Curlàndia
De Viquipèdia
|
||
 |
||
| Capital | Jelgava | |
| Creació | 1561 Guerres Livòniques | |
| Dissolució | 1795 Incorporació a Rússia | |
| Llengua oficial | Alemany (letó més comuna) | |
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en rus, Kurshskii; en alemany, Kurland, en estonià Kuramaa), és una regió que constitueix actualment la major part de l’oest de Letònia.
Taula de continguts |
[edita] Situació geogràfica
Situada en el golf de Riga, als marges del mar Bàltic, ocupa 26.000 km2 aproximadament.
[edita] Població
Poblada originàriament per curs (o kurs) i livonians (o livs), en l’actualitat letons i lituans són els principals grups de població. La capital històrica era Mitau (l'actual Jelgava).
[edita] Història
En 1048 els danesos construïren a la zona una església cristiana, i en 1158 s'hi assentaren comerciants alemanys. A principis del segle XIII el territori fou dominat per membres de l'orde militar i religiosa dels Cavallers de Lituània (més tard els Cavallers de l'Orde Teutònic).
En 1234 es va fundar un bisbat que aviat va ser incorporat a Lituània, l'estat dels Cavallers Teutònics. En 1561, quan la Reforma protestant va haver guanyat adeptes i després de la derrota dels Cavallers Teutònics per les tropes del tsar Ivan IV el Terrible de Rússia(un succés que va dur a la dissolució de l'orde), Curlàndia es va convertir en un ducat sota control de Polònia. La regió va caure sota influència russa a principis del segle XVIII quan Anna Ivanovna, tsarina de Rússia entre 1730 i 1740,es va casar amb el duc de Curlàndia. Més tard, en 1795, després de la tercera partició de Polònia, es va convertir en província russa. En 1919 va passar a formar part de l'estat independent de Letònia, que entri 1940 i 1991 va pertànyer a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
[edita] Ducs de Curlàndia
- Gotthard Kettler, 1561–1587
- Friedrich (1587–1642) & Wilhelm (1587–1616) Kettler
- Jacob Kettler, 1642–1682
- Friedrich Casimir Kettler, 1682–1698
- Friedrich Wilhelm Kettler, 1698–1711
- Ferdinand Kettler, 1711–1737
- Ernst Johann Biron, 1737–1740
- Consell del Duc de Curlàndia, 1740–1758
- Carles de Saxònia, 1758–1763
- Ernst Johann Biron (novament), 1763–1769
- Peter Biron, 1769–1795
[edita] Nova Curlàndia
Curlàndia va ser l'estat més petit i allunyat d'Amèrica que hi va mantenir possessions colonials en aquest continent, principalment a l'illa de Tobago, entre 1642 i 1689. La colònia, coneguda com a Nova Curlàndia, va ser abandonada finalment a causa dels problemes viscuts en la metròpoli, pel que des de llavors el seu domini es va considerar lligat al de la veïna illa de Trinitat.
[edita] Referències i publicacions
- Murray, John, Russia, Poland, and Finland, - Handbook for Travellers, 3rd revised edition, London, 1875. (Inclou Curlàndia).
- Hollmann,H, Kurlands Agrarverhältnisse, Riga, 1893.
- Seraphim,E, Geschichte Liv-, Esth-, und Kurlands, Reval, 1895–1896 (2 vols).
- Christiansen, Eric, The Northern Crusades - the Baltic & the Catholic Frontier 1100-1525, London, 1980, ISBN 0-333-26243-3
- Hiden, John, The Baltic States and Weimar Ostpolitik, Cambridge University Press, 1987, ISBN 0-521-32037-2
- Kirby, David, Northern Europe in the Early Modern Period - The Baltic World 1492 -1772, Longman, London, 1990, ISBN 0-582-00410-1
- Hiden, John W., & Patrick Salmon, The Baltic Nations & Europe, Longman, London, 1991, ISBN 0-582-08246-3
- Haupt, Werner, Army Group North: The Wehrmacht in Russia 1941-1945, Schiffer Publishing, Atglen, PA.,1997. ISBN 0-7643-0182-9
