Gypsonictops

De Viquipèdia

Gypsonictops Registre fòssil: Campanià – Danià?
Manca una imatge
Estat de conservació
Extingit
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Infraclasse: Eutheria Ordre: Leptictida Família: Gypsonictopidae Gènere: Gypsonictops Simpson, 1927
Espècies
G. clemensi G. dormaalensis G. hypoconus G. illuminatus G. lewisi G. petersoni
Sinònims
Euangelistes

Gypsonictops és un gènere de petits mamífers prehistòrics que forma part de la família monotípica Gypsonictopidae i que fou descrit per George Gaylord Simpson el 1927. Són els primers representants de l'ordre Leptictida^[1] i aparegueren durant el Cretaci superior quan els dinosaures encara dominaven la Terra. Sembla que s'extingiren abans de començar el Cenozoic però hi ha indicis que podrien haver sobreviscut fins a principis del període Paleocè. Se n'han trobat fòssils a llocs tan diferents com els Estats Units, Bèlgica o l'Uzbekistan.^[2]

Com Cimolestes o Daulestes, és possible que tingués una relació distant amb els ungulatomorfs.^[3] És especialment interessant perquè és un dels molt pocs euteris que existiren a Amèrica del Nord durant el Campanià, una època en què els multituberculats i els metateris eren dominants en aquest continent.^[2]

Taula de continguts 1 Fisiologia 2 Taxonomia 3 Espècies 3.1 Gypsonictops clemensi 3.2 Gypsonictops dormaalensis 3.3 Gypsonictops hypoconus 3.4 Gypsonictops illuminatus 3.5 Gypsonictops lewisi 3.6 Gypsonictops petersoni 4 Bibliografia 5 Vegeu també 6 Referències 7 Enllaços externs

[edita] Fisiologia

Com altres mamífers prehistòrics del Cretaci tardà d'Amèrica del Nord, Gypsonictops tenia una dentició particular amb cinc premolars amb doble arrel al maxil·lar inferior, mentre que la immensa majoria de mamífers només en tenen quatre. D'altra banda, les cinc premolars també són un tret típic dels euteris més basals i primitius.

Igual que les espècies del gènere Leptictidium, Gypsonictops tenia una premolar P4 molt molaritzada, cosa que en la descripció d'un exemplar de G. petersoni provocà confusió entre la P4 i la M1. Finalment, es revelà que era una P4 sense paracònid.^[2]

Se sap que els Gypsonictops eren euteris i podrien ser placentaris; mostren característiques típiques d'aquests animals, però pertanyen a un grup (Leptictida) que inclou alguns dels pocs euteris no placentaris. A més, la línia entre euteris placentaris i no placentaris és molt fina, per la qual cosa costa classificar Gypsonictops amb precisió.

[edita] Taxonomia

El gènere Gypsonictops fou originalment classificat dins la família Leptictidae per Simpson, juntament amb els leptíctids nordamericans. Hi romangué fins que el 1967 Van Valen creà la família Gypsonictopidae especialment per aquest gènere. El 1997, McKenna i Bell suggeriren la possibilitat que aquesta família contingués fins a set gèneres diferents,^[4] però els documents publicats des d'aleshores han mostrat escepticisme envers aquesta teoria.

[edita] Espècies

Gypsonictops conté sis espècies:

[edita] Gypsonictops clemensi

Descrita per J. K. Rigby i D. L. Wolberg el 1987. Visqué durant els períodes Campanià i Maastrichtià, i la seva descripció fou feta a partir d'una M3 trobada a Nou Mèxic.^[5] L'espècie està dedicada a William Alvin Clemens.

[edita] Gypsonictops dormaalensis

Descrita per G. E. Quinet el 1964. El nom de l'espècie fa referència a la població belga de Dormaal, on hi ha un important jaciment amb fòssils, entre altres espècies, de G. dormaalensis.

[edita] Gypsonictops hypoconus

Descrita per G. G. Simpson el 1927. Visqué durant els períodes Campanià i Maastrichtià i se n'han trobat fòssils a la Formació de Hell Creek i altres jaciments dels Estats Units.^[6] Quan Simpson creà el gènere Gypsonictops en definir aquesta espècie, el situà dins la família Leptictidae, que aleshores formava part de l'ordre Insectivora (actualment obsolet). El nom de l'espècie fa referència al seu hipocon (o cúspide menor de les dents molars).

[edita] Gypsonictops illuminatus

Descrita per J. A. Lillegraven el 1969. Visqué durant el període Maastrichtià i se n'han trobat fòssils a la Formació de Hell Creek dels Estats Units i a diversos jaciments del Canadà.^[6]

[edita] Gypsonictops lewisi

Descrita per A. Sahni el 1972. Visqué durant el període Campanià i se n'han trobat fòssils a la Formació de Judith River, Montana. G. lewisi és una de les espècies amb més característiques placentàries del gènere, com ara la fusió d'un petit metacònid amb un protocònid llarg, o un talònid petit amb dues cúspides. D'altra banda, les premolars superiors no estan tan molaritzades com en altres espècies. Pesava aproximadament cinquanta grams. L'espècie està dedicada al Capità Meriwether Lewis, el cèlebre explorador estatunidenc.^[2]

[edita] Gypsonictops petersoni

Descrita per el 1929 per G. G. Simpson, que li donà el nom d'Euangelistes petersoni i la classificà erròniament dins la infraclasse Marsupialia. Se sap que visqué durant el període Maastrichtià però podria haver sobreviscut l'extinció del Cretaci-Terciari i viure fins el Danià. L'holotip d'aquesta espècie es troba al Carnegie Museum of Natural History i és un maxil·lar inferior que havia quedat bastant danyat.^[2] Un altre exemplar, conservat a Yale, ha estat descrit amb fins a cinc noms diferents. Per si no hi havia prou polèmica, el 1973 Clemens afirmà que G. petersoni és la mateixa espècie que G. hypoconus.

[edita] Bibliografia

[edita] Vegeu també

• Leptictidae
• Pseudorhyncocyonidae

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• American Cretaceous Insectivores, de George Gaylord Simpson (anglès)
• Basal Eutheria (anglès)