[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Campionat del Món d'hoquei gel masculí - Viquipèdia

Campionat del Món d'hoquei gel masculí

De Viquipèdia

El Campionat del Món d'hoquei gel masculí és la màxima competició internacional per a seleccions masculines d'hoquei sobre gel. És organitzat per la International Ice Hockey Federation (IIHF). La competició data de l'any 1920 i actualment es disputa anualment.

Taula de continguts

[edita] Història

La primera competició predecessora del Campionat del Món fou el Campionat d'Europa d'hoquei gel, que es disputà entre 1910 i 1932. L'any 1920 es decidí la creació del Campionat del Món coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics d'hivern. D'aquesta manera la mateixa competició serví per determinar els campions olímpics i mundials. Els campionats del món s'anaren succeint i quan coincidien amb els Jocs Olímpics aquesta competició feia també de campionat del món. Aquesta situació es mantingué fins als Jocs Olímpics d'hivern de 1968.

A les primeres edicions del campionat la selecció dominadora fou el Canadà. Entre 1930 i 1939 guanyaren vuit campionats. Després de l'aturada de la Segona Guerra Mundial, Canadà seguí dominant els campionats del món fins l'aparició de la Unió Soviètica el 1954, i amb breus aparicions de Txecoslovàquia i Suècia.

Inicialment, la competició estava reservada a jugadors amateurs, el que impossibilitava la participació dels jugadors de la NHL, en la seva majoria canadencs i estatunidencs. L'any 1970, la IIHF permeté al Canadà participar amb nou jugadors professionals, però aquesta decisió fou posteriorment revocada. Això provocà que Canadà boicotegés els campionats als anys 70. Finalment, el 1976, el nou president de la IIHF permeté definitivament la participació de professionals i el Canadà va retornar a la competició. De totes maneres, el nivell a Europa havia pujat molt i els canadencs no aconseguiren un nou triomf fins l'any 1994.

La desintegració de la Unió Soviètica, gran dominadora dels 70 i 80, el 1990 i en menor mesura de Txecoslovàquia va igualar les forces de les principals seleccions mundials. L'aparició de noves i potents seleccions com Eslovàquia, Bielorússia, Kazakhstan o Letònia obligà la federació internacional a modificar i expandir el campionat per tal de donar cabuda a les noves seleccions.

El campionat del món sol coincidir amb les finals de la NHL, fet que provoca que molts dels millors jugadors del món no hi puguin competir.

[edita] Format de la competició

L'actual format de la competició inclou més de 40 seleccions dividides en divisions: 16 al Campionat del Món, 12 a la Primera Divisió, 12 a la Segona Divisió i la resta de seleccions a la Tercera divisió.

El primer grup de 16 es divideix en grups de 4 (ronda preliminar), classificant-se els tres primers de cada grup. Aquests es divideixen en dos grups de 6 a la segona ronda o ronda de classificació. En aquesta ronda es mantenen els resultats de la primera fase. Els quatre primers de cada grup avancen a les rondes eliminatòries, quarts de final, semifinals i final.

Els quatre pitjors equips de la ronda preliminar disputen una fase de descens on els dos pitjors baixen de categoria i permeten l'ascens dels dos millors de Primera.

[edita] Historial

Any Seu Campió Finalista Tercer classificat
1920 Anvers (Jocs Olímpics)¹ Canadà Canadà Estats Units Estats Units Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1924 Chamonix (Jocs Olímpics)¹ Canadà Canadà Estats Units Estats Units Regne Unit Regne Unit
1928 St. Moritz (Jocs Olímpics)¹ Canadà Canadà Suècia Suècia Suïssa Suïssa
1930 Chamonix/Berlín Canadà Canadà Alemanya Alemanya Suïssa Suïssa
1931 Krynica Canadà Canadà Estats Units Estats Units Àustria Àustria
1932 Lake Placid (Jocs Olímpics)¹ Canadà Canadà Estats Units Estats Units Alemanya Alemanya
1933 Praga Estats Units Estats Units Canadà Canadà Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1934 Milà Canadà Canadà Estats Units Estats Units Alemanya Alemanya
1935 Davos Canadà Canadà Suïssa Suïssa Regne Unit Regne Unit
1936 Garmisch-Partenkirchen (Jocs Olímpics)¹ Regne Unit Regne Unit Canadà Canadà Estats Units Estats Units
1937 Londres Canadà Canadà Regne Unit Regne Unit Suïssa Suïssa
1938 Praga Canadà Canadà Regne Unit Regne Unit Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1939 Zuric/Basilea Canadà Canadà Estats Units Estats Units Suïssa Suïssa
1940-1946 No es disputà degut a la Segona Guerra Mundial
1947 Praga Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suècia Suècia Àustria Àustria
1948 St. Moritz (Jocs Olímpics)¹ Canadà Canadà Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suïssa Suïssa
1949 Estocolm Txecoslovàquia Txecoslovàquia Canadà Canadà Estats Units Estats Units
1950 Londres Canadà Canadà Estats Units Estats Units Suïssa Suïssa
1951 París Canadà Canadà Suècia Suècia Suïssa Suïssa
1952 Oslo (Jocs Olímpics)¹ Canadà Canadà Estats Units Estats Units Suècia Suècia
1953 Zuric/Basilea Suècia Suècia Alemanya Occidental Alemanya Suïssa Suïssa
1954 Estocolm Unió Soviètica Unió Soviètica Canadà Canadà Suècia Suècia
1955 Krefeld/Dortmund/Colònia Canadà Canadà Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1956 Cortina d'Ampezzo (Jocs Olímpics)¹ Unió Soviètica Unió Soviètica Estats Units Estats Units Canadà Canadà
1957 Moscou Suècia Suècia Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1958 Oslo Canadà Canadà Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia
1959 Praga/Bratislava Canadà Canadà Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1960 Squaw Valley (Jocs Olímpics)¹ Estats Units Estats Units Canadà Canadà Unió Soviètica Unió Soviètica
1961 Ginebra/Lausana Canadà Canadà Txecoslovàquia Txecoslovàquia Unió Soviètica Unió Soviètica
1962 Colorado Springs/Denver Suècia Suècia Canadà Canadà Estats Units Estats Units
1963 Estocolm Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1964 Innsbruck (Jocs Olímpics)¹ Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1965 Tampere Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suècia Suècia
1966 Ljubljana Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Canadà Canadà
1967 Viena Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Canadà Canadà
1968 Grenoble (Jocs Olímpics)¹ Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Canadà Canadà
1969 Estocolm Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1970 Estocolm Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1971 Berna/Ginebra Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suècia Suècia
1972 Praga Txecoslovàquia Txecoslovàquia Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia
1973 Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1974 Helsinki Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suècia Suècia
1975 Munic/Dusseldorf Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suècia Suècia
1976 Katowice Txecoslovàquia Txecoslovàquia Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia
1977 Viena Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suècia Suècia Unió Soviètica Unió Soviètica
1978 Praga Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Canadà Canadà
1979 Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Suècia Suècia
1981 Göteborg/Estocolm Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1982 Helsinki/Tampere Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Canadà Canadà
1983 Düsseldorf/Dortmund/Munic Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia Canadà Canadà
1985 Praga Txecoslovàquia Txecoslovàquia Canadà Canadà Unió Soviètica Unió Soviètica
1986 Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Canadà Canadà
1987 Viena Suècia Suècia Unió Soviètica Unió Soviètica Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1989 Estocolm/Södertälje Unió Soviètica Unió Soviètica Canadà Canadà Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1990 Berna/Friburg Unió Soviètica Unió Soviètica Suècia Suècia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1991 Turku/Helsinki/Tampere Suècia Suècia Canadà Canadà Unió Soviètica Unió Soviètica
1992 Praga/Bratislava Suècia Suècia Finlàndia Finlàndia Txecoslovàquia Txecoslovàquia
1993 Dortmund/Munic Rússia Rússia Suècia Suècia República Txeca Txèquia
1994 Bolzano/Canazei/Milà Canadà Canadà Finlàndia Finlàndia Suècia Suècia
1995 Estocolm/Gävle Finlàndia Finlàndia Suècia Suècia Canadà Canadà
1996 Viena República Txeca Txèquia Canadà Canadà Estats Units Estats Units
1997 Helsinki/Turku/Tampere Canadà Canadà Suècia Suècia República Txeca Txèquia
1998 Zuric/Basilea Suècia Suècia Finlàndia Finlàndia República Txeca Txèquia
1999 Oslo/Lillehammer/Hamar República Txeca Txèquia Finlàndia Finlàndia Suècia Suècia
2000 Sant Petersburg República Txeca Txèquia Eslovàquia Eslovàquia Finlàndia Finlàndia
2001 Colònia/Hanover/Nuremberg República Txeca Txèquia Finlàndia Finlàndia Suècia Suècia
2002 Göteborg/Karlstad/Jönköping Eslovàquia Eslovàquia Rússia Rússia Suècia Suècia
2003 Helsinki/Tampere/Turku Canadà Canadà Suècia Suècia Eslovàquia Eslovàquia
2004 Praga/Ostrava Canadà Canadà Suècia Suècia Estats Units Estats Units
2005 Innsbruck/Viena República Txeca Txèquia Canadà Canadà Rússia Rússia
2006 Riga Suècia Suècia República Txeca Txèquia Finlàndia Finlàndia
2007 Moscou Canadà Canadà Finlàndia Finlàndia Rússia Rússia
2008 Halifax/Ciutat de Quebec
2009 Zuric/Berna
2010 Colònia/Mannheim
2011 Bratislava/Košice
2012 Helsinki/Turku

Notes

  1. Totes les competicions d'hoquei gel als Jocs Olímpics entre 1920 i 1968 també computen com a Campionat del Món.
  2. Als anys olímpics 1980, 1984 i 1988 no es disputà el Campionat del Món.
  3. L'any 2006, Suècia esdevingué la primera selecció en guanyar la medalla d'or olímpica i mundial en una mateixa temporada.

[edita] Enllaços externs