Serra de Miramar
De Viquipèdia
La serra de Miramar és una cadena muntanyosa que marca el límit físic entre les comarques de l'Alt Camp al sud i la Conca de Barberà al nord. Actualment, està distribuït entre els municipis de l'Alt Camp: Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp , Valls; i de la Conca de Barberà: Montblanc i Barberà de la Conca.
Taula de continguts |
[edita] Geologia
La serra de Miramar és un conjunt tabular, enlairat per sobre dels materials paleozoics.Es tracta d'un relleu calcari diferenciat que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana d'uns 30 km de longitud en direcció NE-SW, situada entre els rius Francolí i Gaià.Aquests rius la separan al SW de les Muntanyes de Prades i al NE de la Serra de Brufaganya i d'Ancosa.
Al N-NE té continuació amb la Serra de Comaverd mentre que al N descendeix cap a la Conca.
Entre les seves elevacions destaquem el tossal Gros (862 m), la Cogulla (789 m) i el Tossal de la Somerota (771 m).
[edita] Clima
El paper d' aquestes muntanyes és el de pantalla orogràfica que dificulta l'entrada de l'aire procedent de l'interior. Només entra per alguns portells com el coll de Cabra i l'estret de la Riba. D'altra banda, l'alçada modifica notablement el comportament dels principals elements climàtics.
Les masses d'aire procedents de la Mediterrània tenen més força que les de l'Atlàntic en aquesta part de Catalunya, per tant, les borrasques d'aquesta última procedència provoquen pluges més intenses, que en ocasions presenten un caràcter catastròfic. Els aiguats es produeixen de manera periòdica. Aquestes muntanyes fan de barrera a les masses humides del mediterrani cap a l' interior, de manera que afecten a les precipitacions de la Conca de Barberà, i atemperen la influència de la Mediterrània .
Les precipitacions són mal repartides al llarg de l'any: són més abundants a la tardor i la primavera i són escasses a l'estiu. El mes de juliol registra els mínims anuals, amb percentatges que representen únicament entre el 3-4% dels totals anuals com a mitjana.
[edita] Rius i Aigües
De la Serra de Miramar neixen diversos torrents i rieres de curs irregular que nodreixen les conques hidrogràfiques del Francolí i el Gaià.
Alguns dels més significatius són la Rasa d' Aligueres, el Torrent dels Masos al vessant sud, i la Rasa de Sant Miquel, Rasa d' en Toni i la Rasa de les Hortènsies al vessant septentrional.
[edita] Vegetació i ecologia
El tossal Gros conté una zona PEIN degut a que el seu paisatge vegetal constitueix una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de l'alzinar litoral, com els garrigars, les màquies i les brolles. També presenta una elevada diversitat faunística caracteritzada per l'ornitofauna i per la presència d'alguns rèptils de gran interès com la bívia (Chalcides bedriagai). La zona PEIN, que té 177,71 ha de superfície, es troba repartida entre els municipis de Figuerola del Camp ,Montblanc i Barberà de la Conca..
[edita] Turisme i oci
En aquesta zona hi trobem altres indrets d'interès a part del tossal Gros. Un d'ells és la visita a la zona on es situava l'antic poble de Prenafeta amb les ruïnes del castell i les restes d'una petita església del segle XIII que encara està en peu. Al peu de la serra i al costat de la carretera N-240 també hi trobem la pedania de Lilla.
El GR175, conegut com Ruta del Cister, travessa la serra en la etapa que uneix els monestris de Santes Creus i Poblet .
Entre els esports que s' hi poden practicar destaquem el senderisme on trobem diverses etapes del GR-175, i del GR 7, a més de diverses excursions com són l 'ascensió al Tossal Gros.
També destaquem les pistes ciclabes per a la pràctica de Bicicleta de muntanya o BTT, com són la mateixa Ruta del Cister que ascendeix la serra pel Coll de Prenafeta seguint el GR 7 , i altres recorreguts com la mateixa ascensió al Tossal Gros o recorreguts integrals per la serra.
[edita] Enllaços externs
- Montblanc natura(Ajuntament de Montblanc)
- Montblanc medieval
- Descripció GR-7
- Descripció etapes GR-175
- Excursió en BTT al Tossal Gros
- Pàgina de la Ruta del Cister
