Enrique Múgica Herzog
De Viquipèdia
| Enrique Múgica | |
| Defensor del Poble | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 2000 – actualitat | |
| Precedit per | Fernando Álvarez de Miranda |
| Succeït per | en el càrrec |
| Ministre de Justícia | |
| Al càrrec | |
| 12 de juliol de 1988 – 12 de març de 1991 | |
| Precedit per | Fernando Ledesma Bartret |
| Succeït per | Tomás de la Quadra-Salcedo |
| Naixement | 20 de febrer de 1932 Sant Sebastià (País Basc) |
| Partit polític | PCE - PSOE |
| Professió | advocat |
Enrique Múgica Herzog ( Sant Sebastià, País Basc 1932 ) és un advocat i polític basc, membre històric del PSOE, antic Ministre de Justícia entre 1988 i 1991 i actual Defensor del Poble.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 20 de febrer de 1932 a la ciutat basca de Sant Sebastià fill d'un violinista basc que va morir durant la Guerra Civil i d'una francesa d'origen judeopolonesa. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual va iniciar la seva activitat política prenent part en les revoltes antifranquistes.
[edita] Activitat política
[edita] Membre del PCE
Va ser un dels creadors del Congrés Universitari d'Escriptors Joves l'any 1956 i per això va ser empresonat durant tres mesos aquell mateix any. Va ser militant clandestí del Partit Comunista d'Espanya (PCE) durant 10 anys i per això va estar més vegades a la presó (quatre mesos i mig el 1959 i 22 mesos entre 1962 i 1967).
[edita] Membre del PSOE
En la seva última estada a la presó va abandonar el PCE i va ingressar al PSOE. Va prendre part en el Congrés de Suresnes l'any 1974 com a figura important en l'ascensió de Felipe González a la direcció del partit en perjudici del sector partidari de la ruptura amb el franquisme, i en el qual fou escollitsecretari de Coordinació del partit.
En la Transició va representar al PSOE en la Coordinació Democràtica, i posteriorment fou escollit diputat al Congrés per la província de Guipúscoa en les eleccions generals de 1977. Després d'aquesta primera elecció seria novament escollit en aquest càrrec durant les 7 eleccions posteriors consecutives, romanent com a diputat guipuscoà fins l'any 2000. També seria nomenat president de la Comissió de Defensa i vicepresident de la Comissió Constitucional.
En vigílies del cop d'estat del 23 de febrer de l'any 1981 com a president de la Comissió de Defensa va estar en un esmorzar amb diversos comensals entre els quals es trobava el futur general colpista Alfonso Armada. Va haver certa polèmica sobre aquest esmorzar ja que alguns colpistes van al·ludir que en ella s'havia comentat entre els polítics presents que era necessari un cop de timó. Múgica va ser cridat a declarar per aquest motiu en el judici contra els colpistes, negant tals acusacions. Encara que no va anar més enllà, aquella polèmica va contribuir a mantenir a Múgica en un discret segon pla durant alguns anys. Ricardo Marró Zancada, comandant que va actuar com a enllaç de Jaime Milans del Bosch en el 23-F, en el seu llibre "23 F la pieza que falta" situa a Múgica en la llista de Govern a imposar que duia Alfonso Armada.
Tant Enrique com el seu germà Fernando Múgica es van destacar sempre com ferms defensors de l'establiment de llaços d'amistat entre Espanya i Israel gràcies als seus orígens familiars. L'aportació d'ambdós va ser decisiva per a l'establiment de relacions diplomàtiques entre Espanya i aquest país l'any 1986. L'11 de juliol de 1997 el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret 1131/97 pel qual Enrique Múgica fou nomenat President de la Comissió d'Investigació de les Transaccions d'Or procedents del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. Ferm defensor d'Israel en el conflicte àrab-israelià, els seus detractors (especialment des del nacionalisme basc radical) l'han acusat habitualment de sionista.
En la remodelació del segon govern de Felipe González Múgica fou nomenat el juliol de 1988 Ministre de Justícia, càrrec que va ocupar fins el març de 1991. Durant el seu mandat es van aprovar, entre altres lleis, la de Demarcació i Planta Judicial, la de Societats Anònimes i les reformes processals i penals que van donar lloc a la creació dels jutjats penals.
L'assassinat per part d'ETA al febrer de 1996 del seu germà Fernando Múgica, retirat en aquells moments de la política activa, va marcar un punt d'inflexió notable en la seva trajectòria política. A partir d'aquell moment es va destacar com un dels polítics del seu partit més crítics no solament amb el terrorisme d'ETA, sinó també amb el nacionalisme basc en general. Va encunyar el terme d'eusko-nazis per a referir-se a l'esquerra abertzale. També és famós el seu "que se pudran en la cárcel" (en català: "que es pudreixin a la presó") en referència als presos d'ETA.
Uns mesos després de ser escollit per vuitena vegada consecutiva diputat al Congrés per la província de Guipúscoa, en les eleccions generals de l'any 2000, va renunciar a la seva acta el juny d'aquell any per ser designat Defensor del Poble per part del govern del Partit Popular (PP), encapçalat per José María Aznar. La seva designació va ser considerada de consens entre el partit governant (PP) i el principal partit de l'oposició (PSOE) ja que, encara que militant del segon, Enrique Múgica era un polític ben considerat pel PP.
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Fernando Ledesma Bartret |
Ministre de Justícia 1988 – 1991 |
Succeït per: Tomás de la Quadra-Salcedo |
| Precedit per: Fernando Álvarez de Miranda |
Defensor del Poble 2000 – actualitat |
Succeït per: en el càrrec |
