Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Blas Infante - Viquip??dia

Blas Infante

De Viquip??dia

Retrat de Blas Infante en rajoles
Retrat de Blas Infante en rajoles

Blas Infante P??rez de Vargas (Casares, M??laga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla 11 d'agost de 1936). Pol??tic, ide??leg i escriptor andal??s, m??xim exponent del Nacionalisme andal??s.

Infante altern?? les tasques de notari, historiador, antrop??leg, music??leg, escriptor i periodista, endem??s de ser un lector vora?? i gran conferenciant. Es van editar 14 obres seves i va arribar a escriure m??s de 3000 manuscrits. El Parlament d'Andalusia va aprovar de forma un??nime en 1983 el Pre??mbul per a l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, on es reconeix Blas Infante com "Pare de la P??tria Andalusa". La Fundaci?? Centre d'Estudis Andalusos de la Junta d'Andalusia, va adquirir en 2001 la casa de Blas Infante a Coria del R??o per a convertir-la a casa museu com a patrimoni hist??ric i cultural andal??s. ??s homenatjat cada any en la commemoraci?? del Dia d'Andalusia els dies 28 de febrer.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Contacte amb la realitat andalusa

El seu pare, Luis Infante Andrade, llicenciat en Dret, era secretari del Jutjat de Casares, la seva mare, Ginesa P??rez de Vargas, provenia d'una fam??lia de pagesos de classe mitjana. Estudia batxillerat als Escolapis d'Archidona fins a 1899. Des de 1900 treballa com escrivent en el Jutjat de Casares, al mateix temps que estudia en la Facultat de Dret de la Universitat de Granada com a alumne lliure, finalitzant-la en 1906. Despr??s d'aprovar les oposicions en 1909, exerceix com a notari a Cantillana (Sevilla) i aprofita per a entrar en contacte amb l'ambient intel??lectual sevill?? i amb les idees pol??tiques regionalistes, especialment els membres de l'Ateneu sevill??. En poder observar l'estat dels jornalers andalusos qued?? fortament impressionat. Anys m??s tard arriba a escriure:

"Jo tinc clavada en la consci??ncia des de la inf??ncia la visi?? ombr??vola del jornaler. Jo li he vist passejar la seva fam pels carrers del poble"

[edita] La primera assemblea andalusa

L'ideari pol??tic de Blas Infante, hereu dels moviments republicans i federalistes del segle XIX, es basa en la defensa de l'andalusisme i en l'exist??ncia de difer??ncies entre Andalusia i la resta de regions que formaven l'Espanya d'Alfons XIII. El seu objectiu era aconseguir la reconstrucci?? d'Andalusia, entesa com una necessitat per a obtenir la regeneraci?? d'Espanya.

"El meu nacionalisme, abans que andal??s, ??s hum??. Crec que, pel naixement, la naturalesa assenyala als soldats de la Vida el lloc on han de lluitar per ella. Jo vull treballar per la Causa de l'esperit a Andalusia perqu?? en ella vaig n??ixer. Si en una altra part em trob??s, m'esfor??aria per aquesta Causa amb igual fervor". Blas Infant (Manuscrit AEE)

En 1915 es va publicar la seva obra m??s important, Ideal andaluz: varios estudios acerca del renacimiento de Andaluc??a on explica la seva visi?? personal de la hist??ria i problemes andalusos. En 1918 se celebra a Ronda la primera assemblea regionalista andalusa que, inspirada en la cantonalista Constituci?? Federal d???Antequera de 1883, estableix la base a seguir pel andalucismo i aix?? obtenir una autonomia plena per a Andalusia. A m??s s'aprov?? la proposta de Blas Infante de recuperar la bandera andalusa verdiblanca, documentada des de l'any 1095 i l'escut amb H??rcules acompanyat dels lleons, inspirat en el de Cadis (el que anomenaria "les ins??gnies d'Andalusia"). L'any 1933 tamb?? proposa un himne basat en la melodia religiosa del cant jornaler Sant D??u, que cantaven a l'acabar el seu dia de treball. Aquests s??n ara els actuals s??mbols institucionals andalusos, segons l???Estatut d'Andalusia, (ver en wikisource) en el seu article 6.2:

??Andalusia t?? himne i escut propis que seran aprovats, definitivament, per Llei del Parlament d'Andalusia, tenint en compte els acords dictats sobre tals extrems per l'Assemblea de Ronda de 1918 i per les Juntes Liberalistes d'Andalusia en 1933??.

Es defineix el concepte nacional d'Andalusia entenent-se com nacionalitat hist??rica publicat clarament en el Manifest de C??rdova de l'1 de gener de 1919, que entre altres coses deia:

"Sentim arribar l'hora suprema que caldr?? consumar-se definitivament l'acabament de la vella Espanya ( ...).Declarem-nos separatistes d'aquest Estat que, en relaci?? amb individus i pobles, conculca sense fre els furs de la just??cia i de l'inter??s i, sobretot, els sagrats furs de la Llibertat; d'aquest Estat que ens desqualifica davant la nostra pr??pia consci??ncia i davant la consci??ncia dels Pobles estrangers (...) . Ja no val protegir els seus miserables interessos amb l'escut de la solidaritat o la unitat, que diuen nacional."

Durant la Primera Guerra Mundial ??s ingressat a la pres?? per intentar involucrar Espanya en la Guerra Mundial, trencant la seva neutralitat i alineant-se amb Fran??a i en contra d'Alemanya, sol??licitant que Espanya envi??s el seu ex??rcit en contra d'Alemanya i a favor de Fran??a.

An les eleccions de 1918 Blas Infante intenta presentar-se pel districte electoral de Gauc??n, un any despr??s pel mateix districte i per Sevilla per?? en ambdues fracassa per la forta pres??ncia del caciquisme. Es casa amb Angustias Garc??a Parias amb la que va tenir quatre fills i fa escriure Motamid (1920), La dictadura pedag??gica (1921) i Cuentos de animales (1921).

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, hi rebutj?? de col??laborar-hi, ra?? per la qual en foren clausurats en repres??lia els Centres Andalusos, fundats per ell el 1916 i l'editorial de la revista "Andaluc??a" com a plataforma pol??tica del nacionalisme andal??s dins d'un sistema federal. El 1921 public?? La dictadura pedag??gica, una complexa an??lisi filos??fica.

En 1928 viatj?? a Gal??cia per a reunir-se amb els ide??legs del "galleguisme". Durant aquests anys tamb?? viatjar?? al Marroc, Portugal... Participar?? en la revista regionalista gallega "N??s".

El 1930 don?? una confer??ncia pol??tica a la Societat Econ??mica d'Amics del Pa??s a M??laga on ressalta el poble i ??sser andal??s hist??rics.

[edita] El per??ode republic??

Amb la proclamaci?? de la II Rep??blica en 1931, es fa c??rrec de la notaria de Coria del Rio (Sevilla), on construeix la seva casa, a la qual denomina Dar al-Farah (Vila Alegria) inspirada en l'arquitectura d???Al Andal??s, encarregant-se personalment de la seva decoraci??. Blas Infante presideix la Junta Liberalista Andalusa (JLA) i torna a presentar-se a diferents candidatures pel "Partit Republic?? Federal" no obstant aix?? no aconsegueix representaci?? parlament??ria. Els punts essencials de la campanya pol??tica s??n: el repudi al centralisme enfront d'un federalisme necessari, soluci?? al caciquisme i del complicat sistema electoral, reforma econ??mica i de la just??cia, llibertat d'ensenyament, de matrimoni, etc. Aquestes idees i el promogut en la JLA tindr?? gran import??ncia en la redacci?? de l'avantprojecte d???estatut d'autonomia, redactat en gran part pel propi Blas Infante. Escriu el llibre "La verdad sobre el complot de Tablada y el Estado libre de Andaluc??a". Encara que hi ha clars brots independentistes en l'andalusisme, mancant suport popular s'intenta moderar el discurs i definir l'Estat lliure d'Andalusia com "alliberat" de tota opressi??, dominaci?? i injust??cia i d'aquesta forma poder decidir el seu futur. I aquesta hauria de venir per mitj?? d'una gran reforma agr??ria dintre d'una nova Espanya republicana i federal.

Es presenta de nou a les eleccions de Novembre de 1933 per M??laga dintre d'una coalici?? "Izquierda Republicana Andaluza" (coalici?? dels partits Radical Socialista i Esquerra Radical Socialista).que acaba en un nou frac??s i en una desil??lusi?? notable per a Blas Infante. Surt en defensa en bastants ocasions de l'anarquisme, amb el que simpatitzava i que estava sent durament reprimit.

En l'assemblea de C??rdova, al gener de 1933, s'aprova l'"Avantprojecte de Bases per a l'Estatut d'Autonomia", que s'haur?? de sotmetre a refer??ndum per?? que s'anir?? retardant fins que es paralitza per la Guerra Civil de 1936. No obstant aix?? estudis actuals posen de manifest que l'Assemblea de C??rdova va ser un desastre per a l'andalusisme. S'esperava l'assist??ncia de m??s de 700 assembleistes de les vuit prov??ncies de l'actual comunitat andalusa i nom??s hi arribaren dues centenes. La representaci?? va ser desigual: C??rdova i Sevilla van aportar un 70% dels assembleistes, M??laga no va arribar al 2%.

Els assembleistes de Granada, Ja??n i Almeria tenien preparat un avantprojecte per a la Mancomunitat d'Andalusia Oriental i comptaven amb el suport de Huelva, que desitjava unir-se a Extremadura. Quan els assembleistes sevillans i cordovesos van presentar el seu avantprojecte els "Orientals" abandonaren l'assemblea. Llavors Blas Infante va amena??ar amb "residenciar les prov??ncies dissidents" i l'avantprojecte va ser aprovat sense la participaci?? dels assembleistes de Ja??n, Almeria i Granada i l'abstenci?? dels de M??laga.

Com els projectes de mancomunitat mon??rquics, com amb la bases per a l'Estatut de 1933, ja en la Rep??blica, els critica per ser "una mera descentralitzaci?? administrativa". En 1934 visita al president de la Generalitat de Catalunya, Llu??s Companys i Jover, empresonat amb altres membres del seu govern en el penal del Puerto de Santa Mar??a. Amb l'arribada al poder del Front Popular durant les eleccions de 1936 el moviment pol??tic andalusista recobr?? forces i durant l'Assemblea de Sevilla el 5 de juliol s'aclam?? com a president d'honor de la futura Junta Regional d'Andalusia a Blas Infante.

Poc despr??s del cop d'estat del general Franco, alguns membres de Falange el detenen en la seva casa de Coria del R??o. Dies despr??s, l'11 d'agost, Infante ??s afusellat, sense judici ni sent??ncia, amb dos altres detinguts en el quil??metre 4 de la carretera de Carmona mentre cridava Visca Andalusia lliure!. Quatre anys m??s tard del seu assassinat, el Tribunal de Responsabilitats Pol??tiques creat despr??s de la guerra el condemn?? a mort i a una multa econ??mica als seus descendents per, segons un document del 4 de maig de 1940 escrit a Sevilla:

"perqu?? va formar part d'una candidatura de tend??ncia revolucion??ria en les eleccions de 1931 i en els anys successius fins a 1936 es va significar com propagandista d'un partit andalusista o regionalista andal??s".

[edita] Enlla??os externs