Home de Cromany??
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Crani d'un home de Cromany??
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| ???Homo sapiens ssp. Cro-Magnon |
||||||||||||||
L'home de Cromany?? ??s una branca de la subesp??cie de l'Homo sapiens, que va desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podria descendir d'exemplars migrats des de l'??frica fa uns cent mil anys.
[edita] Morfologia i cultura
La seva al????ria mitjana era de 1,85 metres, ??s a dir 25 cent??metres m??s alt que els seus predecessors. Vivia en coves i de vegades en campaments a l'aire lliure. Ca??ava en grups, els animals grossos amb trampes i els petits amb pedres i fletxes. Les dones recollien els fruits. No eren n??mades per?? de vegades abandonaven els seus llocs d'assentament.
Els homes de Cromagnon caminava erecte, era dolicoc??fal, de nas ample i de ment?? prominent, alguns autors creuen que la seva adaptaci?? al medi i la seva capacitat f??sica i cultural era molt superior a la de l'home de Neandertal, al qual no va tardar en expulsar de les seves terres de cacera, arraconant-los fins a provocar la seva extinci??.
Algunes restes trobades de l'home de Cromany?? presenten algunes caracter??stiques clarament neandertals, per?? s???ha de descartar la hibridaci?? entre ambd??s grups, i en tot cas es pot parlar nom??s d'una absorci?? parcial sobretot de les dones que quedaven a??llades si els mascles de la tribu morien.
Al final del Paleol??tic Superior l'home de Cromany?? predominava per sobre als Neandertal, que de fet s'havien extingit.
[edita] Evoluci??
S'estengu?? per tot Europa cap el 40.000 aC. A Catalunya s'estengu?? fa uns vint mil anys i menys unes poques troballes corresponents al per??ode cultural anomenat ???aurinyaci?????, les troballes corresponen al per??ode de cultura anomenat ???graveti????? que fou la fase mitja del "perigordi??". En canvi durant els per??odes anomenats "solutri??" i "magdaleni??" el fons graveti?? es mant?? viu i fins i tot s???allarga m??s que enlloc (a aquesta darrera fase se l'anomena a Catalunya Epi graveti??).
[edita] Jaciments
El ge??leg Louis Lartet va descobrir els cinc primers esquelets d'homes de Cromany?? el mar?? de 1868 al lloc anomenat Cr??s Manhon a Les Eyzies, regi?? de Dordonya, a Fran??a. Despr??s se'n van trobar m??s a tot Europa i a l'orient mitj??.
Les troballes m??s importants als Pa??sos Catalans corresponen a la Cova del Parpall?? a Gandia, on s???han trobat plaques de pedra pintada i plaques gravades (pintura de l'estil de les de tipus parietals d'Altamira i Lascaux). Hi ha altres coves a la Garrotxa per?? sense pintures ni gravats. Les pintures s???han datat al per??ode solutri??, perqu?? a la Cova del Parpall?? les capes restaven intactes.
 |
Aquest article o secci?? necessita l'atenci?? d'un expert en la mat??ria. Si us plau, trobeu-ne un, o milloreu aquesta p??gina vosaltres mateixos si podeu. |
