Johann Gottfried Herder
De Viquipèdia
Johann Gottfried von Herder (1744-1803) va ser un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual van contribuir a l'aparició del romanticisme alemany. Com instigador del moviment conegut com Sturm und Drang (tempesta i impuls) va inspirar a molts escriptors, entre ells, i molt especialment, al jove Johann Wolfgang von Goethe, a qui va conèixer a Estrasburg i que posteriorment es convertiria en la principal figura de el classicisme literari alemany.
[edita] Vida i obra
Herder va néixer el 25 d'agost de 1744 en Mohrungen (Prússia). Va estudiar a la Universitat de Königsberg amb el filòsof alemany Immanuel Kant. Entre les primeres obres crítiques de Herder es troben els Fragments sobre la literatura alemanya moderna (1766-1767), que preconitzava l'emancipació de la literatura alemanya de les influències estrangeres. Els assajos que van seguir —com Sobre l'estil i l'art alemany (1773), escrit en col·laboració amb Goethe— eren un cant a la literatura popular, a la poesia de William Shakespeare i Homer i a desenvolupar la idea concebuda per Herder del Volksgeist (‘caràcter nacional’), expressada en la llengua i la literatura d'una nació. El caràcter nacional de la literatura espanyola li va interessar molt i va realitzar una versió del Cantar de Mío Cid. El 1776, amb l'ajuda de Goethe, Herder va aconseguir un càrrec governamental a Weimar. Allí va escriure la seva obra més important, els quatre volums de l'estudi Idees per a una filosofia de la història de la humanitat (1784-1791), que intenta demostrar que la naturalesa i la història humana obeeixen les mateixes lleis i que, amb el temps, les forces humanes antagòniques es reconciliaran. Encara que inacabat, aquest tractat encarna la majoria de les idees de Herder i ha quedat com la seva contribució més important a la filosofia. Destaca també el seu Assaig sobre l'origen de la llengua (1770, publicat el 1772), escrit com resposta a una pregunta plantejada per l'Acadèmia de les Ciències de Berlín, qui finalment va premiar i va publicar l'obra. En ella, Herder aborda l'origen de la llengua des d'un punt de vista antropològic, rebutjant la teoria de l'origen diví d'aquesta (Süßmilch). Així, Herder explica el sorgiment del llenguatge com un acte inherent al ser humà quan animal racional i desproveït per tant dels instints unívocs propis dels animals, que necessita comunicar-se per a poder sobreviure i autoafirmarse com espècie al món. AL final de la seva vida, Herder va trencar amb Goethe i amb el classicisme alemany, i va prendre partit per una poesia de cort didàctic, com Cartes sobre el progrés de l'home (1793-1797). Va exposar els seus desacords amb la filosofia de Kant en dos llibres que no van ser ben rebuts. Amb el final del segle XVIII la influència de Herder es va anar diluint, però la seva contribució als estudis literaris i al pensament històric alemany és molt important. Va morir el 18 de desembre de 1803 a Weimar.
