Col??legiata Bas??lica de Santa Maria de Manresa
De Viquip??dia
| Col??legiata Bas??lica de Santa Maria de Manresa | |
 La Seu, vista des de Santa Caterina |
|
| Documentaci?? | |
|---|---|
| Tipus | bas??lica |
| Arquitectes | Berenguer de Montagut Alexandre Soler i March |
| Comen??ament | 1322 |
| Consagraci?? | 1371 |
| Acabament | primer ter?? del segle XX |
| Localitzaci?? | Manresa (el Bages) |
| Estil | rom??nic, g??tic |
| Materials utilitzats | Pedra |
| Sistema constructiu | voltat |
| Vistes | |
| Al??at | 30 m. |
| Planta | 68 m. x 33 m. |
La Col??legiata Bas??lica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, ??s l'edifici m??s emblem??tic del g??tic religi??s manres??. Corona el Puig Cardener, bressol hist??ric de la ciutat i des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu, ocupa l'espai de construccions religioses i civils m??s antigues. ??s, sens dubte, la imatge m??s cl??ssica i bonica de la ciutat.
El primer nom fa refer??ncia al cap??tol de canonges que acull, mentre que de la denominaci?? de bas??lica correspon al t??tol atorgat l'any 1886 pel papa Lle?? XIII. L'any 1931 fou declarada monument hist??rico-art??stic de car??cter nacional.
Taula de continguts |
[edita] ??poca prerom??nica
L'esgl??sia de Santa Maria de Manresa apareix documentada l'any 890. El 999, les tropes musulmanes d'Al-Mansur la van devastar, com tota la ciutat. No fou fins l'any 1000 quan el comte Berenguer Ramon I i la seva mare, la comtessa Ermessenda, juntament amb Oliba, bisbe de Vic, van restituir l'antiga dotaci?? de l'esgl??sia. Es conclou doncs que abans de la construcci?? rom??nica del segle XI, precedent a l'actual edifici g??tic, n???hi havia hagut dues d'anteriors, prerom??niques.
 Capitells de la Galeria del segle XI |
 Portal rom??nic del segle XII |
Pel que fa a les restes d'aquesta ??poca destaquen:
- del segle XI, un conjunt de quatre arcs recolzats en sengles columnes dobles amb capitells ornamentats amb elements geom??trics i vegetals, que corresponien a la galeria, disposada a manera de porxada.
- del segle XII, el portal, al costat de la porta nord de la bas??lica i la talla policromada representant Crist a la creu, guardada a la Museu Hist??ric de la Seu.
[edita] ??poca g??tica
La Seu va ser constru??da en el mateix indret de l'antiga esgl??sia rom??nica de Santa Maria, que s'havia fet petita per a una ciutat que va demostrar una empenta extraordin??ria durant el segle XIV.
Com totes les obres d'aquest tipus els treballs van durar molt anys, amb diverses fases d'activitat i d'alentiment de les obres, que globalment no es poden considerar parcialment acabades fins al segle XVI. Tot seguit veurem l'aut??ntic significat de l'expressi?? manresana sembla l'obra de la Seu:
- S'inicia la seva construcci?? l'any 1322 contractant l'arquitecte Berenguer de Montagut, mestre major de Santa Maria del Mar a Barcelona i del Carme i el Pont Nou a Manresa, entre d'altres.
- El 1328 es posa la primera pedra, comen??ant a treballar per la part de l'absis amb les set capelles radials i els dos portals.
- Una segona fase constructiva (entre 1353 i 1425) va al??ar els tres trams de nau amb les seves capelles laterals i en els darrers anys les obres van ser dirigides pel mestre Arnau de Vallers amb un llarg per??ode d'inactivitat en la fase m??s cr??tica del segle XV.
- Les obres es reprengueren el 1480. El mestre Mart?? d'Ibar va construir els dos trams que faltaven i el definitiu mur de ponent, amb la gran rosassa.
- La cripta, constru??da el 1577 i ampliada recentment, cont?? les rel??quies dels Cossos Sants dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici, Sant Fruit??s i Santa Agn??s i ??s decorada amb escultures d'alabastre, obra de Jaume Padr?? i Cots (1781).
- La capella del Sant??ssim, d'estil renaixent, fou inaugurada el 1657.
- El claustre actual ??s obra barroca, de primers del segle XVIII
- La fa??ana principal porticada i baptisteri s??n dels anys 1915-1934, realitzats segons projecte d'Alexandre Soler i March, interpretant una idea d'Antoni Gaud??.
[edita] La nau
De planta de sal??, dividida internament per divuit pilastres octogonals, coronades amb capitells ornamentals de tema vegetal, i amb grans vidrieres policromes, ??s un cas notable de s??ntesi d'estructures pr??pies dels temples d'una i de tres naus en un mateix edifici. En destaca la gran amplada interior entre columnes, el gran campanar quadrat de m??s de 50 metres d'al??ada, els contraforts que donen solidesa a tot l'edifici i que permeten una doble fila de grans finestrals. Com a curiositat, un dels contraforts, a la part de l'absis, pren la forma de torre hexagonal i ??s conegut com el cargol de Sant Pere.
Les seves dimensions s??n 68 m de llargada i 33 m d'amplada totals, 18 m a la nau central que est?? flanquejada per dues naus m??s estretes (7,5 m). L'al??ada ??s de 30 m. L'estructura de l'edifici ??s d'una ??nica i ampla nau, sense transsepte, amb un absis poligonal a la banda llevantina i amb una girola a l'entorn del presbiteri. Al costat de la gran nau princpal hi ha, a banda i banda, unes capelles laterals, de gran al??ada i comunicades amb unes arcades. Es pot considerar una de les naus m??s amples i atrevides del g??tic, un estil auster i horitzontal, i amb pocs elements ornamentals que cerquin la verticalitat.
[edita] Els retaules
En el seu interior, cont?? diversos retaules g??tics, algun d'ells d'inter??s excepcional:
- el de Sant Marc, d'Arnau Bassa (1346)
Detall del retaule del Sant Esperit - el Sant Esperit, de Pere Serra (1394), que ha estat considerat com una de les m??s valuoses creacions de la pintura catalana del segle XIV.
- el de Sant Miquel i de Sant Nicolau, de Jaume Cabrera (1406)
- el de la Sant??ssima Trinitat, obra tardana de Gabriel Gu??rdia (1501)
- Tamb?? ??s notable un frontal florent?? de lli brodat amb seda i or i una taula pintada de Llu??s Borrass?? (1411)
La imatge titular -Mare de D??u de l'Alba - ??s una imitaci?? de la que fou destru??da per un incendi l'any 1979 i datava de finals del segle XIV.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
