Corts de Montsó-Fraga (1383)
De Viquipèdia
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Montsó, entre juny de 1383 i juliol de 1384, sent President de la Generalitat en Pere de Santamans. Foren les darreres Corts del rei Pere III.
Les sessions es celebraren a Montsó, Tamarit de Llitera i Fraga degut a un brot de pesta al 1384.
Les llargues guerres contra Castella (des de 1356), la República de Gènova (des de 1351) i la revolta dels Arborea a Sardenya (des de 1364) protagonitzades per Pere III deixaren al pais en la ruina econòmica. Els braços assistiren a les Corts disposats a demanar responsabilitats als cortesans i consellers reials. Al març de 1383 havia estat assassinat Hug III d'Arborea qui estava revoltat contra Aragó. Però aquest magnicidi havia tingut els suport dels genovesos, també en guerra amb Aragó, i significava la més que possible pèrdua de l'illa de Sardenya. Pere III demanà a les corts un donatiu per atendre aquestes necessitats, però li fou denegat fins que no es tractessin els temes de justícia contra els oficials reials. Finalment, el 4 de juliol de 1384, es va concedir en format de préstec de 60.000 floríns, i no com a donatiu.
Altre punt, relacionat tambè amb la guerra a Arborea, fou atendre les peticions de suport que Brancaleone Doria feia per la seva dona Leonor d'Arborea, regent després de la mort del seu pare Hug III d'Arborea, qui disputava amb la seva germana l'herència d'Arborea. La cort malfià del que podia passar en retornar a Sardenya. Brancaleone proposà un complicat pla posant com a garantia el seu fill Frederic I d'Arborea. Finalment, Brancaleone retornà a Sardenya on va ser empresonat durant uns anys, al negar-se la seva dona Leonor a lliurar al seu fill com a ostatge.
El rei va voler procedir contra el seu gendre, el comte Joan I d'Empúries, per deslleialtat. Aquest càstig va originar una guerra civil a l'Empordà i la derrota de Joan I.
A la sessió del 4 de juliol de 1384 es varen escollir els nous diputats mantenint les competències fixades a les darreres corts, és a dir, el diputat reial actuava com a administrador prescindint dels oïdors de comptes. S'elegeix Arnau Descolomer com a nou diputat eclesiàstic. Aquesta nova Diputació es mantindrà fins començades les Corts de Montsó (1388).
| Anterior: Corts de Barcelona (1379) |
Corts Catalanes (llista) |
Posterior: Corts de Montsó (1388) |
[edita] Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0
