Història econòmica
De Viquipèdia
La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i així es parla de la història econòmica de Catalunya, per exemple. La disciplina està molt lligada a la història social, ja que el sistema econòmic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una època sol veure's reflectida en la seva economia.
Per a efectuar aquest estudi, l'història econòmica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i es centra en la investigació sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions.
Entenem per conjuntura a la combinació fortuïta d'esdeveniments o circumstàncies que afecten a una societat. Per exemple: una onada de fred nòrdic que malmet una collita de préssecs, un atentat contra un polític, la vaga d'un sector de treballadors que demana un augment salarial...
Dintre del concepte global de conjuntura es troba la conjuntura econòmica que s'entén com els canvis i els moviments dels components essencials de la vida econòmica. Per exemple: l'increment del consum, les oscil·lacions dels preus, les baixades de producció de bens manufacturats...
S'anomena estructura al conjunt d'elements que caracteritzen una societat i que canvien molt lentament. Podem parlar de diferents estructures: social (components i organització de la societat), política (sistema i/o organització política) i econòmica (organització econòmica, sectors productius, etc.).
Com a creixement s'entén l'increment de la capacitat productiva i dels recursos que disposa una societat, és a dir, els seus canvis d'estructura econòmica. El creixement consisteix en l'augment quantitatiu de les xifres macro-econòmiques sense que afectin les expressions per capita i que no produeixin transformacions socials. Un exemple d'això pot ésser un país del tercer món que augmenti la seva producció d'arròs però que s'incrementi la quantitat de famílies pobres en el mateix període de temps.
S'anomena fluctuació econòmica a l'interludi de creixement econòmic i depressió. Les fluctuacions poden ésser de curta i de llarga durada.
Les fluctuacions de curta durada poden ésser quotidianes (el consum de la campanya de Nadal), amb intervals de temps setmanals, mensuals, estacionals o interannuals. Quan una fluctuació es referix a un període d'entre tres i quatre anys s'anomena cicle Kitchin i quan es referix a un període d'entre set i deu anys, cicle Juglar.
Les fluctuacions de llarga durada que més s'estudien són el cicle Kondratieff o moviments intradesenals (cinquanta i seixanta anys) i la tendència secular que es refereix al període d'un segle, vers l'alça o vers la baixa.
Taula de continguts |
[edita] La prehistòria
La prehistòria es caracteritza per una economia simple on cada persona o grup intenta produir per a la pròpia subsistència, sigui a través de la caça i la recol·lecció o conreant el propi aliment. Els excedents s'intercanvien amb altres persones d'una manera poc organitzada, segons les necessitats de cada grup. Al final d'aquest període es comença a considerar determinats elements com valuosos a causa de la seva escassedat i per la llei de l'oferta i la demanda acaben esdevenint el germen de la futura moneda.
[edita] Edat antiga
Amb la revolució neolítica i les primeres grans civilitzacions sorgeixen les monedes (i abans les matèries que actuen com a referència, com la sal, l'or o les joies). El comerç esdevé una forma de riquesa i un treball específic que obliga a incrementar els contactes entre pobles i millorar el transport. L'Estat es converteix en un agent regulador econòmic que recull taxes per a les grans obres i serveis.
El Codi d'Hammurabi és el primer document econòmic pur, ja que les lleis afecten els salaris i els preus d'alguns productes. Per als grecs, l'economia s'ha de supeditar a la política, que administra el bé comú. D'aquesta època daten els primers aranzels, perquè s'intenta protegir els productes nacionals enfront els estrangers.
La banca primitiva sorgeix també en l'Edat Antiga, com a institució capaç de deixar fons per emprendre grans obres. La religió judeocristiana condemnarà el préstec com una immoralitat, pels interessos abusius que es fixaven en algunes situacions.
[edita] L'Edat mitjana i moderna
Amb el feudalisme la moneda perd valor, ja que la importància rau en la terra, que determina en gran part el poder (ja que els serfs estan lligats a un territori). Les institucions econòmiques, però, continuen existint i les lleis de comerç prosperen, com les Consolat del Mar català.
El Renaixement suposa un auge econòmic, amb l'obertura de noves rutes comercials i l'aparició de les primeres grans fortunes personals (els burgesos i banquers) que per primer cop no pertanyen a les famílies dirigents. Es formen aliances entre països per assegurar condicions ventatjoses en l'intercanvi i s'assegura el monopoli de determinades transaccions com a garantia de riquesa futura
[edita] La Il·lustració
Amb el Segle de les Llums i la imposició de la raó, sorgeixen les primeres teories econòmiques modernes, com les d'Adam Smith, el mercantilisme o la fisiocràcia. Es busca l'eficiència en la gestió de l'Estat, amb un augment dels funcionaris dedicats als pressupostos, als impostos i a les inversions de cada país. Es tanquen les fronteres quan convé i s'impulsa l'imperialisme per tenir nous mercats a l'abast i l'accés a matèries primeres. Amb la Revolució Industrial, sorgeix el capitalisme com a sistema imperant.
Com a reacció, apareixen les primeres comunitats autogestionades, sovint de caire religiós, on s'intenta tornar a un estil de vida "natural", sense els diners i on tots formen una comunitat. És la utopia que recorre bona part de la filosofia que donarà peu al Romanticisme.
[edita] L'economia contemporània
Les diferències econòmiques provoquen revoltes socials i canvis polítics, així com l'aparició d'una nova ideologia: el comunisme, el qual proposa fer desaparèixer la divisió de classes i treballar tots per al bé comú, així com destronar els burgesos de la seva posició de poder, acumulat amb fàbriques i negocis. Durant el segle XX el món es va dividir en dues meitats, caracteritzades bàsicament per defensar el capitalisme o el comunisme (amb totes les seves variants).
La globalització suposa concebre tot el planeta com un únic mercat i a la pràctica assegura l'hegemonia del capitalisme per sobre d'altres sistemes (tot i les protestes provinents de l'anarquisme o l'altermundisme). Aprofita al màxim el potencial de la tecnologia i la publicitat per vendre els productes, que es fabriquen en grans empreses que sovint cotitzen en borsa i són multinacionals.
