquestes possessions el 1345. Murat es va dirigir contra Constantí, va assolar Grècia i va assaltar l’Hexamilion (la muralla de l’istme de Corint) i va ocupar Corint i Patres (1346). Finalment el 1347, davant una nova invasió del hongaresos, va reconèixer a Constantí la possessió del Peloponès a canvi d’un tribut anual, pau que fou negociada pel historiador Franza (Phranza).
El 1448 va morir i el va succeir el seu germà Constantí XI Paleòleg el darrer emperador.
Es va casar tres vegades: amb Anna de Rússia, amb Sofia de Montferrat i amb Maria Comnena de Trebisonda, però no va tenir fills amb cap de les tres-
