[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Isabel d'Orleans-Bragança - Viquipèdia

Isabel d'Orleans-Bragança

De Viquipèdia

Isabel d'Orleans-Bragança, comtessa de París (Eu 1911 - París 2003). Nascuda Princesa del Brasil amb el grau d'altesa imperial es convetí per matrimoni amb la comtessa de París i esposa del pretendent de la Casa dels Orleans al tron de França.

Nascuda al castell d'Eu el 13 d'agost de 1911 era filla del príncep Pere del Brasil i de la comtessa bohèmia Elisabeth Dobrzensky de Dobrzenicz. Era besnéta de l'emperador Pere II del Brasil.

El 8 d'abril de 1931 es casà amb el príncep de la casa dels Orleans Enric d'Orleans a Palerm. El comte era fill del príncep Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans. La parella tingué onze fills:

  • SAR la princesa Isabel d'Orleans nascuda el 1932 a Manoir d'Anjou a Bèlgica. L'any 1964 es casà amb el comte Frederic Carles de Schönborn-Buchheim.
  • SAR el comte Enric d'Orleans nascut el 1933 a Manoir d'Anjou a Bèlgica. Es casà amb la princesa Maria Teresa de Württemberg de la qual es divorcià i es tornà a casar amb Micaela Cousino.
  • SAR la princesa Helena d'Orleans nascuda el 1934 a Manoir d'Anjou a Bèlgica. Es casà amb el comte Eduard de Limburg-Stirum el 1957.
  • SAR el príncep Francesc d'Orleans nascut el 1935 a Manoir d'Anjou a Bèlgica i mort en acte de guerra a Algèria el 1960.
  • SAR el príncep Miquel d'Orleans nascut el 1941 a Rabat. Es casà amb l'aristòcrata francesa Beatriu d'Orleans.
  • SAR la princesa Xantal d'Orleans nascuda a Pamplona el 1946. Es casà amb el baró François Xavier de Sambucy de Sorgue l'any 1972.

A partir del seu casament l'any 1931, Isabel col·laborarà amb el seu marit per publicitar el partit orleanista dins de França i arran de la fi de la llei d'exili de l'any 1950, Isabel i el comte de París realitzaren nombrosos viatges a l'interior del país per tal de conèixer la realitat francesa.

Separada del seu marit l'any 1986 s'instal·là en una casa parisenca propietat de la família dels Orleans. Continuà la seva en favor de nombroses causes humanitàries i presidí entre alites el Patronat literari que concedeix el premi Hug Capet.

Entre d'altres llibres escrigué una autobiografia, una biografia de Blanca de Castella i un llibre anomenat Album de la meva vida.