Història de Galícia

De Viquipèdia

Galícia (en gallec Galicia o Galiza), avui és una Comunitat Autònoma espanyola, que es troba situada en el nord-oest de la península Ibèrica.

[edita] Prehistòria

El país ja fou habitat en el Paleolític inferior, segons indiquen les troballes de Camposancos (A Guardia) de la cultura Camposanquiana, potser datats en el 35.000 aC. Els principals substrats humans existents al país són:

• Cromanyó (necròpolis d’A Lanzada, Pontevedra)
• Mediterrani, bru i baixet, aparegut durant el Neolític
• Nòrdic i alpí, cèltic, aparegut durant el l'Edat de Bronze.

Del 26.000 aC al 18.000 aC daten els jaciments aixelians de Gándaras de Buiño (Pontevedra) i Toén (Ourense), i del 8.000 aC els epipaleolítics dels abrics de Muras i Vilalba, de la cultura dels concheros o kjoekkenmaeddings.

Durant el neolític, endemés, també aparegueren molts megàlits, com les mamoas (sepulcres en túmul), modias, medoñas i anta (dòlmens funeraris), abundats a Corunya i Vilagarcía de Arousa.

Del 1900 al 600 aC es desenvolupà una important cultura del bronze, l’exponent de la qual és el tresor de Caldas do Reis, amb joies d’or massís descobertes en 1940. Es va introduir l’agricultura de cereals itinerants mitjançant el sistema de rozas, i fou un focus metal·lúrgic important (potser eren la Casiderites dels fenicis). També es trobaren petroglifs a la vall de Lérez, destrals a San Xohán de Lagoa (Lugo) i punyals d’antenes de bronze.

A finals d’aquesta època potser hi vivien els Oestrymniae, descrits com a hàbils navegants que contactaren amb Irlanda i Bretanya, fet que fou esmenat pel romà Rufus Festus a l’Ora maritima, o periple pel Cap Ortegal.

També, segons la llegenda, cap el primer mil·lenni el cabdill dels brigantins, el mític Breogán, s'establí a l'actual la Corunya, mentre que el seu fill Irth, que volia veure Erin des de les Torres d'Hércules, marxà cap al sud a buscar-les. Potser això explicaria l'establiment dels celtes safeites, i els dòlmens i sepultures de Casota do Paramo, Barbanza, San Xulián de Cabaleiro i cambres de corredor curt a Arca de Barbanza. També hi ha d'altres troballes cèltiques a Troña (Pontevedra), Santa Tecla, Coaña (Lugo) i Hio.

Posteriorment s'hi desenvolupà la Cultura dels Castros. Els castros són recintes fortificats situats en llocs elevats, amb cases de planta cicrular o elíptica i protegits per muralles i fosats, dels que se'n compten uns dos mil. Els seus habitants practicaven el conreu de cereals i la ramaderia ovina, porcina i bovina i també la recol·lecció de marisc i la pesca.

[edita] Conquesta Romana

Vegeu Gallaecia

[edita] Edat Mitjana

Cap el 409 els sueus, poble germànic, va invadir la Península Ibèrica juntament amb els alans i els vàndals hasdings i silings. S'establiren a la província de Gallaecia, i el 411 pactaren un foedus amb l'emperador Honori similar al que els visigots els va permetre d’establir-se a la Viennensis. Així es formà el Regne de Galícia que fou independent fins la conquesta el 585 pel rei visigot Leovigild. els visigots hi nomenaren un comes que governava el país dels sueus, i només del 697 al 701 el rei visigot Vítiza s'hi instal·là com a rei quan instal·là la capital a Tui. Finalment, foren atacats pels àrabs i el 714 Muza ibn Nusayr arribà a Lugo.

Durant un temps va formar part de la regió nord-oest d’Al-Andalus, i fou governada pels Beni-Alfonso, que eren gallecs. Però el 740 el rei Alfons I d'Astúries va conquerir Tui, Lugo i Braga, i finalment Fruela I d'Astúries el 764 va incorporar al seu reialme d'Astúries i Lleó tota Galícia. Hi va nomenar un comes galleciae i va repoblar el país fins als marges del Miño, però pel 768 s’hi revoltà el seu germà Vinimarà amb ajut gallec, que fou vençut i executat.

Durant el segle IX-X era una zona rural dividida en comissa (districtes) que incloien villae sotmesos als domini. D’ací es formarien les viles, vilares i casais, explotacions agrícoles que evolucionaren fers a formes senyorials, i l’establiment dels bisbes i nobles d’origen visigot reforçà els llaços de protecció. Uns pocs nobles, com el comte de Présares, i els monestirs de Sobrado i Celanova, ho tenien gairebé tot.

Endemés, cap el 813 es descobrí a A Maiaper part del bisbe d'Iria Flavia, Teodomir, el suposat sepulcre de l'apòstol Sant Jaume o Santiago, el qual reberà un giro (acotament) territorial que serà la base del futur bisbat.

Cap el 782 el rei Silo d'Astúries vencè una sublevació de gallecs a Cebrero, i fins i tot el 866 Fruela Bermúdez, comes gallec, va usurpar el tro a Alfons III d'Astúries uns mesos. Tanmateix, les diverses catàstrofes en forma d'invasions normandes i sarraïnes van permetre el sotmetiment del país al regne d’Astúries. Ja el 844 els víkings atacaren la Corunya, d’on foren expulsats per Ramir I d'Astúries, i el 858 els gallecs els rebutjaren un altre cop amb ajut d’Ordoni I d'Astúries. El 866-871 el bisbe Gonçal de Mondoñedo va enfrontar-se a una forta invasió víking, que es va repetir el 896, però amb musulmans, i que fou neutralitzada pel comte gallec Gonçal Sánchez i pel bisbe Rudesind de Mondoñedo després d’arrassar la primera església construïda a Compostel·la.

Fou en aquests anys quan es formaren les primeres unitats polítiques específicament gallegues, el Regne de Galícia, i el Bisbat de Santiago de Compostel·la.