Colonitzaci?? curlandesa d'Am??rica
De Viquip??dia
El Ducat de Curl??ndia va ser el pa??s europeu m??s petit que va tenir col??nies a Am??rica, amb una col??nia a Tobago entre 1654 i 1659, i despr??s entre 1660 i 1689. Curl??ndia es va establir com a Ducat el 1561, un feu de la Confederaci?? Lituano-Polonesa, a l'actual Let??nia. Tenia una poblaci?? de nom??s 200.000 habitants. La minoria germ??nica b??ltica era la classe educada, governant i mercantil. La majoria letona formava part de les classes rurals. Sota el duc Jacob Kettler, el ducat va arribar al cim de la seva prosperitat. Durant els seus viatges a l'Europa occidental, Jacob es va convertir en un fervent seguidor de les idees mercantilistes. El treball del metall i la construcci?? de vaixells es va desenvolupar molt. Es van establir relacions comercials amb els pa??sos ve??ns i tamb?? amb Gran Bretanya, Fran??a, els Pa??sos Baixos, Portugal i altres. Kettler va establir una de les m??s grans flotes mercants d'Europa, amb els ports principals a Windau (avui Ventspils) i a Libau (avui Liep??ja).
Els vaixells del ducat ja realitzaven viatges comercials a les ??ndies Occidentals com a m??nim des de 1637, quan un vaixell curland??s va intentar fundar una col??nia a Tobago amb 212 colons. Un assentament europeu anterior a la mateixa illa, una col??nia holandesa) fundada el 1628, havia estat destru??da pels espanyols uns mesos abans. La primera col??nia curlandesa va ser un frac??s, com tamb?? ho va ser un segon intent el 1639. El 1642, dos vaixells sota les ordres del capit?? Caroon, amb gaireb?? 300 colons va intentar establir-se a la costa nord de l'illa, prop de la badia de Curl??ndia per?? van ser foragitats aviat per nadius caribenys. Llavors l'atenci?? de Curl??ndia es va fixar en ??frica, on el 1651 el ducat va establir-hi amb ??xit la seva primera col??nia, a l'illa de Saint Andrew, al riu Gambia, i van aixecar-hi el Fort Jacob.
Al cap de poc, el 20 de maig de 1654, es va establir una nova col??nia a Tobago quan va arribar-hi el vaixell Das Wappen der Herzogin von Kurland. El vaixell portava quaranta-cinc canons, vint-i-cinc oficials, 124 soldats curlandesos i vuitanta fam??lies de colons per ocupar Tobago. El capit?? Willem Mollens va batejar l'illa amb el nom de "Nova Curl??ndia". Es va construir un fort al sud-oest de l'illa, tamb?? anomenat Jekabforts (Fort Jaume) amb un poble al voltant anomenat Jekaba pilseta (Ciutat Jaume). Altres llocs tamb?? van rebre noms curlandesos com la Gran badia de Curl??ndia, la badia de Jaume, la finca de Curl??ndia, Nova Jelgave, badia Liepaja i Petita badia de Curl??ndia. Els curlandesos van construir una esgl??sia evang??lica luterana durant el primer any a l'illa. Al cap d'uns mesos, una segona col??nia holandesa es va establir a l'illa i aviat va sobrepassar abastament en nombre de colons l'assentament curland??s. El 1657 van arribar 120 colons curlandesos m??s, per?? la col??nia holandesa havia arribat a una poblaci?? de 1.200 persones l'any seg??ent, quan 500 colons francesos se'ls van unir.
Entre els b??ns que s'exportaven a Europa hi havia sucre, tabac, caf??, cot??, gingebre, anyil, rom, cacau, closques de tortuga, ocells tropicals i les seves plomes.
El Ducat de Curl??ndia va ser un focus d'inter??s tant per Su??cia com per Pol??nia. El 1635, l'ex??rcit suec va entrar al territori del Ducat i van comen??ar les guerres del Nord (1655-1660). El duc Jacob va ser fet presoner per l'ex??rcit suec entre 1658 i 1660. Durant aquest per??ode, ambdues col??nies van ser preses per colons holandesos, molt m??s nombrosos, i la flota mercant i les factories van ser destru??des. Els colons holandesos de Tobago van assetjar Jekabforts i van for??ar la rendici?? de Hubert de Beveren, governador dels curlandesos. Curl??ndia va entregar oficialment l'illa l'11 de desembre de 1659. La guerra va acabar el 1660 amb el tractat d'Oliwa (signat prop de Gda??sk), segons el qual Tobago havia de ser tornada a Curl??ndia.
Els curlandesos van marxar de Tobago el 1666, possiblement despr??s d'un atac pirata que va tenir lloc aquell any. El 1668 un vaixell curland??s va intentar reocupar Jekabforts, per?? els holandesos el van expulsar. El juliol de 1680, durant un curt per??ode al final del govern de Jacob, va tenir lloc un intent fallit d'establir-hi de nou una col??nia. Jacob va comen??ar a reconstruir la flota i les factories, per?? el ducat mai va arribar a l'anterior nivell de prosperitat. L'illa va estar abandonada des del mar?? de 1683 fins al juny de 1686. El maig de 1690 els curlandesos van abandonar definitivament l'illa de Tobago, despr??s que el govern de Curl??ndia hagu??s venut l'illa l'any anterior, encara que es va nomenar un governador en abs??ncia fins al 1795.
El monument a Curl??ndia, prop de la badia de Curl??ndia, commemmora els assentaments del Ducat.
[edita] Governadors de Nova Curl??ndia (Tobago)
1642???1643 | Edward Marshall |
1643???1650 | Cornelius Caroon |
1654 | Adrien Lampsius |
1656???1659 | Hubert de Beveren |
1660???1689 | ??? |