Francesc Esteve i Gàlvez
De Viquipèdia
Francesc Esteve i Gálvez (Castelló de la Plana 1907 - 2001) fou un prehistoriador i arqueòleg valencià. Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera, i col·laborà amb l'Institut d'Estudis Catalans. Durant la guerra civil espanyola fou director del museu provincial de Castelló.
En acabar la guerra fou expedientat pel franquisme i el 1943 exercí de professor d'història a l'institut d'ensenyament mitjà de Tortosa, el 1954 al d'Amposta i el 1959 al de Castelló de la Plana. El 1954 fou nomenat Comissari Local d'Excavacions Arqueològiques de Tortosa per part de la Direcció General de Belles Arts i es dedicà estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.
El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Or de la Província de Castelló.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Història
- Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944)
- Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955)
- Los sepulcros de la Joquera (1965)
- La cueva sepulcral del Calvari d'Amposta (1966)
- La necrópolis de El Bovalar (1966)
- El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969)
- La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974)
- Ceràmica d'Onda (1993)
[edita] Ficció
- A l'entorn de les aigües lluminoses: el creuer universitari 1933 (1985)
- El goig de crèixer. Els estudis superiors (1996)
- Vilacollença. Una capitaleta provinciana de l'Espanya vertebrada (1997)
