Home de Cromanyó
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Crani d'un home de Cromanyó
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| †Homo sapiens ssp. Cro-Magnon |
||||||||||||||
L'home de Cromanyó és una branca de la subespècie de l'Homo sapiens, que va desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podria descendir d'exemplars migrats des de l'Àfrica fa uns cent mil anys.
[edita] Morfologia i cultura
La seva alçària mitjana era de 1,85 metres, és a dir 25 centímetres més alt que els seus predecessors. Vivia en coves i de vegades en campaments a l'aire lliure. Caçava en grups, els animals grossos amb trampes i els petits amb pedres i fletxes. Les dones recollien els fruits. No eren nòmades però de vegades abandonaven els seus llocs d'assentament.
Els homes de Cromagnon caminava erecte, era dolicocèfal, de nas ample i de mentó prominent, alguns autors creuen que la seva adaptació al medi i la seva capacitat física i cultural era molt superior a la de l'home de Neandertal, al qual no va tardar en expulsar de les seves terres de cacera, arraconant-los fins a provocar la seva extinció.
Algunes restes trobades de l'home de Cromanyó presenten algunes característiques clarament neandertals, però s’ha de descartar la hibridació entre ambdós grups, i en tot cas es pot parlar només d'una absorció parcial sobretot de les dones que quedaven aïllades si els mascles de la tribu morien.
Al final del Paleolític Superior l'home de Cromanyó predominava per sobre als Neandertal, que de fet s'havien extingit.
[edita] Evolució
S'estengué per tot Europa cap el 40.000 aC. A Catalunya s'estengué fa uns vint mil anys i menys unes poques troballes corresponents al període cultural anomenat “aurinyacià”, les troballes corresponen al període de cultura anomenat “gravetià” que fou la fase mitja del "perigordià". En canvi durant els períodes anomenats "solutrià" i "magdalenià" el fons gravetià es manté viu i fins i tot s’allarga més que enlloc (a aquesta darrera fase se l'anomena a Catalunya Epi gravetià).
[edita] Jaciments
El geòleg Louis Lartet va descobrir els cinc primers esquelets d'homes de Cromanyó el març de 1868 al lloc anomenat Cròs Manhon a Les Eyzies, regió de Dordonya, a França. Després se'n van trobar més a tot Europa i a l'orient mitjà.
Les troballes més importants als Països Catalans corresponen a la Cova del Parpalló a Gandia, on s’han trobat plaques de pedra pintada i plaques gravades (pintura de l'estil de les de tipus parietals d'Altamira i Lascaux). Hi ha altres coves a la Garrotxa però sense pintures ni gravats. Les pintures s’han datat al període solutrià, perquè a la Cova del Parpalló les capes restaven intactes.
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, trobeu-ne un, o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. |
