Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Let?? - Viquip??dia

Let??

De Viquip??dia

Let??
'Latvie??u'
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Let??nia
Regi??: Riba est del B??ltic
Parlants: 2,2 milions
R??nquing: No es troba entre les 100 m??s parlades
Classificaci?? gen??tica: Indoeuropea

  B??ltica
    Oriental
      Let??
estatus oficial
Llengua oficial de: Let??nia i la Uni?? Europea.
Regulat per: no compta amb regulaci?? oficial
codis de la llengua
ISO 639-1 lv
ISO 639-2 lat
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL lav
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El let?? ??s una llengua b??ltica parlada per 2,2 milions de persones principalment a Let??nia, on ??s idioma oficial. S'escriu amb l'alfabet llat?? modificat. El let?? i el litu?? s??n les ??niques lleng??es que queden d'aquesta branca indoeuropea.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Sorgeix com a llengua al segle XVI, segons els primers documents escrits conservats (una col??lecci?? d'himnes religiosos tradu??ts de l'alemany feta pel pastor alemany Nicholas Ramn de Riga), si b?? s'aprecien particularitats locals des de molt abans (restes de noms comuns als escrits llatins). Al 1638 va apar??ixer el primer diccionari let?? - alemany.

[edita] Caracter??stiques

??s una llengua anal??tica i amb declinacions. Presenta tres dialectes principals i una forta influ??ncia del rus i de l'alemany, sobretot pel que fa a la sintaxi. Es sol considerar una de les dues lleng??es vives m??s arcaiques entre les de la fam??lia indoeuropea, despr??s del litu?? (m??s conservador), per la seva retenci?? d'elements del proto-indoeuropeu que han esdevingut arcaics i desaparegut de les fam??lies eslava, germ??nica, rom??nica, etc.

La majoria de les paraules porten l'accent pros??dic a la primer s??l??laba. No existeix l'article (??s a dir, m??te pot voler dir "mare", "la mare" o "una mare"). L'ordre dels elements de la frase ??s subjecte, verb, objecte, malgrat que el seu car??cter declinatiu permet al parlant d'ordenar les oracions amb m??s llibertat que, per exemple, en catal??.

[edita] Alfabet

La seva antiga ortografia estava basada en els sons de l'alemany fins que el segle XX, quan se'n va crear una de m??s convenient a la fon??tica de la llengua. Aquest ??s l'alfabet modern complet, de 33 lletres. El 1914 es va eliminar de l'escriptura oficial el d??graf uo (avui en dia ??s simplement o), i els d??grafs que es troben en us actualment s??n els seg??ents: ai, au, ei, ie, iu, ui, oj, dz and d??. El teclat let?? tamb?? inclou la lletra ??, que nom??s es feia servir en el dialecte latgali??, per?? que ha desaparegut de l'??s com?? des de 1940. La y tamb?? es fa servir en aquest dialecte per transcriure un so que no existeix en let?? est??ndard. Hist??ricament tamb?? es feia servir la lletra ??, per?? certs canvis fon??tics en la llengua est??ndard l'han fet innecess??ria, i com a conseq????ncia no es troba present a l'alfabet oficial des del 1957, data en la qual tamb?? es va eliminar el d??graf ch.

Fixeu-vos que entre les consonants amb cedilla, anomenades m??kstais en let?? i que representen sons palatals, ?? ha mogut el seu diacr??tic 180??, per conveni??ncia a l'hora d'escriure. El seu equivalent en maj??scules, per??, encara s'escriu amb la seva versi?? corrent.

[edita] Maj??scules

A ?? B C ?? D E ?? F G ?? H I ?? J K ?? L ?? M N ?? O P R S ?? T U ?? V Z ??

[edita] Min??scules

a ?? b c ?? d e ?? f g ?? h i ?? j k ?? l ?? m n ?? o p r s ?? t u ?? v z ??

[edita] Sons

[edita] Consonants

Let?? AFI Equivalent catal?? Exemple
b [b] b (a comen??ament de mot) b??rns "nen"
c [ts] ts cilv??ks "home"
?? [t??] tx, -ig ??akls "treballador (adj.)"
d [d] d (a comen??ament de mot) diena "dia"
f [f] f fabrika "f??brica"
g [g] g grib??t "voler"
?? [??] (no existeix en catal??) ??imene "fam??lia"
h [x] com la j castellana haoss "caos"
j [j] com la i a "cuina" o "iode" jaka "jaqueta"
k [k] c (a "cama") kakls "coll"
?? [c] (no existeix en catal??) ????mija "qu??mica"
l [l] l catalana, l dura en rus labs "bo"
?? [??] com el d??graf "ll" ??oti "molt"
m [m] m maz "poc"
n [n] n n??kt 'venir'
?? [??] ny ??emt "agafar"
p [p] p paz??t "saber"
r [r] com a "ram" redz??t "veure"
s [s] s a "soca" sac??t "dir"
?? [??] x a "xai" o "aixeta" ??eit "aqu??"
t [t] t tauta "poble"
v [v] v en certs dialectes del catal?? valsts "estat"
z [z] z o s a "cosa" zin??t "con??ixer"
?? [??] j a "jard??" ??akete "abric, jaqueta"

[edita] Vocals

Let?? AFI Equivalent catal?? Exemple
a [a] a akls "cec"
?? [a??] a llarga ??trs "r??pid"
e [??], [e] b?? un so proper a l'e oberta, o e tancada ezers 'mar'
?? [????], [e??] versi?? llarga de l'anterior ??st 'menjar'
i [i] i ilgs 'llarg'
?? [i??] i llarga ??ss 'curt'
o [u??], [o], [o??] diftong semblant a "uo", o b?? "o" tancada, curta o llarga ozols "alzina", opera "??pera"
u [u] u uguns 'foc'
?? [u??] u llarga ??dens 'aigua'

[edita] Gram??tica

[edita] Declinaci?? dels substantius

Un mot mascul?? de la primera declinaci??, draugs: "amic

Singular Plural
Nominatiu draugs draugi
Genitiu drauga draugu
Datiu draugam draugiem
Acusatiu draugu draugus
Locatiu draug?? draugos

Un mot femen?? de la primera declinaci??, osta: "port"

Singular Plural
Nominatiu osta ostas
Genitiu ostas ostu
Datiu ostai ost??m
Acusatiu ostu ostas
Locatiu ost?? ost??s

[edita] Verbs

Hi ha tres conjugacions verbals en let??: l'infinitiu acaba en -??t, -??t, -??t, -ot o -t.

Formes de present del verb grib??t, de la segona conjugaci??.

Singular Plural
Primera persona es gribu m??s gribam
Segona persona tu gribi j??s gribat
Tercera persona vi????/vi??a grib vi??i/vi??as grib

[edita] Exemples

[edita] El Pare Nostre en let??

M??su T??vs debes??s!

Sv??t??ts lai top Tavs v??rds.

Lai n??k Tava valst??ba.

Tavs pr??ts lai notiek k?? debes??s, t?? ar?? virs zemes.

M??su dieni????o maizi dod mums ??odien.

Un piedod mums m??su par??dus,

K?? ar?? m??s piedodam saviem par??dniekiem.

Un neieved m??s k??rdin????an??,

Bet atpest?? m??s no ??auna.

Jo Tev pieder valst??ba, sp??ks un gods m??????gi.

??men.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
 Existeix una edici?? en let?? de la Viquip??dia