Emil Hermann Fischer
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Química (1902) |
Hermann Emil Fischer ( Euskirchen, Alemanya 1852 - Berlín 1919 ) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1902.
[edita] Biografia
Va néixer el 9 d'octubre de 1852 a la ciutat d'Euskirchen, situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia. Fischer començà a treballar als negocis familiars del seu pare, fins que aquest l'envià a la universitat, alegant que el seu fill era incompetent pels negocis. Ingressà a la Universitat de Bonn el 1872 per estudiar química, encara que es canvià després a la Universitat d'Estrasburg, on es doctorà el 1874, amb un estudi sobre la fenolfateleïna.
Seguint a un dels seus professors, Fischer es convertí en professor de química en diverses universitat alemanyes com les de Munic, Eerlangen, Würburg i Berlín, on s'establí el 1892 i hi restà fins al final de la seva vida.
Fischer morí el 15 de juliol de 1919 a la ciutat de Berlín.
[edita] Recerca científica
Durant la seva estada a Verona descobrí, al costat del metge Joseph von Mering, el veronal o barbital, el primer somnífer del grup dels barbitúrics.
En la seva recerca va demostrar que les proteïnes estan composades per cadenes d'aminoàcids i que l'acció dels enzims és específica, efectuant la hidròlisi de les proteïnes complexes en aminoàcids. En el seu treball al voltant dels glúcids va determinar l'estructura molecular de la glucosa i la fructosa. Així mateix fou el primer químic que va plantejar la fórmula de derivats de la purina, com per exemple l'àcid úric, i la cafeïna. L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Química pel seus estudis de síntesi del grup de la purines.
Va establir un vincle entre la biologia, la química orgànica i l'estereoquímica. El seu nom forma part de diferents processos químics, com la projecció de Fischer, la síntesi de pèptids de Fischer i la reducció de Fischer entre d'altres. Les medalles atorgades per la Societat Alemanya de Química porten el seu nom.
