Optimisme

De Viquip??dia

El terme optimisme sorgix del llat?? optimum: "el millor". El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel fil??sof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de D??u, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el m??n en qu?? vivim ??s el millor dels mons possibles.

Comunament es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula en 1759, com a subt??tol al seu conte filos??fic C??ndid (en el que es burla en quasi cada p??gina de la idea de Leibniz). Certament Voltaire va ser el primer personatge fam??s que va usar aquella paraula en el segle XVIII i potser tamb?? el que la va popularitzar; no va ser, no obstant, el seu inventor. El terme optimisme apareix per primera vegada, en franc??s (optimisme), en una ressenya de la Teodicea publicada en el magaz??n dels jesu??tes francesos Journal de Tr??voux (no. 37), en 1737. En eixe mateix any, el fil??sof i matem??tic su??s Jean-pierre de Crousaz va repetir la paraula en un examen cr??tic del Assaig sobre l'home d'Alexander Popa. Aquells primers usos, com el posterior de Voltaire, van ser burlaners. En 1752, el Dictionnaire universel de Tr??voux aprova el terme; deu anys despr??s, l'Acad??mia francesa ho inclou per primera vegada en el seu Dictionnaire. El terme ??s usat per primera vegada en angl??s (optimism) en 1743 pel brit??nic William Warburton, en una resposta a l'examen de Crousaz dalt mencionat. Per la seua banda, els primers a usar el terme en alemany (Optimismus) van ser G. Ephraim Lessing i Moses Mendelssohn, en el seu escrit Popa: un metaf??sic! de 1755.

D'altra banda, la noci?? d'optimisme s'oposa al concepte filos??fic de pessimisme.