Constant?? XI Pale??leg
De Viquip??dia
Constant?? XI Pale??leg (Constantinus Paleologus) de sobrenom Dragases (?????????????????????? o ????????????????) fou el darrer emperador bizant?? del 1448 al 1453.
Era el quart fill de Manel II Pale??leg i va n??ixer el 1394. Va succeir al seu germ?? gran Joan VIII Pale??leg, el 1448. Es va casar amb Teodora, filla de Lleonard III Tocco, senyor d'Acarn??nia, duc de L??ucada i senyor de Angelocastron, Vonitza i Varnatza; i despr??s de la mort d'aquesta, amb Catarina, filla de Notaras Pale??leg Catelusi (Dorino I Gattiluso), pr??ncep de Lesbos, i amb cap de les dues va tenir fills.
Pr??viament a ser emperador fou d??spota o governador de les restes de les possessions bizantines al Querson??s tauric, i durant el regne del seu germ?? Joan va defensar el seu principat del Pelopon??s.
Al morir Joan el tron fou reclamat pels seus germans Demetri, el m??s gran, Constant?? i Tom??s. Constant??, que era al Pelopon??s, tenia un partit favorable a la capital, i va acceptar el no-menament que aquest partit li va proposar, per?? amb moltes dubtes ja que el poder bizant?? havia quedar redu??t a Constantinoble, el Pelopon??s, algunes ciutats costeres i algunes illes. Abans d'acceptar va enviar a Franza el historiador a la cort de Murat II, i va demanar perm??s al sold?? per governar als grecs i quan el sold?? va donar el perm??s es va embarcar cap a Constantinoble. Va fer les paus amb els seus germans als que va donar el seu despotat de Mistra.
Al comen??ament el regnat fou tranquil, per?? el 1450 va morir Murat II i el va succeir el seu fill i successor Muhammad I que inicialment va estar en una dura guerra amb l'emir de Karaman i Bizanci sembla que va considerar el moment oport?? per ajudar al pr??ncep Orkhan, germ?? gran de Muhammad, que vivia a Constantinoble i reclamava el tron otom??, al qual van donar un ex??rcit per presentar-se a territori dels otomans a reclamar els seus drets. Ambaixadors bizantins van anunciar al sold?? el trencament dels acords i el reconeixement d'Orkhan; el visir Khalil els va amonestar severament i va dir "si voleu proclamar a Orkhan, potser ho podreu fer, potser podreu cridar als hongaresos per demanar ajut, potser podreu reconquerir els territoris que us hem pres, per?? sabeu que no triomfareu en res, i en lloc de guanyar, perdreu les petites parts del imperi que us hem deixat. El meu amo ser?? informat del vostre missatge i ell dir?? el que s'ha de fer".
Una mica despr??s Muhammad va iniciar els preparatius per el setge de Constantinoble i va declarar que no faria la pau fins que la seva residencia fos a Constantinoble. La ciutat fou bloquejada per terra i mar. L'artilleria era la m??s gran mai vista. Mentre ??s completava els setge els otomans van ocupar Mes??mbria, Anquialos, Byzcon i altres ciutats. El 6 d'abril de 1453 Muhammad va apar??ixer sota les muralles de la ciutat amb 258.000 homes. Grecs, venecians, genovesos, i altres auxiliars europeus defensaven la ciutat, i la marina cristiana era superior a la otomana en capacitat operativa. La lluita va durar fins el 29 de maig de 1453. L'emperador, amena??at per alguns gen??ssers, diuen que va dir: "??No hi ha cap cristi?? que em vulgui tallar el cap?", i casi al moment fou mort per dos turcs.
Quan el seu cos fou descobert, es va portar a Muhammad, i va ordenar tallar el cap i penjar-lo en una pla??a anomenada Augusteum, i despr??s fou enviada com a trofeu a les principals ciutats turques d'??sia. La catedral de Santa Sofia fou consagrada com a mesquita i Muhammad hi va fer l'oraci??.
