G??rgola d'olivera
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Omphalotus olearius (DC.) Sing. |
||||||||||||||||||
La g??rgola d'olivera o bolet d'oliu (Omphalotus olearius, del grec omphal??s -melic- i ot??s -orella-, per la depressi?? que t?? a la part central. Olearius en llat?? vol dir "relatiu a les oliveres" i fa al??lusi?? als arbres on creix) es t??xic i bioluminiscent.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
T?? un barret de 4 a 12 cm, d'un bell color ataronjat, m??s aviat carn??s, per?? molt prim cap al marge, que sol ser ondulat en els exemplars ben desenvolupats. De petit est?? tancat, per?? aviat s'obre i acaba en forma d'embut.
Les l??mines s??n molt decurrents, fines i atape??des, i tenen una curiosa particularitat: s??n bioluminiscents, ??s a dir, emeten una llum t??nue, blanc-verdosa, visible en una habitaci?? a les fosques. La intensitat de la llum no ??s sempre la mateixa, dep??n de l'edat del bolet (els m??s joves s??n els m??s actius) i dels llocs on s'han collit. A Centreuropa, asseguren poder llegir un peri??dic a la llum d'aquests bolets, la qual cosa no s'ha pogut corroborar mai amb les g??rgoles d'olivera recollides a Catalunya.
Com en la majoria dels bolets que surten de soques en grups nombrosos, el peu sol ser tort i sovint no ix del bell mig del barret, sin?? tirat cap a un cant??. Peu, l??mines i barret s??n pr??cticament del mateix color.
La carn ??s groga, la del peu m??s fosca, i fa una certa olor d'oli ranci.
[edita] H??bitat
Surt en flotes sobre vells troncs i arrels d'olivera, i tamb?? d'altres planifolis (com alzines i roures, no mai sobre els pins), des de l'estiu fins a final d'any.
[edita] Toxicitat
??s un bolet t??xic ja que provoca greus trastorns, com ara v??mits, diarrees i forts mals de ventre a la poca estona d'haver-ne menjat.
[edita] Risc de confusi??
F??ra lamentable confondre aquest bolet amb els rossinyols, que creixen a terra, s??n de color m??s grog??s i no tenen l??mines, sin?? plecs. Tamb?? pot confondre's amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), de semblant color, per?? que creix sobre fusta i t?? l??mines bifurcades, el qual, b?? que no ??s metzin??s, ??s de dubt??s valor culinari i no val la pena collir-lo.[1]
[edita] Refer??ncies
- ??? Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial P??rtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col??lecci?? Els manuals de P??rtic, n??m. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 138-139.
[edita] Bibliografia
- Champignons du Nord et du Midi, Andr?? Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.
