[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

General Motors Corporation - Viquipèdia

General Motors Corporation

De Viquipèdia

General Motors
Tipus Pública
Fundada 1908
Seu central Detroit, Michigan, Estats Units
Persones Clau Rick Wagoner
Indústria Automòbil
Productes Automòbils, camionetes, motors
Ingressos per activitats $207.349 Bilions dòlars (2006)
Beneficis $529 milions dòlars (2006)
Treballadors 326.999 (2006)
Adreça web www.gm.com

La General Motors Corporation, coneguda també com GM o GMC, es una empresa nord-americana fundada l'any 1908 a Flint, Michigan, encara que la seu central actualment la ocupa al Renaissance Center de Detroit, Michigan.

General Motors ven els seus vehicles a nivell mundial sota les següents marques: Buick, Cadillac, Chevrolet, Daewoo, GMC, Holden, Hummer, Opel, Pontiac, Saab, Saturn i Vauxhall. General Motors es l'accionista majoritari de GM Daewoo de Corea del Sud amb un 50,9% i té joint-venture amb diferents fabricants en temes de fabricació i tecnologia, com la SAIC de Xina.

GM Parts i accessoris es venen sota les marques GM Performance Parts, GM Goodwrench i ACDelco als concessionaris de General Motors a través de GM Service and Parts Operations. Motors i transmissions son subministrats per GM Powertrain. GM també te una secció comercial que dona crèdits i assegurances a través de GMAC Financial Services; també ofereix un servei de seguretat, informació i seguretat a través de la seva filial OnStar. GM lidera a tots els fabricants d'automòbils en la Strategic Vision's Total Quality Index (TQI) del 2006 [1].

Actualment es el segon fabricant d'automòbils a nivell mundial, amb fàbriques d'automòbils en 30 estats d'EUA i en 33 països. El seu principal mercat es Estats Units, seguit pels mercats de Xina, Canadà, Regne Unit i Alemanya.

Taula de continguts

[edita] Història

[edita] Els inicis

Edifici de GM a Detroit, Michigan del 1923
Edifici de GM a Detroit, Michigan del 1923

General Motors va ser fundada en Dimecres 16 de Setembre del 1908 a Flint, Michigan, com a un holding de Buick, controlat per William C. Durant, i adquirint a Oldsmobile l'any següent. Al 1910 entraran Cadillac, Elmore i Oakland entre d'altres. Al 1909, General Motors adquireix la Reliance Motor Truck Company de Owosso, Michigan i la Rapid Motor Vehicle Company de Pontiac, Michigan, els predecessors de GMC. Un vehicle de Rapid Motor va ser el primer camió en conquerir els Pikes Peak al 1909. Durant va perdre el control de GM al 1910 degut als deutes que acumulava la companyia després de les adquisicions que van donar-se.

Durant abandona la marca i va ajudar a establir la Chevrolet al 1911, amb els germans Gaston i Louis Chevrolet. Al 1916 recupera el control de GM i torna a ser president de GM. Al 1917 entra dins de GM Chevrolet i el primer Chevrolet sota GM va ser el 490. Al 1918 adquireix la McLaughlin Motor Car Company de Oshawa, Ontario, Canadà, fabricant dels McLaughlin-Buick i canvia el nom de General Motors de Canadà Ltd amb R.S. "Colonel Sam" McLaughlin com el primer president.

Du Pont recupera la presidència de GM de nou al 1920. A finals dels anys 20, GM supera a Ford gràcies al lideratge de Alfred Sloan. Quan la primera buscava reduir el cost de la producció d'automòbils, GM va buscar noves fórmules per dirigir una gran organització, atenent especialment les demandes del consumidor. Els compradors ja no buscaven cotxes barats i bàsics; volien vehicles amb estil, potència i prestigi, una cosa que oferia GM, a part d'oferir finançament als consumidors per pagar a terminis els automòbils (Ford era més reticent amb aquesta pràctica).

[edita] Anys 30 i diversificació

Durant els anys 20 i 30, GM va assumir el control de Yellow Coach bus company i va contribuir en la creació de la empresa Greyhound Lines. Aquesta substituirà els trens intercity per autobusos. GM va formar part de la United Cities Motor Transit del 1932 (per a més informació, vegeu: General Motors streetcar conspirancy).

Al 1930 GM adquireix Fokker Aircraft Corp of America (una subsudiaria de Fokker) i Berliner-Joyce Aircraft, fusionant-les en una sola empresa, anomenada General Aviation Manufacturing Corporation. En un intercanvi d'accions, GM va prendre el control de North American Aviation i la va fusionar amb la seva empresa General Aviation al 1933, però reten el nom de North American Aviation. Al 1948, GM es desfà de North American Aviation i es constitueix com a empresa pública (i així GM ja va abandonar el seu interès per l'aviació).

General Motors va adquirir el fabricant Electro-Motive Corporation i el seu subministrador de motors Winton Engine al 1930, incorporant-les com a divisió, la General Motors Electro-Motive Division. Els 20 anys següents les locomotores amb motors dièsel -la majoria, fabricades per GM- aniran substituint la majoria de locomotores usades a Amèrica (aquests motors seran emprats durant la segona guerra mundial per els submarins americans i vaixells destructors). La divisió Electro-Motive serà venuda a començaments del 2005.

Al 1935 es constitueix la United Auto Workers (UAW), un sindicat de treballadors que l'any següent organitzarà una vaga, la Flint Sit-Down Strike que, en un principi estava pensada en efectuar-se en plantes clau a Flint, però posteriorment aquesta vaga s'expandirà cap a d'altres plantes, incloent les de Jamesville, Wisconsin i Fort Wayne, Indiana. A Flint, la policia va intentar entrar a la fàbrica per arrestar als vaguistes, mitjançant la violència, mentrestant a les altres ciutats la vaga es va resoldre de forma pacífica. La vaga va concloure definitivament al 11 de Febrer de 1937 quan GM va reconèixer la UAW com a representant exclusiu dels treballadors.

[edita] Segona guerra mundial

General Motors va fabricar una gran quantitat d'armament, vehicles i fins i tot avions durant la segona guerra mundial. Durant la guerra, les empreses d'Estats Units van saber que el govern nacionalsocialista alemany volia nacionalitzar les fabriques de titularitat americana. Per la primavera del 1939, el govern alemany va anar ocupant el control de les fabriques americanes a Alemanya, però, finalment, no va decidir nacionalitzar-les.

No obstant, quan General Motors va afirmar que la seva secció alemanya Opel era fora del seu control durant la segona guerra mundial, aquesta afirmació sembla que podia ser contradictòria amb unes proves que s'han trobat; no sols era una empresa d'automòbils que tenia indústries a Alemanya sinó que la direcció d'aquestes tenien moltes connexions amb la NSDAP, a nivell personal i a nivell empresarial[1].

El vice-president americà de GM Graeme K. Howard (posteriorment conegut com colonel Graeme K. Howard) era un nacionalsocialista convençut, i va expressar els seus punts de vista en el llibre, America and a New World Order. Adolf Hitler va premiar amb el Order of Merit of the Golden Eagle al cap de GM James D. Mooney pels seus serveis al govern nacionalsocialista alemany. Documents interns de GM mostren una clara estratègia per treure profit dels seus contactes amb els militars alemanys inclús quan Alemanya havia declarat la guerra a Estats Units.

El president Alfred P. Sloan va defensar la inversió alemanya com a una estratègia "altament beneficiosa" davant dels accionistes l'any 1939, i van continuar la producció pel govern alemany. En una carta escrita per un accionista preocupat, Sloan li respongué que l'actitud en que el govern de Hitler dirigia Alemanya "hauria de no ser considerada el negoci de direcció de GM... nosaltres hem de dirigir com a organització com a organització alemanya... nosaltres no tenim dret per tancar la fàbrica".[2]

Al cap de 20 anys d'investigacions a General Motors, Bradford Snell comença dient que "General Motors va ser, de lluny, més important per a la maquinaria de guerra nazi que Suïssa... Suïssa va ser senzillament un magatzem per desar els diners robats. GM va ser una part integral per al manteniment de la guerra. Els nacionalsocialistes podien haver envaït Polònia i Rússia sense l'ajut de Suïssa. Ells no ho haurien pogut fer-ho sense l'ajut de GM. [3]

[edita] Creixement post-guerra

GM esdevé la corporació registrada als Estats Units més gran, en termes d'ingressos tenien un pes notable en el PIB del país. Al 1953 Charles Erwin Wilson, que serà president de GM, va ser nomenat com a Secretari de Defensa del govern del president Dwight D. Eisenhower. Quan Wilson va ser preguntat durant la vista abans del Senate Armed Services Commitee si, com a secretari de defensa, ell podria prendre una decisió contrària als interessos de GM, ell va respondre afirmativament, però va afegir que ell no veia una situació així "perquè per anys he pensat que el que era bo pel país era bo per General Motors i vice versa". Posteriorment, aquesta declaració va ser mal citada, suggerint que Wilson va dir senzillament "El que es bo per General Motors es bo pel país". En aquest temps, GM va ser una de les empreses amb més treballadors del món superada només pels estats soviètics amb indústries estatals que donaven feina a més gent. Al 31 de desembre del 1955, GM esdevé la primera corporació americana en arribar a la marca d'un bilió de dòlars en un any.

[edita] Anys 80 i 90

L'edifici "Renaissance Center", Seu central de GM, Detroit, Michigan
L'edifici "Renaissance Center", Seu central de GM, Detroit, Michigan

Sota el controvertit lideratge de Roger B. Smith durant els anys 80, un gran nombre d'iniciatives "ben intencionades" acabaven sortint al revés, i va ser el primer cop en que GM va perdre diners, situació que no es produïa des de començaments dels anys 20. Una qualitat del producte baixa, treballadors descontents i plets judicials contra vehicles de disseny poc segur van afectar en el volum de vendes. Reconeixent que els productes japonesos tenien una qualitat en el producte i en la fabricació d'aquest superior, Smith va enfondir aquests procediments a GM. Ell va crear joint venture amb dos companyies japoneses: NUMMI, Califòrnia amb Toyota i CAMI, Canadà amb Suzuki. Cadascun d'aquests acord van donar una oportunitat als directors de GM per treballar juntament amb directors japonesos, per aprendre i transmetre aquests coneixements a GM. Però, la burocràcia de GM va oposar-se amb aquestes noves pràctiques perquè era un canvi molt important, ergo els esforços d'aquests directors no van servir per res; anticipant-se amb aquesta reacció, Smith va presentar la Saturn Corporation, on aquests directors podien aplicar el sistema japonès en un ambient no-GM. Tot i que les tres fàbriques que havia, i que segueixen essent, amb un èxit moderat, el resultat per GM va ser un fracàs per complir les ambicions globals del president Smith. Els beneficis de GM van seguir essent irregulars i la seva quota de mercat al mercat d'Estats Units va seguir disminuint.

Irònicament, va ser un altre Smith, concretament, John F. Smith, Jr. qui va prendre les regnes de GM a començaments dels anys 90. La seva presa de posició va ser amb una GM desesperada (dire straits), havent resistit a una situació molt pròxima la bancarrota. Les seves pèrdues eren més grans de les que havien sigut la dècada anterior i "Jack" Smith va tenir la complicada tasca de realitzar una reestructuració a General Motors, i dit i fet. Possiblement la part més visible d'aquesta operació va ser la dissolució de la marca Oldsmobile. A nivell intern, va reorganitzar-se de nou la estructura de poders que data des de Alfred P. Sloan, retallant costos i introduint millores significatives que seran clau. Aquests moviments i canvis van tenir menys resistències a GM de les que se va trobar Roger B. Smith. A finals dels anys 90, ja van desaparèixer rastres de l'antiga GM, com el complex Oldsmobile a Lansing, Michigan i la Buick City a Flint.

Desprès d'aquests moviments, s'inicia una vaga a la fàbrica de components a la fàbrica de Flint el 5 de juny del 1998, vaga que s'estendrà a d'altres fàbriques. Degut a l'important rol que juga GM als Estats Units, les vagues i les parades en la producció van repercutir en la economia.

[edita] Història recent

A finals dels anys 90, GM va tornar a guanyar quota de mercat. Però, a partir del 2001, les accions de GM que havien arribat als 80 dòlars al 2000 cauen, seguit amb els atemptats de l'11 de setembre del 2001, combinat amb la falta de fons per pagar les pensions, va provocar una crisi a GM i a d'altres companyies nord-americanes, i el valor de borsa va caure. Un dòlar feble i els costos del sistema de sanitat privada, va deixar a GM en desavantatge contra els fabricants coreans i japonesos.

En successius moviments, amb l'objectiu de superar la crisi, GM va augmentar els fons destinats a pensions; tot i així, els OPEB, Other Post Employment Benefits Funds, van presentar problemes. En conseqüència, es va produir una baixada del rànquing en els bons l'any 2005, una mesura que GM va mostrar-se en contra.

Al 2006, GM respon oferint prejubilacions als treballadors; uns 35.000 treballadors s'hi van acollir, excedint la meta que s'havia proposat GM. Amb aquesta mesura, GM augmenta el seu rànquing de nou, i les accions tornen a pujar: Al 30 d'octubre del 2006 va tenir una capitalització borsària de 19,19 bilions de dòlars.

Actualment GM de moment resisteix. El valor de les seves accions a data de 5 de juny es de 30 dòlars [2], una xifra superior tenint en compte els 19 dòlars que tenia a principis de l'any 2006. Sembla doncs que GM ha iniciat un procés de recuperació econòmica, amb un increment de vendes. En Maig de 2007, 375.682 automòbils de GM van ser venuts a Estats Units; això suposa un increment del 4,7% respecte del 2006 [3].

[edita] Referències

  1. “Trading with the Enemy”, Charles Higham, Doubleday (December 1982).
  2. Ford and GM Scrutinized for Alleged Nazi Collaboration, Washington Post, Monday, November 30, 1998; Page A0.
  3. Ibid.

[edita] Enllaços externs