Joan Pujol García

De Viquipèdia

Juan Pujol quan ja treballava com a "Garbo" per al MI5

Juan Pujol García (Barcelona, 14 de febrer de 1912 - Caracas, Veneçuela, 10 d'octubre de 1988), de nom en clau britànic Garbo i de nom en clau alemany Arabel, fou un agent doble que desenvolupà un paper clau en l'èxit del Desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial.

La informació falsa que Pujol va proporcionar a Alemanya va ajudar a convèncer a Hitler que l'atac principal seria més tard i en un altre lloc, la qual cosa va resultar decisiu per reduir les tropes alemanyes presents a la zona del desembarcament.

Nascut a Barcelona, fill d'una família burguesa, i estudia internat als Maristes de Mataró. Al començament de la guerra civil és detingut sense motiu, l'ajuden a escapar i viu amagat durant dos anys. Finalment s'allistà a l'exèrcit republicà i va al front de l'Ebre. Acabarà passant-se al bàndol franquista, tot i que va reconèixer no subscriure la seva ideologia. Acabada la guerra es traslladà a Madrid. Comença la Segona Guerra Mundial i a través de les emissions de la BBC pren una consciència antinazi i vol participa en ajut de la democràcia i la llibertat. Al voltant de 1940, va decidir que havia de contribuir al final de la guerra ajudant la Gran Bretanya, únic adversari de l'Alemanya nazi en aquelles dates.

La seva dona va realitzar el primer intent d'aproximació cap al Govern Britànic però aquest va rebutjar donar-li ocupació com a espia. Va decidir llavors establir-se com a espia alemany, abans d'oferir-se de nou als Britànics com a agent doble. Ho aconsegueix mitjançant l'ambaixada alemanya, a on contacta amb Gustavo Knittel, àlies Federico, a qui convenç de que viatjarà a Anglaterra per informar als alemanys dels moviments de tropes.

Encara que operava inicialment des de Lisboa, fingia als alemanys ser a la Gran Bretanya. Inventava informes ficticis sobre moviments de vaixells mercants, convencent-los amb èxit que eren dades veritablement valuoses, gràcies a informació obtinguda a la biblioteca de Lisboa i noticieros del cinema. Fingia viatjar per tota Gran Bretanya i enviava els seus fulls de despeses, segons els preus que obtenia d'una guia de ferrocarrils britànica. Va passar certs conflictes en no entendre correctament el sistema de moneda predecimal (lliures, xílings i penics), però va resoldre els seus problemes enviant els informes despesa per despesa, i argüint que ja enviaria el total més tard.

Finalment, i amb l'ajut del servei d'espionatge americà, aconsegueix oferir els seus serveis a la Intel·ligència Britànica, que aquesta vegada va acceptar contractar-lo.

Va arribar a Anglaterra a la primavera de 1942 i va operar com a agent doble baix l'auspici del Comitè XX (Sistema de la Doble Creu), una iniciativa de la Intel·ligència Britànica basada en la captura d'agents alemanys i la seva posterior conversió en agents dobles per a tasques de contraespionatge o per a maniobres de desinformació de l'enemic. El seu treball principal va ser el de convèncer als alemanys que havia aconseguit reclutar un gran nombre d'agents a la Gran Bretanya, alguns d'ells persones de molta influència i amb informació valuosa. La dificultat del seu treball era que havia de fabricar a tota hora informes coherents de tots els agents que anava inventant i que no es contradiguessin entre si, sense perdre credibilitat. Va arribar a crear 27 agents diferents, si be simultàniament només van actuar 16. Pujol mantenia una fitxa per cadascú amb tota la fictícia filiació i actuacions per poder fabular els informes que enviava. Els alemanys pagaven a Arabel grans quantitats de diners per mantenir la seva xarxa d'agents. Cal comptar, a més, que Pujol no sabia anglès i era un membre de la secció ibèrica de contraespionatge qui li feia d'intèrpret.

Inicialment li assignaren el nom en clau "Bovril" (com la sopa), però de seguida li canvien per "Garbo", en honor a les dots interpretatives del català.

De vegades havia d'inventar raons per explicar per què un dels seus agents havia estat incapaç d'informar sobre alguna operació que tard o d'hora arribaria a oïda dels alemanys i per no descobrir que tot era una farsa. En una ocasió va informar que un dels seus agents de Liverpool havia caigut malalt just abans d'un gran moviment de flota des d'aquest port a la costa oest d'Anglaterra. En caure suposadament malalt, li va ser impossible a aquest espia transmetre aquella informació. Per donar èmfasi a la seva història inventada, fins i tot va haver de fingir la mort d'aquest agent amb una esquela falsa va ser publicada en un diari local. D'aquesta forma, els alemanys van creure la seva història i fins i tot van pagar una pensió a la "vídua" de l'agent mort.

La informació que Pujol enviava als alemanys era inventada pels seus superiors britànics i incloïa una gran part d'esdeveniments verdaders perquè els informes fossin més convincents. De vegades, s'aconseguia l'efecte desitjat enviant informació genuïna però retardant la seva arribada perquè el dany fos mínim. Per a això de vegades es recorria a matasellar una carta amb una data anterior, però no enviant-la fins a la vigília del moviment de tropes en qüestió perquè quan arribés semblés un retard del servei de correus.

El treball de desinformació més important de Garbo va ser al voltant del desembarcament de Normandia i era part de l'Operació Fortitude, una campanya d'intoxicació informativa que va convèncer a Adolf Hitler i a molts dels seus col·laboradors que l'invasió aliada tindria lloc a l'estret de Calais, a 250 km de Normandia, i que el desembarcament de Normandia era només una maniobra per atreure les tropes alemanyes lluny de Calais. El primer moviment de distracció va consistir en informar als alemanys que s'estaven traslladant tropes americanes a Escòcia per envair Noruega. Hitler s'ho empassa i envia 16 divisions a Escandinàvia. El 6 de juny de 1944 va enviar, només unes hores abans, un missatge xifrat als alemanys que deia: La flota d’invasió ja ha sortit. L'Operació Normandia ha començat, quan els hi arriba, ja era massa tard per moure les tropes.

Després del desembarcament, al juny del 1944, els alemanys bombardejen Londres amb les V1. Garbo torna a entrar en acció subministrant coordenades falses dels punts estratègics. Finalment, i davant el risc de ser descobert, fabrica la seva propia -falsa- detenció per part dels britànics.

Després de la guerra, Pujol es va traslladar a Veneçuela, on va viure en l'anonimat. No va ser fins 1984 en que el periodista anglès Nigel West investigà la història i el trobà. Fins aquell moment, ni tan sols la seva família ho sabia.

Va morir a Caracas en 1988.

Joan Pujol "Garbo" té l'honor de ser una de les poques persones condecorades amb medalles d'ambdós bàndols: la Creu de Ferro alemanya atorgada personalment per Hitler i l'Ordre de l'Imperi Britànic.

[edita] Referències

Harris, Tomás (2000). Garbo The Spy Who Saved D-Day. The National Archives. ISBN 1-903365-58-9
Holt, Thaddeus, The Deceivers: Allied Military Deception in the Second World War (New York, Scribners, 2004)
Pujol, Juan, with Nigel West, Rupert Allason, Operation Garbo (Random House, New York, 1985)