Cua de cavall petita
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Equisetum arvense
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Equisetum arvense L., 1753 |
||||||||||||||
La cua de cavall petita[1] (Equisetum arvense) ??s una planta considerada com a mala herba encara que tamb?? t?? un ??s com a planta medicinal.
S??n plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbon??fer i part del permi?? la fam??lia Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb al??ades de fins 30 metres.
La cua de cavall petita ??s una planta perenne amb rizoma (ge??fit[2]). Tiges erectes de color marr?? p??l??lid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que s??n f??rtils s??n d'uns 30 cm com a m??xim i acaben en una caputxa anomenada estr??bil on es troben els esporangis des d'on es dispersen les espores. Les tiges est??rils, m??s gruixudes per?? menys massises que les f??rtils[2], s??n m??s altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d'estructures cil??ndriques anomenades "verticils" progressivament m??s prims i imbricats uns dins dels altres.
Taula de continguts |
[edita] Distribuci?? i h??bitat
Generalment en l'hemisferi nord. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d'aigua en aquestes condicions ??s bastant comuna a tots els indrets humits dels Pa??sos Catalans fins els 1.800 metres d'altitud. Manca a l'extrem sud dels Pa??s Valenci?? i a les Illes nom??s es troba a Mallorca.
[edita] Mala herba
[edita] Danys
La cua de cavall infesta el terreny i encara que la seva compet??ncia amb les plantes conreades ??s menor que en el cas de les altres males herbes, resulta molt dif??cil d'eliminar entre altres coses en tractar-se d'una planta perenne.
[edita] Control
??s molt dif??cil d'eradicar amb les feines normals de llaurada ja que t?? el rizoma molt profund. A m??s la reproducci?? per espores dispersades pel vent ??s molt efectiva. Com que biol??gicament est?? molt allunyada de les plantes amb flors per les quals han estat creats els agroqu??mics, resulta que ??s resistent als herbicides.
[edita] Composici?? qu??mica i accions farmacol??giques
|
[edita] Composici?? qu??mica
- Oligoelements: Sobretot silici org??nic (unit a prote??nes) i sals riques en potassi, magnesi i alumini.
- Sapon??sids: el principal ??s la equisetonina (5%)
- Flavonoides i Tanins
[edita] Accions i indicacions
L'acci?? principal de l'Equisetum arvense ??s la di??r??tica deguda principalment a l'equisetonina, encara que les sals de potassi i els flavonoides l'afavoreixen. El silici existent a la planta actua sobre el cos regenerant els teixits, ja que el silici contribueix al manteniment del col??lagen. Augmenta les defenses inespec??fiques de l'organisme. ??s astringent, antidiarreic i cicatritzant degut als tanins.
Normalment s'utilitza en el tractament d'edemes (retenci?? de l??quids als teixits), insufici??ncia card??aca i renal. Tamb?? s'indica en processos degeneratius de la pell, en casos d'ast??nia i convalesc??ncies.
[edita] Altres usos
- Antigament se'n menjaven les seves tiges com si fossin esp??rrecs.
- Tradicionalment se'n feien fregalls per a netejar utensilis d'estany.
- En agricultura ecol??gica es fa servir com a remei natural contra fongs i plagues.
[edita] Refer??ncies
- ??? Cua al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
- ??? 2,0 2,1 BOL??S, O. et al. Flora manual dels Pa??sos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. P??rtic. ISBN 84-7306-400-3
[edita] Enlla??os externs
- M??s informaci?? a GRIN : esp??cie Equisetum arvense (angl??s)
