[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Corts de Montsó (1388) - Viquipèdia

Corts de Montsó (1388)

De Viquipèdia

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Joan I el Caçador a Montsó, a finals de 1388 i es van haver de suspendre al 1389, sense tornar-se a reanudar dins del regnat de Joan I. Era President de la Generalitat l'Arnau Descolomer.

El rei Joan planteja l¡amenaça d'una possible invasió del comte d'Armanyac que, sota l'excusa d'uns drets sobre el regne de Mallorca obtinguts de la infanta Elisabet de Mallorca, volia obtenir una compensació econòmica que li permetés pagar les tropes que tenia desocupades en mig d'una treva de la guerra dels Cent Anys. La cort no concedí cap donatiu per pagar aquesta extorsió i el comte d'Armanyac invaí l'Empordà i arribà a les portes de Girona. Per causa d'aquesta invasió es suspenen les Corts després d'haver elegit una nova terna de diputats amb Miquel de Santjoan com a diputat resident l'11 de juny de 1389. Sel's hi concedeixen amplis poders (vendre censals, nomenar diputats locals, etc.) llevat d'alienar béns de la Generalitat i s'assignà un salari de 200 florins anuals.

Es va concedir una dotació econòmica per a la lluita contra el comte d'Armanyac, administrada per una terna independent de diputats nomenats per les Corts i formada per Ramon de Castlarí, Berenguer de Cruïlles i Ferrer de Gualbes.

Comença un llarg període sense Corts en el qual es va haver de reunir el Parlament l'1 de juliol de 1396 per nomenar uns administradors del donatiu concedit per la defensa contra el comte de Foix. També el 1396, es va nomenar a Alfons de Tous per substituir a Miquel de Santjoan al front de la Generalitat de Catalunya, ja que aquest es va haver d'absentar de Catalunya per a preparar una ambaixada del papa al rei Martí l'Humà que estava a Sicília.


Anterior:
Corts de Montsó-Fraga (1383)
Corts Catalanes
(llista)

Posterior:
Corts de Barcelona (1409)



[edita] Bibliografia

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0