Gerasa
De Viquip??dia
Gerasa (Jerash) fou una ciutat de Celes??ria segons Claudi Ptolemeu, a la Dec??polis. Plini la situa a la Dec??polis, al sud-est de Pella i Gadara i al nord de Filad??lfia. Josefus indica que formava la part oriental de Perea.
Les excavacions han trobat rastres d'establiment hum?? de l'edat del bronze i del ferro (vers 3000-1000 aC). Res es coneix de l'historia de la ciutat abans de l'??poca romana per?? sens dubte fou persa, maced??nia, eg??pcia, sel??ucida i finalment jueva. Es creu que fou un rei sel??ucida, probablement Ant??oc III el gran o Ant??oc IV Epifanes, qui la va convertir en ciutat amb el nom de Antioquia Chrysorrhoas (Antioquia del riu daurat). Les inscripcions trobades atribueixen no obstant la seva fundaci?? a Alexandre el gran (vers [330 aC]), a Perdicas d'Or??stia (finals del segle IV aC) i a Ptolomeu II Filadelf (285 aC-246 aC). Aquest darrer fou qui va convertir la ve??na Filad??lfia en una ciutat grega.
A finals del segle II o principis del segle I aC el tir?? de Filad??lfia, Teodor, va traslladar el seu tresor al inviolable temple de Zeus a Antioquia Chrysorrhoas, temple que abans havia estat a Gadara, per?? poc despr??s la ciutat fou conquerida per Alexandre Janeu (que va regnar entre el 102 aC i el 76 aC).
La dominaci?? romana es va establir el 63 aC i fou incorporada a la prov??ncia de S??ria per?? com a ciutat lliure, formant aviat amb altres ciutats gregues de la regi?? la lliga de la Dec??polis.
La ciutat es va expandir i va ocupar l'??rea d'alguns temples; l'any 76 es va completar la muralla que va establir els l??mits de la ciutat i en va acotar el creixement. Un nou temple de Zeus que s'havia comen??at vers el 22 o 23, va ser acabat per la mateixa ??poca.
El 106 fou annexat per Traj?? el regne dels Nabateus i es va formar la prov??ncia d'Ar??bia de la que Gerasa va formar part juntament amb la ve??na Filad??lfia (Amman). Adri?? la va visitar el hivern del 129 al 130 i per celebrar-ho es va erigir un arc triomfal. Ar??bia es va dividir durant el segle II en dos provincies (Ar??bia i Ar??bia Petrea) i va quedar a la primera. Molts edificis foren constru??ts en aquest segle; el temple d'Artemisa es va acabar el 150, un nou temple de Zeus el 163; el Numphaenum el 191, el temple de N??mesis, el de Zeus Epicarpus i altres, altars dedicats a Zeus Helios Serapis, Zeus Poseidon, Isis, Apol??lo i Diana. Les inscripcions tamb?? esmenten el nom de alguns governadors provincials, procuradors i altres magistrats, i esmenten la presencia a la ciutat de la Legi?? III Cirenaica i la X Gemina.
A comen??aments del segle III fou convertida en col??nia romana i va arribar al seu zenit, per?? durant la resta del segle ja no es van erigir nous edificis i alguns foren refets reutilitzant pedres d'altres. Els sass??nides van passar a controlar el comer?? i encara que sota Diocleci?? foren derrotats, nom??s va ser un respir; es van fer algunes construccions (el Tetr??pilon del sud principalment) per?? ja no de la mateixa qualitat que les del segle precedent.
Al segle IV es va crear a la ciutat una comunitat cristiana. L'escriptor Epifani esmenta que la font de la cort treia aigua tots els dies menys un que treia vi, coincidint en el aniversari d'un miracle. La ciutat no te cap construcci?? d'aquest segle; una delegaci?? dels cristians de la ciutat va ser al concili de Sel??ucia el 359 sota la direcci?? del Bisbe Exeresius; cent anys despr??s, el 451, el bisbe Plancus va representar a la ciutat al concili de Calced??nia quant ja el cristianisme era la religi?? hegem??nica al Imperi i a la ciutat.
Vers el 440-442 es van reparar els murs; el 464 es va construir l'esgl??sia dels profetes, ap??stols i m??rtirs, i tot seguit (466) la de Sant Teodor; al fer aquesta es va remodelar la font de la cort.
Sota el regnat de Justini?? I es van construir set esgl??sies al menys i es van fer altres edificis, de poca qualitat per?? que eren els primers edificis p??blics que es feien en segles, llevat de les esgl??sies. El bisbe Placcus va construir uns banys prop de Sant Teodor.
La darrera esgl??sia constru??da ho fou pel bisbe Genesius el 611. El 614 la ciutat fou ocupada pels perses, i encara que reconquerida pels bizantins el 636 fou ocupada pels ??rabs. Aquests dos fets la van portar a una decad??ncia accentuada que va completar una s??rie de terratr??mols que van destruir les esgl??sies i edificis principals que no foren reconstru??ts, ni tant sols desenrunats.
El 720 encara hi havia alguna esgl??sia en funcionament quant Yazid II va ordenar la destrucci?? de les imatges, el que va provocar la destrucci?? dels mosaics de la esgl??sia de Sant Joan Baptista; la dels Sants Cosmos i Dami?? es va lliurar perqu?? els seus mosaics estaven enterrats per les runes. El 746 va patir un fort terratr??mol. Durant el segle VIII encara hi ha restes d'ocupaci?? a la zona del f??rum i el tetr??pilon del sud. Despr??s degu?? quedar abandonada.
Quant els croats hi van arribar al segle XII, Guillem de Tir l'esmenta com unes ru??nes deshabitades des feia molt de temps; l'atabeg de Damasc hi va establir una fortalesa amb 40 soldats que van aprofitar el temple d'Artemisa; fou ocupada per Baldu?? II de Jerusalem (1118-1131) i la fortalesa destru??da; el temple mostra les restes del incendi que va ser el sistema utilitzat per la destrucci??. Al segle XIII el ge??graf Yakut la descriu com unes ru??nes abandonades.
Aix?? va romandre fins que foren visitades per Seetzen (1805 i 1806) que en va donar noticia, i despr??s per Burckhard; els otomans hi van establir una col??nia circassiana el 1878. El 1918 va quedar dins a la zona brit??nica i assignada al regne haiximita de Transjord??nia.
Avui es un punt basic de les visites tur??stiques del Regne de Jord??nia, despr??s de Petra.
