Bollywood

De Viquipèdia

Bollywood (en hindi: बॉलीवुड, en urdú: بالی وڈ) és el nom que rep la producció cinematogràfica índia basada a Bombai, bàsicament en llengua hindi. Aquest nom prové de la combinació entre “Bombai” i “Hollywood”, fent referència a la importància d’aquesta indústria, tant a nivell de quantitat (per any, és l’indret del món on s’hi filmen més peŀlícules) com d’èxit (les obres són difoses per tot el subcontinent indi i a bona part de la resta del món).

El conjunt que forma Bollywood amb la resta de produccions en diferents idiomes, com el tàmil, el bengalí i altres, constitueix el nucli del cinema indi.

Taula de continguts 1 El cinema de Bollywood 1.1 Un cinema popular 1.2 Els codis de Bollywood 1.3 Música, danses i cançons 1.4 Aspectes econòmics i legals 2 Les peŀlícules 2.1 Algunes peŀlícules emblemàtiques 2.2 Altres peŀlícules interessants 3 Personalitats 3.1 Actors 3.2 Actrius 3.3 Directors 3.4 Coreògrafs 3.5 Compositors 3.6 Cantants 4 Fonts 4.1 Vegeu igualment 5 Enllaços

[edita] El cinema de Bollywood

[edita] Un cinema popular

Essent un dels pocs lleures accessibles tant per la massa urbana desarrelada com pels camperols de les zones rurals aïllades, Bollywood representa la quinta essència del cinema popular, i una de les poques indústries cinematogràfiques que no han de patir a causa competència americana (tan sols Titanic (1997) de James Cameron, potser la peŀlícula amb “l’esperit més indi” feta a Hollywood, ha obtingut realment èxit a l’Índia).

Des dels anys 1920, Bombai és la primera capital cinematogràfica del món (actualment s’hi fan més de 400 peŀlícules l’any). En els seus estudis s’hi creen històries que fan somniar 150 milions d’indis cada setmana; distribuïdes principalment en hindi, la sola llengua entesa per la meitat de la població, són peŀlícules que sedueixen les sensibilitats del país sencer, des de l’Himàlaia fins a les províncies del sud.

Les peŀlícules de Bollywood són un espectacle total: en la forma, aquest cinema integra l’herència miŀlenària de les tradicions dels arts de l’espectacle indis, tot barrejant-los amb influències més occidentals. Així ens trobem amb realitzacions que duren de tres a cinc hores, amb nombroses escenes de cançons i danses sumptuoses, en les quals s’hi alternen la comèdia i la tragèdia, el melodrama i el vodevil, el sítar i el sintetitzador. És un cinema de la desmesura, trepidant i enlluernador, i les projeccions s’assemblen a una mena de festa religiosa celebrada en família, entremig del soroll i de l’animació. Els actors més coneguts són adulats com si fossin déus del panteó hindú i als que tenen papers secundaris hom se’ls estima com si fossin membres de la pròpia família.

[edita] Els codis de Bollywood

Destinats a superar les barreres lingüístiques i socials i a satisfer un públic de totes les edats, els guions de Bollywood són ben sovint d’una gran simplicitat i d’un maniqueisme perfecte, ple de bones intencions: els “dolents” són realment molt dolents, els “bons” adoren llur mare, l’amistat masculina és indestructible, l’heroïna és casta i pura i les escenes d’amor són més simbòliques que altra cosa...

I això es retroba en els diversos gèneres cinematogràfics que presenta aquest cinema: melodrama, comèdia, drama històric o polític, policíac i àdhuc “western”, que hom anomena “curry-western”...

El tema recurrent, però, és el de l’amor. Les històries plantegen sovint relacions impossibles a causa, en general, dels costums i dels tabús socials. Si al primer cop d’ull aquestes històries poden semblar excessivament innocents i exagerades, una lectura una mica més profunda mostra que, ben sovint, transmeten una visió de l’amor més forta i complexa: hom descobreix que es tracta d’un cinema molt influït per tota la riquesa de la mitologia hindú, pel qual el Ramayana i el Mahabharata constitueixen fonts d’inspiració inexhauribles, juntament amb l’erotisme religiós, el teatre sànscrit, la gestual simbòlica de les danses tradicionals, etc.

Una altra característica és la influència palpable de “l’esperit britànic” que es fon amb la mentalitat autòctona: d’aquesta combinació en resulta, per exemple, la presència d’un humor ben propi, sovint brillant i sostingut per uns diàlegs molt ben treballats, que dóna una curiosa sensació de barreja d’humor infantil amb humor anglès...

Per una altra banda, aquestes peŀlícules intenten participar a la cohesió social d’un país que sovint està a la vora de l’explosió. Per això, gairebé sempre hi apareixen junts representants de les diverses comunitats (musulmans, hindús, sikhs, intocables...) i sovint les històries són un autèntic manifest en defensa de la convivència i de la igualtat.

Tot això ha donat com a resultat un tipus d’històries, una manera d’actuar i una manera de filmar extremadament codificades.

Nogensmenys, a partir de finals dels anys noranta, s’observa una clara i ràpida tendència a l’obertura i a la innovació que correspon, en part, amb l’èxit que aquest tipus de cinema està adquirint als països occidentals, així com amb la pròpia evolució de la societat índia. Igualment, temes més “seriosos” com ara les tensions entre hindús i musulmans o altres problemes socials (el paper de les dones en la societat, per exemple) van reapareixent a les pantalles d’aquest cinema popular.

[edita] Música, danses i cançons

Un aspecte essencial del cinema de Bollywood és el de les escenes musicals. En cada peŀlícula hi trobem cançons i danses que barregen sovint les coreografies i la música tradicionals amb música pop i coreografies occidentals. Són escenes doblades: això és una característica de la tradició d’aquesta indústria, en la que primer es filma i després s’afegeixen tots els diàlegs, la qual cosa facilita la traducció en altres llengües (cosa essencial en un país com l’Índia, on s’hi parlen més de setze llengües principals).

Darrerament, però, apareix una nova tendència amb actors que interpreten ells mateixos les cançons, com ara Aamir Khan en la peŀlícula Ghulam. Igualment, certes peŀlícules han començat a filmar-se amb preses de so directes, com Kal Ho Naa Ho (2003).

La música té una importància capital. La banda sonora s’acostuma a posar a la venda mesos abans de que surti la pel·lícula, així s’aconsegueix promoure-la tot suscitant l’interès del públic. A vegades, l’èxit d’aquestes cançons és tal que els beneficis que comporta llur venda amorteix el cost de la peŀlícula sencera. Ben sovint, aquestes bandes sonores estan realitzades per artistes de gran renom: músics com A. R. Rahman, una llegenda vivent a l'Índia, o poetes com Javed Akhtar hi participen. També hi trobem de tant en tant coŀlaboracions d'artistes occidentals.

Pel que fa a les danses, llur nivell artístic és en general molt elevat. Influïdes per les tradicions hindú, musulmana i occidental, aquestes danses sempre han format part integrant de les representacions teatrals; Bollywood no ha fet res més que seguir la tradició tot adaptant-les a la pantalla. En general, aquestes llargues escenes cantades i ballades serveixen per accentuar els moments crucials de la narració, que així queden transmesos amb molta eficàcia. La barreja de les coreografies tradicionals i populars índies amb les occidentals dóna un resultat molt característic, que constitueix una veritable “imatge de marca” de Bollywood.

[edita] Aspectes econòmics i legals

Durant el període en el que el Bollywood no era conegut fora de l’Índia, l’aspecte financer ha estat sovint problemàtic i s’ha trobat embolicat en afers tèrbols.

Com que les inversions provenen principalment del domini privat, les peŀlícules s’han utilitzat sovint per a blanquejar diners - l’any 2001, el “Central Bureau of Investigation”, l’agència nacional de la policia de l’Índia, va prendre totes les còpies del film Chori Chori Chupke Chupke quan es va comprovar que havia estat finançat per la màfia de Bombai -.

Altrament, la manca de diners i de temps a la qual es trobaven sotmesos els realitzadors ha comportat diversos problemes de plagi: ben sovint s’han copiat idees o arguments sencers d’obres occidentals sense demanar el permís a ningú.

També hi han problemes de plagi pel que fa a les còpies de peŀlícules i bandes sonores vengudes al públic (VHS, DVD, CDs): aquestes són copiades iŀlegalment de manera generalitzada i a vegades es posen a la venda abans de que surtin a les sales; d’altra banda, en general són còpies de mala qualitat (imatge comprimida, mals subtítols).

Mentre les indústries cinematogràfiques índia i occidental s’ignoraven i que ningú en sabia gran cosa, tot això no era cap problema massa greu; darrerament, però, les lleis sobre els drets d’autor a l’Índia s’han reforçat i hom mira de minimitzar el problema.

Actualment, a causa de llur visibilitat creixent i de l’augment potencial de públic, certes peŀlícules de Bollywood comencen a gaudir de pressupostos importants, la qual cosa permet anar a filmar escenes en decorats naturals arreu del món i augmentar la qualitat general de les produccions. Tot i així, una peŀlícula com Devdas (2002), que en el seu moment va ser la més cara que s’hagués fet mai a l’Índia, va costar 10 milions de dòlars; en comparació, una superproducció americana costava al voltant dels 200 milions de dòlars...

Alhora, comencen a crear-se grans estudis, com els de la societat Yash Raj Films i, cada cop més sovint, hi ha actors que creen llur pròpia societat de producció, com Shahrukh Khan, Juhi Chawla, Ashutosh Gowariker o Aamir Khan.

Aquest cinema fa temps que és molt popular a tot el sud-est asiàtic, als països àrabs i russòfons i a Amèrica Llatina, però igualment, promogut per la molt important diàspora índia, darrerament està fent una entrada triomfal a Europa i als Estats Units, on certes peŀlícules són admirades pel públic i la crítica (com els casos de Devdas, Lagaan o Kabhi Khushi Kabhi Gham...).

[edita] Les peŀlícules

[edita] Algunes peŀlícules emblemàtiques

• Mother India (1957) de Mehboob Khan, amb Nargis, Raaj Kumar
• Sholay (1975) de Ramesh Sippy, amb Dharmedra, Amitabh Bachchan, Hema Malini i Jaya Bachchan.
• Dilwale Dulhania Le Jayenge (1995) d’Aditya Chopra, amb Shahrukh Khan i Kajol.
• Kuch Kuch Hota Hai (1998) de Karan Johar, amb Shahrukh Khan, Kajol i Rani Mukherjee.
• Mohabbatein (2000) d’Aditya Chopra, amb Shahrukh Khan, Amitabh Bachchan i Aishwarya Rai.
• Lagaan (2001) d’Ashutosh Gowariker, amb Aamir Khan, Paul Blackthorne, Rachel Shelley.
• Kabhi Khushi Kabhi Gham (2001) de Karan Johar, amb Shahrukh Khan, Kajol, Hrithik Roshan i Amitabh Bachchan.
• Devdas (2002) de Sanjay Leela Bhansali, amb Shahrukh Khan, Aishwarya Rai i Madhuri Dixit.
• Kal Ho Naa Ho (2003) de Nikhil Advani, amb Preity Zinta, Shahrukh Khan i Saif Ali Khan.
• Veer-Zaara (2004) de Yash Chopra, amb Shahrukh Khan, Preity Zinta i Rani Mukherjee.
• Mangal Pandey (The Rising) (2005) de Ketan Mehta, amb Aamir Khan i Toby Stephen.
• Bunty Aur Babli (2005) de Shaad Ali Sahgal, amb Abhishek Bachchan i Rani Mukherjee.
• Black (2005) de Sanjay Leela Bhansali, amb Rani Mukherjee, Amitabh Bachchan.

[edita] Altres peŀlícules interessants

• 1995: Rangeela - Raja Hindustani
• 1997: Dil to Pagal Hai.
• 1999: Taal - Hum Dil De Chuke Sanam
• 2000: Dil Se - Kaho Naa... Pyaar Hai - Mission Kashmir
• 2001: Asoka - Dil Chahta Hai - Chori Chori Chupke Chupke
• 2002: Saathiya
• 2003: Koi... mil gaya - Munna Bhai M.B.B.S.
• 2004: Dhoom - Hum Tum - Main Hoon Na - Swades
• 2005: Page 3 - Paheli - Parineeta - Salaam-Namaste
• 2006: Omkara - Lage Raho Munna Bhai - Umrao Jaan - Don Fanaa - Kabhi Alvida Naa Kehna
• 2007: Om Shanti Om - Taare Zameen Par

[edita] Personalitats

[edita] Actors

• Abhishek Bachchan - Amitabh Bachchan - Dharmendra - Ajay Devgan - Guru Dutt - Sanjay Dutt - Govinda - Anil Kapoor - Raj Kapoor - Rishi Kapoor - Aamir Khan - Saif Ali Khan - Salman Khan - Shahrukh Khan - Akshaye Khanna - Rajesh Khanna - Anupam Kher - Akshay Kumar - Dilip Kumar - Kishore Kumar - Vivek Oberoi - Arjun Rampal - Hrithik Roshan - K. L. Saigal - Naseeruddin Shah

[edita] Actrius

• Shabana Azmi - Jaya Bachchan - Bipasha Basu - Juhi Chawla - Priyanka Chopra - Madhuri Dixit - Lara Dutta - Kajol - Kareena Kapoor - Karisma Kapoor - Manisha Koirala - Hema Malini - Diya Mirza - Rani Mukherjee - Nargis - Amrish Puri - Aishwarya Rai - Rekha - Sridevi - Sharmila Tagore - Preity Zinta.

[edita] Directors

• Fahran Akhtar - Sanjay Leela Bhansali - Aditya Chopra - Yash Chopra - Guru Dutt - Ashutosh Gowariker - Karan Johar - Mehboob Khan

[edita] Coreògrafs

• Prabhu Deva - Farah Khan - Saroj Khan - Nitin Desai

[edita] Compositors

• Ismail Darbar - Anu Malik - Madan Mohan - A. R. Rahman -

[edita] Cantants

• Sripathi Panditharadhyula Balasubrahmanyam - Asha Bhosle - Geeta Dutt - Hemant Kumar - Kishore Kumar - Lata Mangeshkar - Mukesh - Udit Narayan - Sonu Nigam - Mohammed Rafi - Kumar Sanu - Sukhwinder Singh - Alka Yagnik - Yesudas - Shreya Gosal - Alisha Chinoy - Sunidhi Chauhan - Kavita Krishnamurty - Himesh Reshamiya.

[edita] Fonts

• Enciclopèdia Hachette Multimédia, de les Editions Hachette (París).
• Llibret informatiu de la peŀlícula Lagaan, editat per Columbia Tristar Home Video.
• Dinesh Raheja i Jitendra Kothari: La Saga de Bollywood : Le cinéma indien. Ed. Charles Moreau - ISBN 2909458237.

[edita] Vegeu igualment

• Cinema indi
• Dansa índia
• Música índia
• Peŀlícules índies

[edita] Enllaços

• Associació catalana de Bollywood (intercanvis culturals i informació sobre Bollywood)
• Cinema Maldà, a Barcelona (sala que projecta pel·lícules de Bollywwod)
• Notícia a Vilaweb
• Notícia a El Mundo
• Blog sobre Bollywood
• Fantastikasia (web en francès molt completa sobre el cinema asiàtic en general i l’indi en particular) (francès)
• Bollywood Fans (tot Bollywood amb fotos, vídeos, peŀlícules i notícies) (castellà)
• Fòrum sobre Bollywood (les últimes noves) (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bollywood