Figuerola del Camp
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alt Camp | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Alt Camp |
||
| Gentilici | Figuerolenc, figuerolenca | ||
| Superfície | 22,70 km² | ||
| Altitud | 474 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
318 hab. 14,01 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 22′ 26″ N 1° 15′ 59″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||
Figuerola del Camp és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. El municipi s' esten al vessant sud de la Serra de Miramar. El seu terme municipal és límitrofe amb els municipis de Cabra del Camp al norest, el Pla de Santa Maria a l' est, Valls al sud, i Montblanc i Barberà de la Conca al nord.
El poble es troba a 474 m d' altitud, al peu del Tossal Gros, formant un agrupament poblat a l' entorn de l' esglèsia parroquial se Sant Jaume de Figuerola, construida a finals segle XVIII sobre una esglèsia anterior.
Dintre del municipi esa troba l'agregat de Miramar, situat a més de 600 m d' alçada al vessant sud-oriental de la serra, el qual no té població permanent.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Història
El terme ha estat poblat des de l' antiguitat, com testimonien les troballes fetes al jaciment neolític de la Cova del Gat.
La descoberta d’ una moneda íbero-romana del segle II a.C. fa pensar en l’ existència d’ un poblat ibèric a l’ entorn o una vil•la romana.
El terme de Figuerola apareix esmentat per primer cop el 980. La primera carta de població de la vil•la és del 1198, però anteriorment ja havia estat documentar el castell i l’ església.
Durant els segles XII i XIII Figuerola i Miramar formaven part del terme del castell de Prenafeta. El 1271, Berenguer de Puigverd fa donació al monestir de Poblet , dels castells, pobles i terres dels termes de Prenafeta , Miramar i Figuerola, que romangueren propietats del monestir fins la exclaustració de 1835.
[edita] Economia
El caràcter muntanyós que li dona la serra de Miramar fa que més d’ un terç de les seves terres siguin incultivables. A peu de serra, el cultiu predominant és l’ avellana des de temps remots, i principalment en els anys posteriors a la fil·loxera. En segon terme destaquen els cultius de cereals i vinya.El regadiu tan sols representa a l’ entorn de l’1% de les terres cultivades.
En la ramaderia té certa importància la porcina.
La indústria té poc pes al terme.
[edita] Turisme i llocs d'interés
L'església parroquial de Sant Jaume (1781-89) és barroca i fou bastida damunt de l'anterior església romànica del segle XII, de la qual conserva importants fragments de murs.
El 1918 es construí el Sindicat Agrícola de Sant Isidre (clausurat el 1939) i el 1931 el Sindicat Agrícola de Sant Jaume.
Altres edificis de la vila són Can Mercadé (casal del segle XVIII), Cal Balanyà i Cal Maleter. A l'agregat de Miramar hi ha l'església de Sant Mateu, de petites dimensions i de tradició romànica.
La Torre de Mixarda de possible origen sarraí i fortificada el segle XV, declarada Bé d'Interès Cultural el 1985.
Del castell de Figuerola documentat l'any 1271 no es conserva cap resta a excepció d'un carrer anomenat del castell.
A la cova del Gat hi ha diverses sales, alguna amb estalactites i en l'època neolítica fou una cova sepulcral col·lectiva
[edita] Festivitats
El poble celebra la seva festa major el cap de setmana més proper al 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. El cap de setmana més proper al 18 de desembre se celebra la festa major de la Mare de Déu de l'Esperança i el dissabte més proper a l'11 de maig la festa de Sant Antim (patró dels joves).
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Tota la informació sobre aquest municipi
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|
|---|
| Aiguamúrcia • Alcover • Alió • Bràfim • Cabra del Camp • Figuerola del Camp • els Garidells • la Masó • el Milà • Montferri |
 |
Aquest article sobre l'Alt Camp és un esborrany i és possible que li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
