Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Espermatog??nesi - Viquip??dia

Espermatog??nesi

De Viquip??dia

Tall transversal de l'epiteli d'un tub semin??fer
Tall transversal de l'epiteli d'un tub semin??fer

L'espermatog??nesi ??s el proc??s mitjan??ant el qual s'originen els espermatozoides. ??s la gametog??nesi masculina. T?? una durada de 64 dies i es produeix als tubs semin??fers dels testicles.

L'espermatog??nesi consta de tres fases:

[edita] Fase proliferativa: 16 dies

Les c??l??lules germinals primordials, es multipliquen mitjan??ant mitosi. Quan arriba la maduresa sexual, augmenten els nivells de testosterona i les c??l??lules germinals primordials es diferencien per a formar espermatog??nies. Hi ha successives mitosis, tanmateix la citocinesi no s'acaba de completar, de manera que cada espermatogonia es transforma en espermat??cits primaris units per ponts citoplasm??tics (sincitis). En total queden unides pel s??ncit 64 c??l??lules o m??s.

[edita] Fase mei??tica: 25 dies

Els espermat??cits primaris fan la primera divisi?? mei??tica, i es converteixen en espermat??cits secundaris. Els espermat??cits primaris experimenten diversos canvis durant la profase I:

  • S'inicia la substituci?? d'histones som??tiques per histones testiculars: Es canvien les histones H1 i H2B per les TH1 i TH2B.
  • Se sintetitza ARNm (per exemple, de protamines).
  • Es sintetitzen prote??nes de la membrana de l'acrosoma.
  • Es produeixen canvis en els mitocondris.

Quan t?? lloc la segona divisi?? mei??tica, els espermat??cits secundaris es transformen en esperm??tides

[edita] Espermiog??nesi: 23 dies

En aquesta etapa, l'esperm??tida es diferencia per tal d'esdevenir un espermatozoide madur.

El 1r canvi que pateixen a l???acabar la 2a divisi?? mei??tica ??s una intensificaci?? en els processos de s??ntesi proteica i, per tant, un augment en el volum de l???aparell de Golgi i dels reticles endoplasm??tics. Les prote??nes queden emmagatzemades en una ves??cula que es recolza en el nucli i el deforma provocant una invaginaci??. Aquesta ves??cula s???anomena ves??cula proacros??mica, precursora de l???acrosoma. T?? funci?? enzim??tica, amb enzims semblants als lisosomals (pH ??cid).

Tamb?? s???augmenta la s??ntesi de tubulines per part dels ribosomes lliures (que no estan al RE). A???? provoca un augment en el nombre de microt??buls. Aleshores, un dels centr??ols comen??a a funcionar com a cos basal i organitza els t??buls per a formar un conjunt axon??mic (9+2) caracter??stic d???un flagel. El flagel s???ubica en la posici?? contraria a la ves??cula acros??mica. La ves??cula acros??mica marca la posici?? anterior i el flagel la posterior.

La ves??cula acros??mica segueix augmentant de volum i canvia la seua forma, s???aplana envoltant parcialment l???extrem anterior del nucli. L???acrosoma est?? ple d???enzims. L???axonema continua creixent en longitud. Comencen a produir-se canvis al nucli, que conduiran a una reducci?? de tamany molt gran. Per a fer-ho, s???expulsa del nucli a trav??s dels porus nuclears tot all?? que no ??s cromatina. La densitat del nucli augmenta, al microscopi electr??nic es veu com a una porci?? mes electrondensa.

Comen??a la s??ntesi d???un nou tipus de prote??nes, les escleroprote??nes, paregudes als filaments intermedis, i es col???loquen al voltant de l???axonema, prop del cos basal. Formen una estructura de refor??, 9 columnes proteiques per a refor??ar el flagel.

Hi ha dos l??nies de canvi:

Canvis nuclears:

Hi ha una s??rie de canvis al nucli de cara a reduir el volum. Abans havia eixit el nucleoplasma i ara es substitueixen les histones per nucleoprote??nes TP2, TP3 i S1. M??s tard aquestes nucleoprote??nes s??n substitu??des per les protamines P1 i P2. Finalment tot l'ADN queda unit a protamines, unes prote??nes b??siques per?? amb una c??rrega neta positiva molt superior a la de les histones, per tal d'afavorir-ne la compactaci?? i la protecci?? del DNA. Tot el que no siguen protamines o DNA ??s expulsat. S???arriba al m??xim grau de compactaci??. La ves??cula acros??mica envolta la part anterior del nucli i d??na hidrodinamisme a la c??l???lula per a poder despla??ar-se millor.

Org??nuls i citoplasma:

De tots els org??nuls sols canvien els mitocondris. Aquests s???agrupen a la porci?? m??s proximal del flagel i l???envolten. Els altres org??nuls es queden on estaven. Com no ho ha transcripci??, els org??nuls van degradant-se, es produeix una gemmaci?? i s???allibera la major part del citoplasma i org??nuls, formant els cossos residuals.

Espermatozoide hum?? madur
Espermatozoide hum?? madur