Histona
De Viquip??dia
Les histones s??n prote??nes b??siques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes. Formen la cromatina juntament amb l'ADN, sobre la base d'unes unitats conegudes com nucleosomes.
Les quatre histones core, o nuclears, formen un oct??mer (paquets de 8 mol??cules) al voltant del com s'enrotlla l'ADN, en una longitud variable d'acord amb l'organisme. Aquest oct??mer s'ensambla a partir d'un tetr??mer de les histones anomenades H3 i H4, a les que s'agreguen dos heterod??mers de les histones denominades H2A i H2B. Les histones externes, o linker, H1 (i H5 en aus) interaccionen amb l'ADN internucleosomal. El conjunt de l'ADN enrrotllat al voltant de l'oct??mer d'histones, juntament amb la histona H1 i una certa longitud d'ADN linker, o internucleosomal constitueix el que es coneix com nucleosoma. Les histones core desenvolupen un paper decisiu en el primer nivell de compactaci?? de l'ADN dintre del nucli, de l'estructura coneguda com a nucleosoma. Les histones linker, d'altra banda, produeixen un empaquetament d'ordre superior dels nucleosomes.
Les histones contenen un motiu estructural molt important per als contactes moleculars dintre de l'oct??mer d'histones core, denominat histone fold (es podria traduir com plec d'histona). Aquest motiu consisteix en 65 amino??cids que s'estructuren en una organitzaci?? estesa tipus h??lix-fulla-h??lix. En concret, cont?? una curta h??lix alfa, un gir/fulla beta, una h??lix alfa llarga, altre gir/fulla beta, i altra h??lix alfa curta.
Les histones core poden ser modificades covalent i post-traduccionalment, en general en els seus extrems amino-terminals, mitjan??ant reaccions catalitzades per una s??rie d'activitats enzim??tiques. Aquestes poden ser citoplasm??tiques, i actuen sobre les histones pr??viament al seu ensamblament als nucleosomes, o b??, nuclears i afecten a histones nucleosomals. S'ha postulat una teoria denominada histone code, o "codi d'histons", segons la qual aquestes modificacions poden tenir conseq????ncies quant a:
1) La facilitat amb la qual prote??nes associades a cromatina (factors transcripcionals, etc ...) podrien accedir a l'ADN.
2) La generaci?? de combinacions de modificacions en un extrem de l'histona, o en diversos dintre d'un nucleosoma.
3) Les estructures de eucromatina i heterocromatina seran en major mesura depenents de les concentracions locals d'histones modificades.
En conclusi??, aquestes modificacions podrien estendre la informaci?? potencial de el material gen??tic.
[edita] Articles relacionats
|
|
|||
