Coloquinta
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Citrullus colocynthis from Koehler's Medicinal-Plants (1887)
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Citrullus colocynthis (L.) Schrad. |
||||||||||||||
La coloquinta (Citrullus colocynthis) ??s una herba perenne de la fam??lia de les cucurbit??cies, que t?? una polpa esponjosa i molt amarga usada com a purgant. Tamb?? es coneix com a coloquinta.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
La coloquinta ??s una planta nadiua de les ??rees seques del nord d'??frica, essent comuna per tot el S??hara, zones del Marroc, Egipte i el Sudan, expandint-se per tot l'Iran fins a l'??ndia i altres parts de l'??sia tropical. Ha estat coneguda des de temps b??blics i cultivada a la regi?? mediterr??nia, especialment a Xipre i la ??ndia per molt de temps. Va ser introdu??da a Espanya pels ??rabs.
??s una planta rural que viu als camps, cultius, cunetes... Suporta condicions de forta sequera i un cert grau de salinitat. La coloquinta tolera precipitacions anuals des de 3,8 fins a 42,9 litres, temperatures anuals des de 14,8 fins a 27,8??C i ph de 5,0 a 7,8.
[edita] Descripci??
La coloquinta ??s una planta herb??cia, amb els brots tombats, d'1-2 metres de longitud. ??s una planta perenne. La tija ??s de consist??ncia herb??cia, per?? ferma, epigea i pubescent (amb p??ls). T?? capacitat de trepar gr??cies a un circells helico??dals opositifolis ramificats. Normalment aquests circells neixen lateralment a les axil??les de les fulles. Les fulles fan de 5 a 12 cm. S??n alternades, peciolades, profundament pinnat??fides, dividides i subdividides ens grills i l??buls amb el marge ondulat, mucronats i sense est??pules. S??n de color verd, cori??cies i amb p??ls al marge. Les flors neixen a les trobades de les fulles. S??n unisexuals, relativament petites i de color groc-verd??s. S??n actinomorfes, pent??meres, molt vistoses i solit??ries. El periant ??s doble i sol estar integrat en cada verticil per 5 peces; les de la corol??la estan soldades parcialment. Les flors masculines presenten un androceu polimorf, ja que si b?? en general est?? integrat per 5 estams lliures, s??n possibles altres combinacions. Les flors femenines mostren un gineceu ??nfer, integrat generalment per 3-4 carpels fusionats en un ovari unilocular que es prolonga en un o varis estils. Al seu interior s'ubiquen molts primordis seminals i 3 estigmes. El fruit ??s com una taronja, de closca endurida i groguenca quan arriba a la maduresa. Fa de 4 a 10 cm de di??metre. La carn dels fruits madurs ??s seca, esponjosa, d'extremada lleugeresa, blanca-groguenca i molt amarga. La pol??linitzaci?? la duen a terme els insectes i despr??s de la fecundaci?? de les flors s'origina el fruit, el qual ??s una baia carnosa amb moltes llavors. Les llavors solen ser grans i aplanades, sense endosperma i presenten cotiledons molt desenvolupats i amb reserves oleoginoses.
[edita] Composici?? qu??mica
La polpa esponjosa de la coloquinta cont?? el gluc??sid colocintina, al qual se li atribueix l'activitat farmacol??gica d'aquesta planta. Quan es descomposa aquest gluc??sid d??na elaterina, continguda tamb?? en un principi resin??s d'aquest fruit. Les llavors, riques en oli (fins al 50%) s??n inactives.
La droga activa cont?? resines insolubles en ??ters, fitosterols, altres gluc??sids, pectines i alb??mina. La subst??ncia amarga ??s la colocintina i la colocintetina. Les arrels contenen elaterina, hentriacontanina i saponines.
L'oli cont?? oleic, linoleic, myristic, palm??tic i ??cids est??rics.
Les llavors contenen fitoesterolina, 2 fitosterols, 2 hidrocarbons, una saponina, un alcaloide, un polisac??rid o gluc??sid i tanina.
[edita] Accions farmacol??giques
??s un fort purgant i permet alliberar l'intest?? de l'estrenyiment. ??s un bon purificant de la sang. S'empra contra malalties causades per mossegada de serp i d'escorp??. Tamb?? ??s ??til per eradicar tumors d'est??mac o del tracte gastrointestinal. Estimula el fetge i regula les secrecions biliars. Un altre ??s ??s l'extirpaci?? de berrugues. ??s un bon remei contra l'ascitis i contra els desordres menstruals. Tamb?? ??s un pal??liador del dolor provocat per l'artritis. La coloquinta tamb?? estimula els ronyons, per tant regula el tracte urinari.
[edita] Usos medicinals
La seva polpa seca s'utilitza en v??ries formes. Pot emprar-se en forma de pols o b?? en forma de pasta. El seu ??s principal ??s el relacionat amb tumors, ??lceres i creixement cancer??s. Elimina teixits cancerosos. Tamb?? ??s un fort purgant, de manera que s'usa pel tractament de l'estrenyiment. Un altre ??s de la coloquinta no medicinal ??s com a repel??lent de l'arna degut a la seva frag??ncia.
[edita] Toxicitat
La toxicitat es troba en els fruits que presenten uns principis t??xics que a petites dosis tenen propietats purgants. Calen uns pocs cent??grams per produir el seu efecte dr??stic. Com a dosi m??xima per presa es donen 30 cg i per dia 1g. Aquestes dosis s??n notablement altes, perqu?? s??n capaces de produir dolorosos c??lics i evacuacions sanguinolentes. A m??s a m??s, congestionen els ??rgans de baix ventre, sobretot l'??ter. Les dones embarassades no poden prendre aquest purgant perqu?? produeix l'avortament del nad??. Tampoc han de prendre'l els que pateixen malalties renals ja que congestiona els ronyons. La dosi mortal ??s de 2-5 grams.
