Cotoner (planta)

De Viquip??dia

Cotoner
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Subregne: Tracheobionta Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Malvales Fam??lia: Malvaceae G??nere: 'Gossypium' Esp??cie: ''G. herbaceum''
Nom binomial
Gossypium herbaceum L.

El cotoner, planta del cot?? o cotoner arbori (Gossypium Herbaceum) ??s una planta herb??cia de la familia de les Malv??cies conreada actualment a gran part dels pa??sos mundials per l'obtenci?? del cot??.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Ecologia 2.1 Distribuci?? Mundial 2.2 Distribuci?? dins del Principat 2.3 H??bitat 3 Descripci?? 3.1 Forma Vital (de Raunkjaer) 3.2 ??rgans vegetatius 3.3 ??rgans reproductors 4 Farmacologia 4.1 Part utilitzada 4.2 Composici?? Qu??mica 4.3 Usos Medicinals 4.4 Toxicitat 5 Observacions 5.1 Preparaci?? d???un Remei Tradicional 5.2 Curiositats 5.3 Altres usos 6 Notes i refer??ncies 7 Refer??ncies Bibliogr??fiques

[edita] Etimologia

El nom cient??fic del g??nere, ??s a dir, Gossypium, ??s una paraula que prov?? del llat?? i significa "planta del cot??"; va ser batejada pel fam??s cient??fic suec conegut com a "Pare de la taxonomia actual" Carl von Linn??. El nom popular en catal??, Cotoner, ve de la paraula cot?? i vol dir planta que produeix el cot??.

[edita] Ecologia

[edita] Distribuci?? Mundial

Aquesta planta ??s origin??ria del subcontinent Indi i d???Ar??bia Saud??. El seu cultiu s???ha ext??s arreu del m??n: els principals productors de cotoner al m??n s??n la Xina, el Paquistan, els Estats Units i la ??ndia; per?? si es mira de forma quantitativa, els que tenen un ??ndex m??s elevat d'exportaci?? del fruit (cot??) s??n els Estats Units, l???Uzbequistan, l???Australia i l???Argentina.

[edita] Distribuci?? dins del Principat

Malauradament, dins del principat no trobem aquesta planta en el seu h??bitat natural.

[edita] H??bitat

L???h??bitat del Gossypium Herbaceum s??n les zones c??lides com la conca mediterr??nia, la ??ndia, S??ria, ??frica i els Estats Units. M??s concretament, la planta creixer?? i es desenvolupar?? millor en s??ls profunds que permetin desenvolupar el seu sistema radicular. Per una banda, ??s un tipus de planta que tolera m??s o menys b?? els s??ls amb una salinitat m??s alta de l???habitual, per??, per una altra banda, no tolera gens b?? els pHs ??cids i els excessos de cal?? als s??ls.

[edita] Descripci??

[edita] Forma Vital (de Raunkjaer)

Pertany al grup dels Faner??fits (Nanofaner??fits).

[edita] ??rgans vegetatius

L'arrel ??s axonomorfa, ??s a dir, que presenta una arrel principal molt m??s desenvolupada en relaci?? a les arrels secund??ries. L'arrel principal ??s fusiforme i pot arribar a penetrar fins a 3 metres de profunditat (funci?? de sosteniment). En canvi, les arrels secund??ries s??n molt m??s curtes i primes i surten projectades horitzontalment de l'arrel principal; la seva funci?? ??s principalment absorvir nutrients del s??l.

L'al??ada de la planta es considera a partir de la tija (ja que l'arrel est?? sotaterrada) i oscil??la entre 1,5 i 2,5 metres. La tija se sost?? per s?? mateixa de forma regular i recta, t?? un creixement monopodial(??nica per planta) i t?? ramificacions que donaran lloc a branques que poden ser vegetatives o fruct??feres (per on estaran fixades les fulles i les flors, o fruits).

Caracter??stiques de les fulles:

• Forma del Limb: Lanceolada (punxeguda)
• Forma de l'??pex: Agut
• Forma de la base: Cordada
• Divisi?? del marge: Simple (fulla entera)
• Fulla formada per 3 a 7 l??buls ovals(normalment 5: 3 l??buls grans centrals i 2 m??s petits laterals)
• Nervadura: Palmada
• Superf??cie: Revoluta
• Presenta 2 est??pules a la base
• Disposici?? damunt la tija: Alternada
• Est?? peciolada

La pilositat de la planta s'anomena cot??, que s??n c??l???lules epid??rmiques de les llavors i es pot trobar als fruits de la planta. L'estructura pilosa pot arribar a fer entre uns 20 i 45 cent??metres de llarg??ria i, 15 i 25 micres d???amplada. La pilositat, d???altra banda, la podem trobar a les fulles en unes dimensions i proporcions molt m??s petites que als fruits on ??s una mesura de protecci?? per la fulla, o m??s ben dit, per la mateixa planta.

[edita] ??rgans reproductors

El cotoner ??s una planta aut??gama, hermafrodita. Les infloresc??ncies que presenta ho fa en forma de ra??m. El periant ??s diferenciat, ??s un perigoni, el calze ??s dialis??pal i la corol??la ??s dialip??tala. El calze de la flor est?? protegit per tres br??ctees i t?? forma de copa. Cal esmentar que la corol??la ??s rot??cia. El cotoner presenta una simetria actinomorfa, amb m??s de dos plans de simetria.

D'altra banda, referint-nos a l'androceu els estams s??n monadelfs, ??s a dir, nom??s poseeixen una teca, de dehisc??ncia longitudinal. Els grans de pol??len s??n massa pesats com per ser transportats pel vent i s??n insectes (vectors entom??fils) els encarregats de transportar-los. S??n opositip??tals amb els estams inclusos.

El gineceu est?? format per de 3 a 5 carpels soldats, ??s pluricarpelar. L'ovari ??s s??per i la flor ??s hip??gina.

Per ??ltim, esmentar que el cotoner ??s conegut mundialment pel seu fruit el qual t?? de 3 a 5 l??culs, ??s a dir, t?? una c??psula ovoide, resultat de la gestaci?? del zigot durant uns 3 o 4 mesos, amb de 3 a 5 carpels que contenen de 6 a 10 llavors. Les c??l??lules epid??rmiques les llavors ??s el que constitueixen la fibra, el cot??. La seva longitud pot anar dels 20 fins als 45 cm., la mida oscil??la entre els 15 als 25 ??m i el pes de 10 a 4 gr.

[edita] Farmacologia

[edita] Part utilitzada

... AV??S M??DIC

Les parts de la planta que s???utilitza, el que en dir??em droga o principi actiu, s??n principalment les llavors, l???escor??a de l???arrel jove i en menor mesura les fulles i flors.

[edita] Composici?? Qu??mica

Composici?? qu??mica l???oli essencial extret de les llavors:

• ??-bisabolol
• Curcum??

Composici?? qu??mica de l'escor??a jove (tendre) de l'arrel:

• ??cid goss??pic
• Resina(8%)
• Fitosterol
• Greixos
• Sucres
• Gossypol
• Gomes
• Tanins
• Clorofil??la
• Acetovallona
• ??cids Salic??lics i fen??lics
• Flavonoides
• Subst??ncies Fen??liques
• Beta??na

Composici?? qu??mica de la pilositat(cot??):

• Cel??lulosa (m??s del 90%)
• Mat??ria grassa (0,4%)

[edita] Usos Medicinals

L?????s medicinal de les llavors s???aplica en refredats i com a antidiarreics. L???oli de les llavors tamb?? act??a com un anticonceptiu ^[1]mascul??: disminueix el nombre d???espermatozous i la seva movilitat inhibint la LDH esperm??tica i la acrosina. Tamb?? pot arribar a provocar alteracions en l???espermatog??nesi (formes anormals i immadures) i disminuir la s??ntesi de testosterona. D???altra banda, l???escor??a de l???arrel ??s utilitzada com a droga per a indu??r el part, per a l???atonia uterina, a l???amenorrea i dismenorrea, antihemorr??gica, antiinflamat??ria de la pelvis, i, fins i tot, pot resultar abortiva en dosis elevades. Tamb?? t?? efectes emenagogs (estimula el flux menstrual) i galactogogs ^[2] (estimula la s??ntesi de llet). Per ??ltim, les fulles i les flors s??n emolients i s??n utilitzades en certes zones per a fer infusions contra les irritacions pulmonars o la disenteria. Cal comentar que la planta tamb?? t?? efectes diur??tics, antiesp??smics, antineopl??sics i inactiva el VIH Herpes simple II.

[edita] Toxicitat

Referint-se a la toxicitat de la Gossypium Herbaceum es pot dir que de l???oli extret de les llavors es poden trobar subst??ncies altament t??xiques com el Gossipol, encara que pot ser eliminat, i fer d???aquest oli un oli comestible.

[edita] Observacions

[edita] Preparaci?? d???un Remei Tradicional

Decocci?? per trastorns menstruals:

• Ingredients: 50g de fulles, flors i llavors de cotoner, per cada litre d???aigua.
• Preparaci??: Bullir durant 10 minuts, fins que l???aigua s???hagi reduit a la meitat. Despr??s, filtrar i afegir unes gotes de suc de llimona.
• Freq????ncia: S???aconsella prendre una cullerada cada hora al llarg del dia, els 9 dies abans al periode.

[edita] Curiositats

L???esterilitat que provoca aquesta planta va ser descoberta i comprovada a la Xina: els varons que prenien aliments cuinats amb oli de llavors del cotoner van acabar tots est??rils.

[edita] Altres usos

El cotoner es cultiva des de l???antiguitat per l???aprofitament textil de la fibra o cot??. La fibra del cotoner, un cop recol???lectat, es sotmet a un proc??s de neteja i desengreixament del qual s???obt?? un cot?? en cru. Per la seva gran capacitat d???absorbir els l??quids, el cot?? s???utiltza en cirurgia, cures d???urg??ncia, tractaments sobre ferides a la pell, etc com a element de neteja (antihemorr??gica). ??s un bon antis??ptic per?? t?? contraindicacions si s???aplica a cremades.

[edita] Notes i refer??ncies

1. ??? Antifertility screening of plants. VI. Effect of five indigenous plants on early pregnancy in albino rats.
2. ??? Oral administration of pectin-rich plant extract enhances C3 and C4 complement concentration in woman colostrum.

[edita] Refer??ncies Bibliogr??fiques

• Barcel??, M.C.; Bened??, C. (coord.) et al. "Bot??nica farmac??utica ensenyament de Farm??cia: Pr??ctiques". Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004 (col. Textos docents 279; Text gu??a). ISBN: 978-84-475-3268-1.
• Font Quer, P. "Plantas medicinales; el Dioscorides renovado". Editorial Labor. 1979. ISBN: 84-335-6151-1.
• Cebrian, Jordi. "Diccionario Integral de Plantas Medicinales". Rba Libros(Barcelona). ISBN: 84-7901-841-0.
• Berdonces, JL. "Gran Enciclopedia de Las Plantas Medicinales" Editorial Tikal. 1998. ISBN: 84-305-8496-X.
• Pamplona, JD. "Enciclopedia de las plantas medicinales 1". Editorial Safelir(Madrid). 1997. ISBN: 84-7208-152-4.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Cotoner (planta)

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].