Eurolliga de b??squet
De Viquip??dia
Per a l'esdeveniment en curs vegeu Eurolliga 2007-2008.
 |
Articles relacionats amb B??squet |
L'Eurolliga de b??squet (en angl??s Euroleague) ??s la m??xima competici?? de clubs de basquetbol d'Europa. ??s organitzada, des del 2001, per la ULEB (Union of European Leagues of Basketball), organisme fundat aquell any pels clubs m??s importants d'Europa, amb l'objectiu d'organitzar una competici?? que vetll??s pels seus interessos en lloc de com ho feia la FIBA, que organitzava l'antiga Copa d'Europa de basquetbol.
L'Eurolliga ??s disputa cada any, amb la participaci?? dels equips millor classificats a les lligues estatals de les 15 associacions pertanyents a la ULEB. El novembre de 2005 s'arrib?? a un acord entre la ULEB i la FIBA que van consensuar la reunificaci?? de les competicions europees de cara a la temporada 2005-2006. Aix??, la Eurolliga de la ULEB es va consolidar definitivament com la m??xima competici?? del b??squet europeu, amb el reconeixement i impuls de la FIBA.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
La Copa d'Europa de b??squet va ser creada el 1958 a imatge i semblan??a de la de futbol, creada tres anys abans. Enfrontava als campions de lliga de cadascuna de les competicions estatals de les federacions federades a la FIBA, que era l'organitzadora.
El sistema de competici?? consistia en eliminat??ries, decidides per sorteig, que emparellava a dos equips que s'enfrontaven a doble partit d'anada i tornada. Fins a 1965 la final es va disputar tamb?? a doble partit. Des de 1966 i fins 1987 es va disputar en un camp neutral, a partit ??nic.
L'??xit de la Copa d'Europa va propiciar que la FIBA cre??s dues competicions europees m??s. El 1967 va crear la Recopa d'Europa de b??squet (posteriorment Copa Saporta), perqu?? s'enfrontessin els campions de Copa de cadascun dels estats federats. I el 1972 va crear la Copa Korac, en la qual participaven els equips millor classificats de cada lliga que no participaven ni a la Copa d'Europa ni a la Recopa.
El 1988 canvi?? el format de competici?? i es va instaurar la "Final Four" (o "Final a quatre"). La primera fase s'organitz?? en grups i els quatre millors classificats disputaren les semifinals de la "Final Four", disputada en seu neutral.
L'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del b??squet europeu. Els grans clubs, liderats pels espanyols, italians i grecs, van crear la ULEB, un nou organisme independent de la FIBA, amb el prop??sit que la nova associaci?? de clubs organitz??s una nova competici?? amb criteris m??s moderns de gesti??. A m??s, els clubs m??s importants volien rebre majors ingressos dels que rebien amb la FIBA.
Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desapar??ixer la Copa d'Europa i van n??ixer dues competicions paral??leles que van lluitar per recollir el testimoni: la Supralliga (Suproleague, des de 2002, FIBA EuroCup), organitzada per la FIBA, i la Eurolliga, organitzada per la ULEB. Els clubs europeus es van adscriure a una competici?? o altra segons les seves conveni??ncies i interessos. La major part de clubs espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part per l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga. Aix??, entre les temporades 2000-2001 i 2004-2005, s'han disputat paral??lelament les dues competicions.
El novembre de 2004, els m??xims dirigents de la FIBA i la ULEB van arribar a un acord per a unificar les competicions dels dos organismes de cara a la temporada 2005-2006. L'acord de reunificaci?? estipula que FIBA Europa administra i impulsa totes les competicions de clubs que es disputen a Europa al mateix temps que reconeix oficialment la ULEB com organitzador de la Eurolliga i de la Copa ULEB. FIBA Europa gestionar?? les normatives de les plantilles, els traspassos i els controls antidopatge, mentre que la ULEB dirigir?? i administrar?? les seves competicions, torneigs que passen a estar formalment sancionats per la divisi?? europea de la FIBA. L'acord tamb?? va preveure l'harmonitzaci?? de calendaris internacionals perqu?? els compromisos de les seleccions nacionals no perjudiquessin els interessos dels clubs de la ULEB.
[edita] Historial
[edita] 1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit
| Temporada | Seu | Campi?? | Finalista | Resultat | M??xim anotador |
|---|---|---|---|---|---|
| 1958 | Riga/Sofia | ASK Riga  |
Academik Sofija  |
86-81, 84-71 | Radev (19) |
| 1959 | Riga/Sofia | ASK Riga |
Academik Sofija |
79-58, 69-67 | Kruminsh (29) |
| 1960 | Tbilisi/Riga | ASK Riga |
Dinamo Tbilisi  |
86-81, 84-71 | Kruminsh (21) |
| 1961 | Riga/Moscou | CSKA Moscou  |
ASK Riga |
87-62, 61-66 | Zubkov (21) |
| 1962 | Ginebra | Dinamo Tbilisi |
Reial Madrid  |
90-83 | Wayne Hightower (30) |
| 1963 | Madrid/Moscou | CSKA Moscou |
Reial Madrid |
69-86, 91-74, 99-80 | Emiliano Rodr??guez (21) |
| 1964 | Brno/Madrid | Reial Madrid |
Spartak ZJS Brno  |
99-110, 84-64 | Emiliano Rodr??guez (29,5) |
| 1965 | Moscou/Madrid | Reial Madrid |
CSKA Moscou |
81-88, 76-62 | Clifford Luyk (24) |
[edita] 1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit ??nic
[edita] 1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four
| Temporada | Seu | Campi?? | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 1988 | Gant | Olimpia Milano  |
Maccabi Tel Aviv  |
89-84 | Bob McAdoo |
| 1989 | Munic | KK Split (Jugoplastika)  |
Maccabi Tel Aviv |
75-69 | Dino Radja |
| 1990 | Saragossa | KK Split (Jugoplastika) |
FC Barcelona  |
72-67 | Toni Kukoc |
| 1991 | Par??s | KK Split (Pop 84) |
FC Barcelona |
70-65 | Toni Kukoc |
| 1992 | Istanbul | Partizan Beograd  |
Club Joventut de Badalona |
71-70 | Predrag Danilovic |
| 1993 | Atenes | CSP Limoges  |
Pallacanestro Treviso |
59-55 | Toni Kukoc |
| 1994 | Tel Aviv | Club Joventut de Badalona |
Olympiakos SFP Piraeus  |
59-57 | Ferran Mart??nez |
| 1995 | Saragossa | Reial Madrid |
Olympiakos SFP Piraeus |
73-61 | Arvydas Sabonis |
| 1996 | Par??s | Panathinaikos AO |
FC Barcelona |
67-66 | Dominique Wilkins |
| 1997 | Roma | Olympiakos SFP Piraeus |
FC Barcelona |
73-58 | David Rivers |
| 1998 | Barcelona | Virtus Bologna |
AEK Athinai |
58-44 | Zoran Savic |
| 1999 | Munic | Zalgiris Kaunas  |
Virtus Bologna |
82-74 | Tyus Edney |
| 2000 | Sal??nica | Panathinaikos AO |
Maccabi Tel Aviv |
73-67 | Zeljko Rebraca |
[edita] 2001: Supralliga FIBA. Final Four
| Temporada | Seu | Campi?? | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | Par??s | Maccabi Tel Aviv |
Panathinaikos AO |
81-67 | Arriel McDonald |
[edita] 2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits
| Temporada | Seu | Campi?? | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | Bolonya/Vit??ria | Virtus Bologna |
Saski-Baskonia (Tau)  |
65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. | Emanuel Ginobili |
[edita] Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four
| Temporada | Seu | Campi?? | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2002 | Bolonya | Panathinaikos AO |
Virtus Bologna |
89-83 | Dejan Bodiroga |
| 2003 | Barcelona | FC Barcelona |
Pallacanestro Treviso |
76-65 | Dejan Bodiroga |
| 2004 | Tel Aviv | Maccabi Tel Aviv |
Fortitudo Bologna |
118-74 | Anthony Parker |
| 2005 | Moscou | Maccabi Tel Aviv |
Saski-Baskonia (Tau) |
90-78 | Sarunas Jasikevicius |
| 2006 | Praga | CSKA Moscou |
Maccabi Tel Aviv |
73-69 | Theodoros Papaloukas |
| 2007 | Atenes | Panathinaikos AO |
CSKA Moscou |
93-91 | Dimitris Diamantidis |
| 2008 | Madrid | CSKA Moscou |
Maccabi Tel Aviv |
91-71 | Trajan Langdon |
[edita] Enlla??os externs
| Edicions de la Eurolliga de b??squet (ULEB) | |
|---|---|
|
2000-01 | 2001-02 | 2002-03 | 2003-04 | 2004-05 | 2005-06 | 2006-07 | 2007-08 | |
|
