[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Escut de Portugal - Viquipèdia

Escut de Portugal

De Viquipèdia

Aquest article tracta de l'escut heràldic portuguès. Pel que fa a l'antiga moneda, vegeu Escut portuguès.
Escut oficial de la República Portuguesa
Escut oficial de la República Portuguesa

L'escut de Portugal fou adoptat oficialment el 30 de juny del 1911, juntament amb la Bandera Republicana de Portugal.

Taula de continguts

[edita] Història i significat

L'escut portuguès és el resultat d'un mil·lenni de modificacions i alteracions. A l'inici era la creu d'atzur sobre camper d'argent d'Enric de Borgonya, i des de llavors s'hi han anat afegint elements o traient-ne, fins a l'obtenció del complex escut heràldic oficialitzat el 1911, després de la Revolució Republicana del 1910. Les dues cintes porten els colors de la bandera portuguesa: el vermell i el verd.

[edita] Els escudets i els besants

Arran del reconeixement oficial del Regne de Portugal com a país independent el 1143 (s'hi havia declarat el 1139), a la bandera borgonyona s'hi havien afegit uns besants d'argent simbolitzant monedes i el dret del monarca a encunyar moneda, com a líder que era d'un estat sobirà. A causa del gran dinamisme de l'heràldica medieval, es creu que l'escut va anar degenerant i va perdre alguns elements, fins i tot la creu. Així, el rei Sanç I ja va heretar l'escut de son pare, Afonso Henriques, sense la creu i amb cinc escudets o quinas, col·locats on abans hi havia hagut els besants d'argent.

Més endavant, el nombre de besants d'argent de cada escudet fou reduït d'11 a 5 per Sebastià I, i les explicacions modernes els interpreten com les cinc nafres de Crist, un dels episodis de la mítica batalla d'Ourique, tot i que és bastant improbable. Segons aquesta tradició, Crist s'hauria aparegut a Afonso Henriques i li hauria promès la victòria a la batalla si aquest adoptava com a senyal heràldic les seves nafres.

[edita] Els castells

La bordura de gules amb els castells d'or fou afegida durant el regnat d'Alfons III; cal fer notar que es tracta ben bé de castells, no de torres, com diuen algunes fonts. Tot i que el nombre d'aquests elements heràldics ha anat variant de 8 a 12, Alfons IV els va fixar en 12 i Sebastià I, posteriorment, en 7. Segons la tradició, representen el regne moro de l'Algarve conquerit pel Regne de Portugal durant la Reconquesta. L'origen és probablement castellà, però a diferència dels castells heràldics castellans, que acostumen a ser oberts (i amb el buit de la porta d'atzur), els portuguesos solen ser representants amb portes d'or (és a dir, tancats).

[edita] L'esfera armil·lar

Element important de l'heràldica portuguesa des del segle XV, l'esfera armil·lar fou utilitzada moltes vegades a les banderes colonials portugueses, sobretot al Brasil. Era un instrument de navegació usat per calcular distàncies i representa la importància de Portugal durant l'era dels descobriments, així com també la vastitud de l'imperi colonial al moment de proclamar-se la Primera República.

Si bé s'ha utilitzat normalment com un element "republicà", en oposició a la corona monàrquica sobre la bandera blava i blanca (vegeu Bandera de Portugal), algunes banderes monàrquiques, com la del Regne Unit de Portugal, l'Algarve i el Brasil, ja duien la representació de l'esfera armil·lar.

[edita] Vegeu també