Hist??ria econ??mica
De Viquip??dia
La hist??ria econ??mica analitza l'evoluci?? de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i aix?? es parla de la hist??ria econ??mica de Catalunya, per exemple. La disciplina est?? molt lligada a la hist??ria social, ja que el sistema econ??mic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una ??poca sol veure's reflectida en la seva economia.
Per a efectuar aquest estudi, l'hist??ria econ??mica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i es centra en la investigaci?? sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions.
Entenem per conjuntura a la combinaci?? fortu??ta d'esdeveniments o circumst??ncies que afecten a una societat. Per exemple: una onada de fred n??rdic que malmet una collita de pr??ssecs, un atentat contra un pol??tic, la vaga d'un sector de treballadors que demana un augment salarial...
Dintre del concepte global de conjuntura es troba la conjuntura econ??mica que s'ent??n com els canvis i els moviments dels components essencials de la vida econ??mica. Per exemple: l'increment del consum, les oscil??lacions dels preus, les baixades de producci?? de bens manufacturats...
S'anomena estructura al conjunt d'elements que caracteritzen una societat i que canvien molt lentament. Podem parlar de diferents estructures: social (components i organitzaci?? de la societat), pol??tica (sistema i/o organitzaci?? pol??tica) i econ??mica (organitzaci?? econ??mica, sectors productius, etc.).
Com a creixement s'ent??n l'increment de la capacitat productiva i dels recursos que disposa una societat, ??s a dir, els seus canvis d'estructura econ??mica. El creixement consisteix en l'augment quantitatiu de les xifres macro-econ??miques sense que afectin les expressions per capita i que no produeixin transformacions socials. Un exemple d'aix?? pot ??sser un pa??s del tercer m??n que augmenti la seva producci?? d'arr??s per?? que s'incrementi la quantitat de fam??lies pobres en el mateix per??ode de temps.
S'anomena fluctuaci?? econ??mica a l'interludi de creixement econ??mic i depressi??. Les fluctuacions poden ??sser de curta i de llarga durada.
Les fluctuacions de curta durada poden ??sser quotidianes (el consum de la campanya de Nadal), amb intervals de temps setmanals, mensuals, estacionals o interannuals. Quan una fluctuaci?? es referix a un per??ode d'entre tres i quatre anys s'anomena cicle Kitchin i quan es referix a un per??ode d'entre set i deu anys, cicle Juglar.
Les fluctuacions de llarga durada que m??s s'estudien s??n el cicle Kondratieff o moviments intradesenals (cinquanta i seixanta anys) i la tend??ncia secular que es refereix al per??ode d'un segle, vers l'al??a o vers la baixa.
Taula de continguts |
[edita] La prehist??ria
La prehist??ria es caracteritza per una economia simple on cada persona o grup intenta produir per a la pr??pia subsist??ncia, sigui a trav??s de la ca??a i la recol??lecci?? o conreant el propi aliment. Els excedents s'intercanvien amb altres persones d'una manera poc organitzada, segons les necessitats de cada grup. Al final d'aquest per??ode es comen??a a considerar determinats elements com valuosos a causa de la seva escassedat i per la llei de l'oferta i la demanda acaben esdevenint el germen de la futura moneda.
[edita] Edat antiga
Amb la revoluci?? neol??tica i les primeres grans civilitzacions sorgeixen les monedes (i abans les mat??ries que actuen com a refer??ncia, com la sal, l'or o les joies). El comer?? esdev?? una forma de riquesa i un treball espec??fic que obliga a incrementar els contactes entre pobles i millorar el transport. L'Estat es converteix en un agent regulador econ??mic que recull taxes per a les grans obres i serveis.
El Codi d'Hammurabi ??s el primer document econ??mic pur, ja que les lleis afecten els salaris i els preus d'alguns productes. Per als grecs, l'economia s'ha de supeditar a la pol??tica, que administra el b?? com??. D'aquesta ??poca daten els primers aranzels, perqu?? s'intenta protegir els productes nacionals enfront els estrangers.
La banca primitiva sorgeix tamb?? en l'Edat Antiga, com a instituci?? capa?? de deixar fons per emprendre grans obres. La religi?? judeocristiana condemnar?? el pr??stec com una immoralitat, pels interessos abusius que es fixaven en algunes situacions.
[edita] L'Edat mitjana i moderna
Amb el feudalisme la moneda perd valor, ja que la import??ncia rau en la terra, que determina en gran part el poder (ja que els serfs estan lligats a un territori). Les institucions econ??miques, per??, continuen existint i les lleis de comer?? prosperen, com les Consolat del Mar catal??.
El Renaixement suposa un auge econ??mic, amb l'obertura de noves rutes comercials i l'aparici?? de les primeres grans fortunes personals (els burgesos i banquers) que per primer cop no pertanyen a les fam??lies dirigents. Es formen aliances entre pa??sos per assegurar condicions ventatjoses en l'intercanvi i s'assegura el monopoli de determinades transaccions com a garantia de riquesa futura
[edita] La Il??lustraci??
Amb el Segle de les Llums i la imposici?? de la ra??, sorgeixen les primeres teories econ??miques modernes, com les d'Adam Smith, el mercantilisme o la fisiocr??cia. Es busca l'efici??ncia en la gesti?? de l'Estat, amb un augment dels funcionaris dedicats als pressupostos, als impostos i a les inversions de cada pa??s. Es tanquen les fronteres quan conv?? i s'impulsa l'imperialisme per tenir nous mercats a l'abast i l'acc??s a mat??ries primeres. Amb la Revoluci?? Industrial, sorgeix el capitalisme com a sistema imperant.
Com a reacci??, apareixen les primeres comunitats autogestionades, sovint de caire religi??s, on s'intenta tornar a un estil de vida "natural", sense els diners i on tots formen una comunitat. ??s la utopia que recorre bona part de la filosofia que donar?? peu al Romanticisme.
[edita] L'economia contempor??nia
Les difer??ncies econ??miques provoquen revoltes socials i canvis pol??tics, aix?? com l'aparici?? d'una nova ideologia: el comunisme, el qual proposa fer desapar??ixer la divisi?? de classes i treballar tots per al b?? com??, aix?? com destronar els burgesos de la seva posici?? de poder, acumulat amb f??briques i negocis. Durant el segle XX el m??n es va dividir en dues meitats, caracteritzades b??sicament per defensar el capitalisme o el comunisme (amb totes les seves variants).
La globalitzaci?? suposa concebre tot el planeta com un ??nic mercat i a la pr??ctica assegura l'hegemonia del capitalisme per sobre d'altres sistemes (tot i les protestes provinents de l'anarquisme o l'altermundisme). Aprofita al m??xim el potencial de la tecnologia i la publicitat per vendre els productes, que es fabriquen en grans empreses que sovint cotitzen en borsa i s??n multinacionals.
