Sturm und Drang

De Viquip??dia

Sturm und Drang (en alemany: Tempesta i impuls) va ser un moviment alemany principalment literari, per?? tamb?? musical i de les arts visuals, desenvolupat durant la segona meitat del segle XVIII. Va succeir i es va oposar a la il??lustraci?? alemanya o Aufkl??rung i es va constituir en precursor del romanticisme. El nom prov?? d'una pe??a teatral de Friedrich Maximilian Klinger, Sturm und Drang, Tempesta i arravatament.

Taula de continguts 1 Cronolog??a i or??gens del moviment 2 Relaci?? d'autors i obres destacats 3 Bibliografia 4 Vegeu tamb??

[edita] Cronolog??a i or??gens del moviment

L'Sturm und Drang es va estendre entre els anys 1767 i 1785. Va sorgir com a reacci?? ??? auspiciada per Johann Georg Hamann i sobretot per Johann Gottfried von Herder i el seu deixeble Goethe ??? contra el que era vist com una excessiva tradici?? liter??ria racionalista. El seu rebuig a les regles del ferm estil neocl??ssic del segle XVIII situen el moviment com a part d'un moviment cultural molt m??s ampli: el romanticisme.

La figura simb??lica de Nathan, el savi jueu de Gotthold Ephraim Lessing, representant de la Il??lustraci??, s'enfronta aix?? amb el Prometeu (1774) de Goethe, qui, en l'oda del mateix t??tol, fa una lloa del geni creador, rebel i independent contra tot all?? establert. A difer??ncia dels freds models del Neoclassicisme d'origen franc??s, l'Sturm und Drang va prendre el "sentiment" com a font d'inspiraci??, en contraposici?? a la ra??, prenent com a models les obres de William Shakespeare i Jean-Jacques Rousseau.

Cal situar l'origen del moviment en Johann Georg Hamann. Mentre estudiava K??nigsberg, la seua ciutat natal, teologia i ci??ncies jur??diques, va fer una lectura intensiva de la B??blia, que va suscitar en ell la cr??tica a la interpretaci?? literal i racionalista de les Escriptures. Segons ell, D??u no havia parlat a la Humanitat en la B??blia apel??lant a la ra??, sin?? a trav??s d'imatges i par??boles. Per aix?? la poesia, la literatura, era ??la llengua materna del g??nere hum???? i calia atribuir-li un origen div??. La creaci??, la naturalesa, actua i es revela mitjan??ant els sentits i les passions, i els sentits i les passions ??parlen per mitj?? d'imatges i no entenen una altra cosa que imatges??. Per a Hamann les imatges i par??boles, la interpretaci?? imaginativa de la creaci?? del m??n i de la naturalesa contenien m??s veritat que les teories il??lustrades. En conseq??encia, la literatura posse??a un car??cter essencialment religi??s, i en el poeta veia tamb??, en certa manera, la personificaci?? d'un segon creador.

Posteriorment, Herder va desenvolupar la idea de la literatura com a llengua primig??nia de la humanitat, i la imatge del poeta-creador va influenciar la discussi?? sobre el geni en l'Sturm und Drang. Per?? mentre Hamann no contemplava la llibertat del geni creador sin?? en la conson??ncia dels seus sentits i passions amb la naturalesa, Herder va utilitzar el concepte de geni original ja al Diari del meu viatge de l'any 1769, quan va debatre sobre el model de novel??la educativa de l'??mile de Rousseau (1762), on trob?? un sistema educatiu que no estava lligat a normes sin?? que havia de fomentar les capacitats creatives; el cos venia a ser com una extensi?? de l'??nima i no un ??ncora de la mateixa, de manera que l'alliberava amb les seues passions. Aix?? va afegir un car??cter m??s profund a aquesta idea, que va continuar desenvolupant al seu assaig Shakespeare (1773), en el qual va traspassar la seua exig??ncia d'alliberament de les forces creatives en la literatura en general: d'aquesta manera la literatura no consistiria en una mera imitaci?? de models literaris, perqu?? la hist??ria mai no s'atura, sin?? que es transformaria perqu?? ??s viva. Cada poble, cada ??poca ha de crear la seua pr??pia literatura. El geni po??tic es destaca per ??extraure de la seua subst??ncia una creaci?? dram??tica natural, gran i original, a la manera que els grecs ho van fer??.

El millor model era Shakespeare, ??traductor de la naturalesa en totes les seues lleng??es??, i ??mortal dotat de for??a divina??. De la mateixa manera que Shakespeare havia utilitzat temes nacionals per a construir una ??totalitat viva??, aix?? els alemanys havien de recordar la seua pr??pia hist??ria. Amb aquesta invitaci?? Herder insinuava el plans de Goethe de fer una obra dram??tica sobre G??tz von Berlichingen, que havia de ser un dels puntals representatius de la nova est??tica.

Posteriorment, Herder va arribar a la concepci?? d'una literatura natural com a expressi?? nacional i col??lectiva d'un poble. A la seua obra Sobre l'origen del llenguatge (1772), Herder planteja que el llenguatge ??s una forma de pensament, un diccionari de l'??nima. No t?? origen div?? i prov?? de la naturalesa espiritual, no corporal i animal, del ser hum??. I llenguatge, poesia i mitologia formen una unitat; el so converteix el llenguatge intern en extern. El llenguatge no ??s el mer embolcall del pensament, sin?? el mateix instrument del pensament. El llenguatge representa l'home, i cada una de les lleng??es a un poble; una personalitat col??lectiva o car??cter nacional que la parla al llarg de la hist??ria. D'ac?? va passar a interessar-se per l'antiga poesia c??ltica del fals Ossian en el seu Extracte d'un epistolari sobre Ossian i les can??ons de pobles antics (1773).

L'Sturm und Drang va ser revolucionari per la seua insist??ncia en la "subjectivitat personal" i en el malestar de l'home davant la societat contempor??nia, encotillat per les difer??ncies socials i les hipocresies morals. Tamb?? va establir fermament a autors alemanys com a l??ders culturals a Europa en una ??poca en qu?? molts consideraven que Fran??a era el centre del desenvolupament literari. El moviment tamb?? es va distingir per la intensitat amb qu?? va desenvolupar el tema del "geni de la joventut" en contra dels est??ndards acceptats i pel seu entusiasme per la naturalesa. La gran figura d'aquest moviment va ser Goethe, qui va escriure el primer drama important del moviment, G??tz von Berlichingen (1773), i la seua novel??la m??s representativa, Die Leiden des jungen Werthers, Les tribulacions del jove Werther (1774). Altres escriptors d'import??ncia van ser Klopstock, Jakob Michael Reinhold Lenz, qui va escriure els c??lebres drames El preceptor (1774) i Els soldats (1776); Heinrich Leopold Wagner, autor del drama La infanticida (1776), mort prematurament, i Friedrich M??ller. L'??ltima figura important va ser Schiller: Die R??uber i altres de les seues obres primerenques van ser tamb?? un preludi del romanticisme.

[edita] Relaci?? d'autors i obres destacats

Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)

• Zum Shakespeares-Tag 1771
• Sesenheimer Lieder 1770-71
• Prometheus 1772-1774
• G??tz von Berlichingen (Drama) 1773
• Clavigo 1774
• Die Leiden des jungen Werthers (novel??la) 1774
• Mahomets Gesang 1774
• Adler und Taube 1774
• An Schwager Kronos 1774
• Gedichte der Stra??burger und Frankfurter Zeit 1775
• Stella. Ein Schauspiel f??r Liebende 1776
• Die Geschwister 1776

Friedrich Schiller (1759-1805)

• Die R??uber (drama) 1781
• Die Verschw??rung des Fiesko zu Genua 1783
• Kabale und Liebe (drama) 1784
• An die Freude 1785

Jakob Michael Reinhold Lenz (1751-1792)

• Anmerkung ??ber das Theater nebst angeh??ngtem ??bersetzten St??ck Shakespeares 1774
• Der Hofmeister oder Vorteile der Privaterziehung (drama) 1774
• Lustspiele nach dem Plautus f??rs deutsche Theater 1774
• Die Soldaten (drama) 1776

Friedrich Maximilian Klinger (1752-1831)

• Das leidende Weib 1775
• Sturm und Drang (drama) 1776
• Die Zwillinge (drama) 1776
• Simsone Grisaldo 1776

Gottfried August B??rger (1747-1794)

• Lenore 1773
• Gedichte 1778
• Wunderbare Reisen zu Wasser und zu Lande, Feldz??ge und lustige Abenteuer des Freiherren von M??nchhausen 1786

Heinrich Wilhelm von Gerstenberg (1737-1823)

• Gedichte eines Skalden 1766
• Briefe ??ber Merkw??rdigkeiten der Literatur 1766-67
• Ugolino 1768

Johann Georg Hamann (1730-1788)

• Sokratische Denkw??rdigkeiten f??r die lange Weile des Publikums zusammengetragen von einem Liebhaber der langen Weile 1759
• Kreuzz??ge des Philologen 1762

Johann Jakob Wilhelm Heinse (1746-1803)

• Ardinghello und die gl??ckseligen Inseln 1787

Johann Gottfried Herder (1744-1803)

• Fragmente ??ber die neuere deutsche Literatur 1767-68
• Kritische W??lder oder Betrachtungen, die Wissenschaft und Kunst des Sch??nen betreffend, nach Ma??gabe neuerer Schriften 1769
• Journal meiner Reise im Jahre 1769
• Abhandlung ??ber den Ursprung der Sprache 1770
• Von deutscher Art und Kunst, einige fliegende Bl??tter 1773
• Volkslieder 1778-79
• Vom Geist der Hebr??ischen Poesie 1782-83
• Ideen zur Philosophie der Geschichte der Menschheit 1784-91

[edita] Bibliografia

• Baldick, Chris. (1990) The Concise Oxford Dictionary of Literary Terms. Oxford: Oxford University.
• Brown, A. Peter. (Spring, 1992). The Journal of Musicology, Vol. 10, No. 2. pp. 192-230.
• Heartz/Bruce, Daniel and Alan Brown. 'Sturm und Drang', Grove Music Online, "http://www.grovemusic.com/shared/views/article.html?section=music.27035"
• Heckscher ,William S. (1966 - 1967) Simiolus: Netherlands Quarterly for the History of Art, Vol. 1, No. 2. pp. 94-105.
• Leidner, Alan. (Mar., 1989). C. PMLA, Vol. 104, No. 2, pp. 178-189.
• Pascal, Roy. (Apr., 1952). The Modern Language Review, Vol. 47, No. 2. pp. 129-151.
• Preminger, Alex; Brogan, T. V. F. (Eds). (1993) The New Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics. Princeton: Princeton University.
• Wright, Craig and Bryan Simms. (2006) Music in Western Civilization. Belmont: Thomson Schirmer.

[edita] Vegeu tamb??

• Prerromanticisme
• Romanticisme
• Naturphilosophie