Friedrich Schelling
De Viquip??dia
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, W??rttemberg, 27 de gener de 1775 - Ragaz, 20 d'agost de 1854), va ser un fil??sof alemany, un dels m??xims exponents de l'idealisme i de la tend??ncia rom??ntica alemanya.
Taula de continguts |
[edita] Inicis i formaci??
Va n??ixer el 27 de gener de 1775 a Leonberg, (W??rttemberg), fill d'un pastor protestant, professi?? arrelada en la seua fam??lia. Son pare gaudia de cert renom, ja que havia realitzat escrits sobre teologia, i posse??a gran cultura i profunds coneixements de les lleng??es sem??tiques. Cap a l'any 1777, al monestir de Bebenhausen, son pare va esdevenir predicador i pastor del Seminari Superior. En aquest lloc ??s on Schelling va iniciar els seus primers estudis, finalitzant-los brillantment, amb una anticipaci?? de dos anys amb respecte dels seus altres companys.
Als vuit anys va comen??ar l'estudi de la literatura cl??ssica. El 1785 va traslladar-se a l'escola de N??rtingen, per a estudiar, sobretot, llat??. Per?? prompte va haver d'abandonar aquesta escola perqu?? no tenia un nivell adequat per a ell, tenint aix?? que tornar al seminari de Bebenhausen i prendre les classes amb alumnes majors que ell. La seua preco?? maduresa intel??lectual va ser causa d'admiraci?? entre els seus professors, entre els qui es trobava Reuchlin, que era el seu professor de grec. A la tardor de 1790 va ingressar, amb nom??s setze anys d'edat, en el fam??s seminari de Tubinga, on va tenir com a condeixebles a Friedrich H??lderlin i Hegel, majors que ell. Es va dedicar inicialment a la teologia, a l'exegesi i a les lleng??es antigues. M??s tard va n??ixer la seua sobtada passi?? per la filosofia.
El seminari tenia una pol??tica de car??cter conservador i feudal, i amb un ambient influ??t per una tradici?? teos??fica-m??stica que tenia les seues bases en el renaixement. Tot i que aquest institut intentava mantenir un control dels estudis i les tend??ncies i idees pol??tiques dels seus alumnes, aquests llegien, d'amagat, autors que no estaven permesos, com era el cas d'Kant, Lessing, Rousseau, Schiller i Herder; gr??cies a aquestes lectures els estudiants van poder realitzar una cr??tica dels coneixements tradicionalment acceptats.
[edita] Vida del fil??sof
L'any 1792 es va graduar amb una tesi sobre l'origen del "mal" hum??, on tractava de trobar una explicaci?? hist??rica del mal, proposant que la humanitat, en l'origen, va viure en una ??poca feli??, i que a causa d'una caiguda es va donar origen a la infelicitat. A m??s, en aquesta obra ja es troben algunes idees del futur moviment rom??ntic.
El 1793 va realitzar un segon treball, ara sobre l'estudi dels mites, cercant la seua ess??ncia i la seua funci?? dins de les cultures primitives. Va definir el mite com una forma molt particular de filosofar que du a terme l'home poc evolucionat, per a despr??s arribar a l'abstracci?? i a la conceptualitzaci??.
Una breu estada a Dresden i a Leipzig (1795) el va introduir al cercle del primer romanticisme, i va experimentar un sentiment rom??ntic a favor de la naturalesa, a m??s de realitzar estudis en matem??tiques, ci??ncies naturals i medicina.
En aquest mateix any va passar una temporada amb la seua fam??lia i va prendre la decisi?? de deixar el seminari, de la mateixa manera que els seus companys i amics Hegel i H??lderlin.
Tamb?? es va orientar cap a l'estudi del dret i de les ci??ncies. Residia generalment a Leipzig, per?? comen??ava a entaular relacions a Jena, que llavors era la p??tria dels intel??lectuals.
La seua reputaci?? va comen??ar a cr??ixer, havia cridat l'atenci?? des de les seues primeres obres publicades (1792), i a proposta de Fichte (???Schelling veia en ell el defensor de la causa de la llibertat i l'home que havia portat al seu perfeccionament la filosofia kantiana, i considerava que era el campi?? de la lluita contra la corrupci?? del vertader esperit cr??tic, que s'havia dut a terme en els ambients dogm??tics de Tubinga??? ) i de Goethe, va ser nomenat professor a la Universitat de Jena. L'any seg??ent Fichte va abandonar Jena a causa d'una acusaci?? d'ateisme realitzada en contra seua, i Schelling el va substituir; als 23 anys va prendre possessi?? de la c??tedra de Filosofia a la ciutat intel??lectual m??s important del moment: Jena.
Schelling es va enamorar de Caroline Schlegel (esposa de A. W. Schlegel), dotze anys major que ell. Va entaular amistat amb Schiller i Goethe.
Al gener de 1801 li va arribar una ajuda en la seua carrera intel??lectual en la persona del seu antic company Hegel, amb qui editar?? el Diari cr??tic de filosofia. En aquest mateix any Schelling va donar un gir crucial en el seu pensament, ja que es va apartar obertament de l'idealisme subjectiu de Fichte.
De 1798 a 1803 es du a terme la seua maduraci?? intel??lectual, anys ???en qu?? Schelling es dedica a introduir la naturalesa en l'idealisme fichte?? del jo.???
[edita] Apogeu
L'any 1803 va publicar el Sistema de l'Idealisme Transcendental. Ara canvia de perspectiva i posa l'??mfasi, no ja en la naturalesa, sin?? en el jo. Hom considera aquesta obra com la m??s sistem??tica i acabada de la seua primera producci?? filos??fica. Despr??s, en poc de temps, va canviar una altra vegada d'etapa i va desenvolupar el que denominar?? la filosofia de la identitat, on ???l'??mfasi que abans s'havia posat respectivament en la naturalesa i en el jo es posa ara en un absolut indiferenciat, arrel comuna d'ambd??s.???
En 1805, una vegada divorciat, es va casar amb Caroline Schlegel. Schelling continuava amb els seus estudis de ci??ncies naturals, i el mateix any es va graduar en medicina per la Universitat de Landshut. L'any 1809 va ser reclamat a Munic, on Maximili?? I havia fundat l'Acad??mia de Ci??ncies de Munic, en la que va entrar com a membre i despr??s secretari. Maximili?? I va erigir de seguida una Acad??mia de Belles Arts, de la que Schelling va ser secretari perpetu.
El setembre de 1809 va morir Caroline. A conseq????ncia de la mort de la seua esposa, Schelling va canviar les seues idees fonamentals, trencant gradualment amb l'idealisme i obrint el seu pensament al problema de la llibertat i a un nou punt de vista filos??fic ??? teol??gic, amb el seu llibre "Investigacions filos??fiques sobre l'ess??ncia de la llibertat humana i els objectes que s'hi relacionen".
Tres anys despr??s, el 1812 va tornar a casar-se, ara amb Paulina Gotter.
L'any 1820 es va traslladar a Erlangen on es va dedicar a donar lli??ons p??bliques durant quasi 7 anys. El 1827 va tornar a Munic per a donar classes en la nova Universitat, on abans es trobava la de Landshut. En aquesta ciutat va ser lloat pel rei de Baviera Llu??s I, qui el va nomenar ???president de l'Acad??mia, conservador de col??leccions p??bliques i conseller privat". El rei tamb?? el va ennoblir amb el t??tol de Von Schelling.
El 1841 va ser cridat a Berl??n pel rei Frederic Guillem IV de Pr??ssia, per fer-se c??rrec de la c??tedra que havia sigut de Hegel, mort deu anys abans. Precisament s'esperava d'ell que combatera Hegel i el seu panteisme. Hi va donar lli??ons sobre Filosofia de la mitologia i Filosofia de la religi??. Entre els seus oients s'hi van trobar tres joves que arribarien a ser molt importants: S??ren Kierkegaard, Mikha??l Bakunin i Friedrich Engels; sense esmentar a tot el medi intel??lectual m??s important de Berl??n.
[edita] Darrers anys
Va continuar amb l'ensenyament fins a 1845. Els seus ??ltims anys van transc??rrer a Berl??n, cada vegada m??s oblidat, entre l'atenci?? de les seues malalties, els consols familiars, les sessions acad??miques i la preparaci?? dificultosa de la filosofia racional, destinada a coronar l'edifici del sistema. Va morir el 20 d'agost de 1854 a Ragaz, Su??ssa.
[edita] Cites
- Der Anfang und das Ende aller Philosophie ist - Freiheit!: (El principi i el fi de tota la filosofia ??s: la llibertat, 1795)
