Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ateneu Enciclop??dic Popular - Viquip??dia

Ateneu Enciclop??dic Popular

De Viquip??dia

El Ateneu Enciclop??dic Popular (AEP) - Centre de Documentaci?? Hist??rica i Social (CDHS) ??s una associaci?? civil cultural fundada a Barcelona l'any 1902 per un grup de intel??lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipaci?? [1] sense cap tipus de filiaci?? pol??tica o ideol??gica. [2][3]

Clausurat per les tropes franquistes al gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Condal, va ser legalitzat de nou en 1980. Actualment ??s centre de documentaci?? que forma part de la Federaci?? d'Ateneus de Catalunya, al costat d'ateneus i centres culturals de tot tipus catalans. Tamb?? est?? associat a la Fundaci?? Antonio Machado de Cotlliure, participa a la Federaci?? Internacional de Centres d'Estudis Llibertaris i Documentaci?? (FICELD), i ??s el segon arxiu m??s gran del moviment obrer mundial despr??s de l'IIHS de'Amsterdam.

Taula de continguts

[edita] Primera etapa: el AEP

La idea de fundar el AEP va sorgir d'una trobada de Josep Tubau, Eladi Gard?? i Ferrer i Francesc Layret, estudianta de filosofia i dret molt implicat amb la problematica social i cultural de la classe obrera, en la Universitat de Barcelona. Es van succeir diverses reunions en el local de l'Associaci?? de Cors de Anselm Clav?? , a les quals es van anar incorporant diverses persones amb les mateixes inquietuds i sensibilitzaci?? per la repressi?? a causa de la fracassada vaga general de 1902; l'economista Pere Coromines, el periodista republic?? Ignasi Bo, Eduard Marquina, Ernest Vendrell, el pedagog i pol??tic de la coalici?? republicanosocialista Luis de Zulueta o el neomalthusiano Luis Bulffi de Quintana entre uns altres[4]

Es va inspirar en l'Ateneu Catal?? de la Classe Obrera creat en 1861 i, com aquest, va tenir un paper centrat en l'orientaci?? obrera, campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicci?? civil, i defensa dels drets humans i de la democratitzaci?? de la cultura. Arribant a tenir 25.000 socis en aquesta primera etapa, participant activament diverses personalitats com el poeta Federico Garcia Lorca [5] Salvador Segu??, Joan Salvat-Papasseit encarregat de la secci?? de la biblioteca durant una llarga temporada, Joaquim Maur??n, V??ctor Colomer, Manuel Ainaud S??nchez, Joan Bastardas i Parera, Jaume Aiguader i Mir??, Josep Maria de Sucre i Carri??, Joan Amades, ??ngel Pesta??a o l'il??lustrador i cartellista Carles Fontser??, qui va dissenyar el logotip de l'entitat representant a Francesc Layret, entre molts.

[edita] Anys de cultura i expansi??: 1903-1923

Diverses seccions recollien les activitats dels socis i organitzaven cursos i confer??ncies. En poc temps, el Ateneu es va convertir en tot un referent arribant a tenir un divers nombre de seccions.

[edita] El Ateneu sota la dictadura

Durant els anys de dictadura de Primo de Rivera van tenir el seu espai en l'Ateneu "Els Idealistes Pr??ctics". La seva seu social es trobava en un edifici del carrer del Carme a Ciutat Vella, comptant amb una delegaci?? en un carrer pr??xim i fins i tot un xalet en el Sitjar de La Molina (Cerdanya), espoliat posteriorment per la Falange Espanyola a l'acabar la Guerra Civil Espanyola i que actualment ??s propietat de la Generalitat de Catalunya.

[edita] Segona Rep??blica: pedagogia i civisme

L'Ateneu disposava una escola nocturna , va organitzar diverses campanyes durant la Segona Rep??blica contra l'atur obrer, el Front de Pau contra la Guerra, en defensa dels mosaics romans de Tossa o pro les Olimp??ades Populars entre moltes; a m??s d'una biblioteca en l'homenatge de la qual a les seves dues benefactors, Josep Campam?? i Joaquim Arlunins es van realitzar diversos actes, destacant el del 20 de febrer de 1932 presidit per Francesc Maci?? (president de la Generalitat de Catalunya que es va associar despr??s de l'esdeveniment [6] i acompanyat per Jaume Aiguader (alcalde de Barcelona).[7] L'??ltima de les seves tasques abans de la caiguda de la Segona Rep??blica va ser l'organitzaci?? d'una campanya pro cultura popular.

[edita] Els anys de la Guerra Civil Espanyola

La majoria dels arxius i la rica biblioteca del Ateneu es van perdre arran de la cremada de la seu per les tropes franquistes d'ocupaci?? al gener de 1939 que tenien la consigna d'acabar amb la cultura obrera i per aix?? van cremar tots els seus documents, immobles i estris. Els quals es van salvar foren duts a l'arxiu de Salamanca, encara que part de la seva biblioteca es troba als fons de la Biblioteca de la Universitat Central de Barcelona.

[edita] Nova etapa: CDHS-AEP

a l'any 1977, per iniciativa i dinamizaci??n d'un grup d'antics socis i membres es va constituir el Centre de Documentaci?? Hist??ric-Social, entre els fundadors del qual es trobaven Tana Andrade, Abel Pau, Ernest N????ez, Cipriano Damiano, Carmen Garc??a i Mari Creu Carmona, l'acta fundacional data del 25 de setembre de 1978.

Va ser el punt d'inici per a la recuperaci?? de l'Ateneu, legalitzat de nou el 12 de juliol de 1980 segons ofici del Govern Civil, amb id??ntica voluntat progressista, plural, cultural i popular que va caracteritzar l'etapa anterior.[8]

L'Ateneu, en aquesta segona etapa, realitza activitats com exposicions, debats, confer??ncies, exposicions culturals, publicacions, actes solidaris; el Centre de Documentaci?? Hist??ric-Social ??s un dels arxius m??s complets sobre el moviment obrer dels segles XIX i XX de Catalunya principalment. Edita el butllet?? semestral Enciclop??dic Noticiari i participa en l'edici?? i co-edici?? de llibres.

  • Secci?? liter??ria-po??tica
  • Secci?? biblioteca, hemeroteca i arxiu. Font de consulta per a historiadors, documentalistas i estudiants, oberta al public en general per a consultes del seu fons documental. Disposa d'uns fons de 38.000 llibres i 12.000 cap??aleres de diaris, revistes, butlletins, cartes de l??poca, aix?? com dossiers relacionats amb els moviments socials i obrers des de la Primera Internacional fins a l'actualitat.

Des de l'any 2007 hi ha una campanya per a recuperar el seu patrimoni confiscat durant la Guerra Civil Espanyola, en gran numero emmagatzemat en els Arxius de Salamanca.

  • Secci?? Hist??ria Contempor??nia.

A l'any 2000, l'AEP va editar el llibre Una hist??ria de Barcelona. L???Ateneu Enciclop??dic Popular, 1902-1999 escrit per l'historiador i president de l'associaci?? durant molts anys, Ferran Aisa, pel qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona:[9]

?? ... a Ferran Aisa, pel llibre Una hist??ria de Barcelona. Ateneu Enciclop??dic Popular (1902-1999), perqu?? fa una aportaci?? remarcable a la hist??ria d'una instituci?? cabdal de la cultura popular barcelonina del segle XX.  ??

[edita] Refer??ncies

  1. ???
    ?? Amb el t??tol d'Ateneu Enciclop??dic Popular s'ha constitu??t una nova entitat, la fi de la qual ??s la instrucci?? dels qui, per viure de les seves mans, es veuen m??s privats d'ella  ??

    ???Las Noticias, 12-10-1903
  2. ??? Fullet informatiu'Ateneu Enciclop??dic Popular, 1906, Tamb?? a (Aisa :40)
  3. ???
    ?? L'Ateneu Enciclop??dic Popular no t?? tampoc cap filiaci?? pol??tica. Espont??niament va n??ixer i es pot dir que espont??niament reneix cada dia. Uns quants homes d'idees i orientacions pol??tiques ben diferents, se sentien units pel mateix desig d'arribar a obtenir un ??rgan de cultura superior, que no havien trobat en el poc temps, que el treball els havia perm??s a anar a l'escola oficial  ??

    ???Full informatiu de l'AEP
  4. ??? (Aisa :39-41)
  5. ??? (Aisa 2000: 564)
  6. ??? El rebut de l'any 1932, que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, consta que va pagar l'any ??ntegre que pujava a la quantitat de 24 pessetes.)
  7. ??? (Aisa 2000: 273)
  8. ???
    ?? Nosotros reivindicamos los objetivos iniciales del periodo en que fue fundado el Ateneo Enciclop??dico, aunque la autonom??a organizativa del ateneo desarrollar?? su actividad cultural dentro de los m??rgenes ideol??gicos bastante amplios, tal y como fue concebido por sus fundadores a principios de siglo  ??

    ???Ernest N????ez, presidente del CDHS en Solidaridad Obrera, n??m 67, julio de 1980
  9. ??? Web Ajuntament de Barcelona: L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha lliurat aquest dijous, 8 de febrer 2000, els premis Ciutat de Barcelona )

[edita] Bibliografia

  • Aisa P??mpols, Ferran (2000), Ateneu Enciclop??dic Popular (1902-1999). Una hist??ria de Barcelona, Barcelona: Lallevir SL/Virus editorial. ISBN 84-931045-0-7
  • Huertas Claveria, Josep M. (1979), Obrers a Catalunya, Manual d'hist??ria (1840-1975), Barcelona: L'Aven??.

[edita] Enlla??os externs