Baltasar Garz??n Real
De Viquip??dia
Baltasar Garz??n Real va n??ixer el 26 d'octubre de 1955 a Torres, Ja??n. ??s magistrat, jutge titular del Jutjat Central d'Instrucci?? n??mero 5. Aquests jutjats investiguen els delictes l'enjudiciament dels quals correspon a l'Audi??ncia Nacional, tribunal espanyol que enjudicia en primera inst??ncia alguns delictes de major rellev??ncia.
Taula de continguts |
[edita] Casos m??s rellevants
Garz??n va esdevenir internacionalment conegut en promoure una ordre d'arrest contra l'exdictador xil?? Augusto Pinochet per la mort i tortura de ciutadans espanyols durant el seu mandat, i per crim contra la humanitat, basant-se en l'informe de la Comisi??n chilena de la verdad (1990-1991) i en el cas Caravana de la Muerte instru??t a Xile pel jutge Juan Guzm??n T??pia. Garz??n ha manifestat reiteradament el seu desig d'investigar tamb?? l'exsecretari d'Estat nord-americ?? Henry Kissinger en relaci?? amb la instauraci?? de les dictadures de la d??cada de 1970 a Am??rica Llatina en el que es va anomenar l'Operaci?? C??ndor. Garz??n aix?? mateix va obrir la possibilitat que s'aixequessin a Espanya c??rrecs de genocidi contra funcionaris argentins per la desaparici?? de ciutadans espanyols durant la dictadura argentina de 1976-1983. A l'abril de 2001, va sol??licitar al Consell d'Europa desaforar al llavors primer ministre de It??lia, Silvio Berlusconi, membre de l'assemblea parlament??ria del Consell. Al desembre de 2001, Garz??n va engegar una investigaci?? dels comptes a l'estranger del segon banc m??s gran d'Espanya, BBVA, per suposats delictes de rentat de diners. Al gener de 2003, el magistrat va criticar acrement el govern dels Estats Units per la detenci?? de sospitosos d'Al-Qaida a la badia de Guant??namo, Cuba. Tamb?? va fer una campanya intensa contra la guerra de l'Iraq del 2003. Tamb?? va ordenar l'arrest de Osama bin Laden, cap de la xarxa terrorista Al-Qaida.
[edita] Actuacions a Espanya
Va investigar Jes??s Gil, antic alcalde de Marbella i propietari del Club Atl??tico de Madrid, per corrupci??. Aix?? mateix, ha dirigit importants operacions contra el tr??fic de drogues, especialment a Gal??cia.
Les seves investigacions contra el terrorisme van contribuir tamb?? a denunciar les accions de Jos?? Barrionuevo Pe??a, Ministre d'Interior del PSOE, en relaci?? amb els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), l'anomenada "guerra bruta" contra el terrorisme. Aquest va ser un dels factors que va dur a la derrota del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions de 1996. Garz??n ha investigat tamb?? l'organitzaci?? armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i el seu suposat entorn.
- El 16 de febrer de 1988. Pren possessi?? del Jutjat Central n??mero 5 i es fa c??rrec de la investigaci?? oberta pel jutge Francisco Castro Meije en el cas del subcomissari de policia Jos?? Amedo Fouce i la seva presumpta pertin??ncia als GAL.
- Entre el 29 de juny i el 9 de desembre de 1992 ??s codirector i jutge instructor de l'operaci?? on trenta-vuit persones van ser detingudes per la Gu??rdia Civil en territori catal??, acusades de col??laboraci?? amb banda armada (Terra Lliure). El cap de la Guardia Civil era Lu??s Rold??n, es va aplicar la Legislaci?? Antiterrorista i l'anomenada "llei Corcuera" de recent aprovaci??. Aquesta operaci?? va acabar amb desenes de den??ncies per tortures practicades per la Gu??rdia Civil, mentre els detinguts estaven a les comissaries per ordre del jutge Baltasar Garz??n.
- El maig del 1993 obt?? l'acta de Diputat al Congr??s per Madrid com independent en la segona posici?? de les llistes del PSOE rera Felipe Gonz??lez.
- El maig de 1994 dimiteix dels c??rrecs que ostentava al Govern de l'Estat.
- El 17 de febrer de 1995 ordena pres?? incondicional per a l'exsecretari d'Estat Rafael Vera pel cas dels Fons Reservats.
- El 1998 va ordenar el registre de diverses seus de la Coordinadora d'Alfabetitzaci?? i Euskaldunizaci??n d'Adults (AEK) i l'arrest del seu tresorer.
- La matinada del 14 de juliol del 1998 va ordenar el cessament d'activitats d'Orain SA, empresa basca de comunicaci?? que gestionava el diari Egin i la seva estaci?? radiof??nica d'aquest ??ltim, Egin Irratia. Acabada la instrucci?? de Garz??n, el tancament va ser aixecat per l'Audi??ncia Nacional, per?? Orain SA va quedar en fallida.
- L'octubre del 1998 i arran de les seves investigacions Su??ssa retorna a Espanya prop de 300 milions de pessetes pertanyents als comptes dels expolicies M??chel Dom??nguez i Jos?? Amedo.
- Posteriorment va ordenar el cessament d'activitats de Zabaltzen i el tancament d'Egunkaria, l'??nic diari que s'editava ??ntegrament en llengua basca. Aquests fets han estat durament criticats pels moviments de defensa de l'??uscar, que consideren que el tancament de peri??dics atempta m??s contra la cultura basca que contra el terrorisme d'ETA.
- A l'octubre de 2002, va suspendre durant tres anys les operacions del partit Batasuna, considerant que formava part de l'entramat d'ETA.
- Aix?? mateix ha investigat a altres organitzacions de l???anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MLNV), com Xaki, Ekin, Jarrai, Haika i Segi, i a societats i organitzacions la vinculaci?? de les quals amb el MLNV no est?? clara, com el cor musical Euskaria, al??legant que formen part de diversos fronts de l'entramat d'ETA.
[edita] Carrera pol??tica
El 1993, despr??s de diversos contactes amb membres rellevants del PSOE com Jos?? Bono i Felipe Gonz??lez (qui va ser presentat a Garz??n pel primer), Garz??n va prendre la decisi?? d'obrir un par??ntesi en la seva carrera en la judicatura i endinsar-se en la pol??tica amb la ferma intenci?? de posar fi a la corrupci?? que semblava haver-se instal??lat en el govern socialista. El seu desig de veure's lliure de lligaments de partit i el fet de veure's solament depenent de qui ell considerava en aquells dies principal valedor d'aquest desig de regeneraci?? democr??tica (Felipe Gonz??lez), li va dur a sol??licitar la seva inclusi?? en les llistes electorals com n??mero dos per Madrid, just darrere del President Gonz??lez. Despr??s de la vict??ria electoral de 1993, va ser declarat cap d'un enfortit Pla Nacional contra les Drogues. No obstant aix??, i sent n??mero dos d'Interior, la constataci?? de la poca predisposici?? de la c??pula socialista a prendre mesures en??rgiques contra la corrupci??, el van dur al seu aband?? de la pol??tica poc despr??s que Belloch es fes amb les regnes de la fusi?? dels ministeris de Just??cia i Interior.
