Cub de Rubik
De Viquipèdia
El cub de Rubik o cub màgic és un joc de la família dels trencaclosques.
Inventor: Ernö Rubik -escultor i professor d'arquitectura hongarès interessat per la geometria i l'estudi de la forma tridimensional- al 1974, qui el batejà com cub màgic.
Al maig de 1980 comença la comercialització a escala mundial i expansió del nom "Cub de Rubik".
Les aproximadament 3.000.000 d'unitats venudes, el fan la joguina més ben comercialitzada de la història.
Taula de continguts |
[edita] Història
Ernő Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no va sol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot de prova va ésser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines de Budapest.
La popularitat del cub va créixer a Hongria gràcies al "boca orella".
Més endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub més lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com Nus Gordià o Or Inca, però la companyia finalment va decidir rebatejar-lo "Cub de Rubik" i exportar-lo per primer cop fora d'Hongria al maig de 1980.
Setembre de 1979, es féu un pacte amb Ideal Toys per expandir la seva comercialització per tot lo món.
'Maig de 1980, a la Fira de la Joguina de Londres, Nova York, Núremberg i París, s'inicia la comercialització mundial.
En exhaurir-se, inicialment, les unitats va sorgir moltes imitacions. Al 1984, Ideal Toys va perdre un plet contra Larry Nichols, que havia registrat el producte amb la patent US3655201. Terutoshi Ishigi el va registrar al Japó amb la patent JP55‒8192.
[edita] Estructura
Trencaclosques mecànic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces quadrades i cromades d'un únic color en cada cara.
El cub, de plàstic, té altres versions diferents: una de 2×2×2 (denominat "Cub de Butxaca"); l'estàndar, de 3×3×3; el de 4×4×4 (també anomenat "La venjança de Rubik"), i altre de 5×5×5 (conegut com "El Cub del Mestre "). Avui dia també s'han desenvolupat altres versions de 6×6×6 i 7×7×7.
[edita] El joc
És un joc que combina concepció espacial, habilitat i sort, i que ha tingut força èxit, fins al punt de sorgir imitacions amb més quadrets, on-line i amb altres dibuixos.
El joc es pot simplificar en 3 bàsiques fases:
1. Fase de CAOTITZACIÓ O DESCOMPOSICIÓ
Desordenar, barrejar i rotar totes les cares des de tots costats.
2. Fase de COGITACIÓ O PLANIFICACIÓ
No us resultarà gaire òptim jugar-hi si prèviament no penseu els moviments que hi fareu, ja que mai, o difícilment, aconseguiríeu finalitzar el cub amb èxit.
3. Fase de COSMOTITZACIÓ O RECOMPOSICIÓ Posar totes les peces d'un color en la mateixa cara del cub a base de fer rotacions sobre els eixos.
[edita] Altres dades
Diversos matemàtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions. S'han convocat concursos per resoldre el cub en el mínim temps possible (el rècord està en 38 segons per a un cub barrejat 40 vegades). S'ha convertit en una icona popular i ha aparegut en diverses pel·lícules.
