Manuel Ainaud Sánchez

De Viquipèdia

Manuel Ainaud i Sánchez (Barcelona, 17 d'abril de 1885 – 28 de desembre de 1932) fou pedagog i artista, director general de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Bibliografia 3 Enllaços externs 4 Fotografies 5 Referències

[edita] Biografia

De pare francès i mare andalusa, fou el menor de 7 germans; es va casar amb una de les filles de Carme Karr, Carme de Lasarte i Karr (1918), i tingueren 4 fills: Joan, Anna, Josep Maria i Montserrat. Està enterrat al cementiri del Sud-Oest de Barcelona (Montjuïc).

Estudià dibuix a les escoles de l'Ateneu Obrer de Barcelona. Ben aviat es donà a conèixer com a capdavanter del grup artístic denominat Els Negres, pels grans dibuixos al carbó (alguns tenebristes) de temes urbans i, sobretot, de multituds, amb una certa intenció social. Exposà als Quatre Gats (1903), presidí la secció d'Art i Literatura de l'Aplec Catalanista, col·laborà amb Les Arts i els Artistes i alternà l'activitat artística amb la pedagogia. L'any 1905 creà amb alguns dels seus amics l'Agrupació Artística, que organitzà diverses exposicions molt notables.

Ingressà l'any 1909 com a professor de dibuix i treballs manuals a l'Escola Horaciana, capdavantera dels nous corrents pedagògics i aleshores dirigida per Pau Vila, i més tard (1910-15), va ser director del Nou Col·legi Mont d'Or, on conegué la seva muller.

Dedicà tots els seus esforços a aconseguir una escola pública gratuïta i de qualitat. L'any 1915 fou elegit president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, des d'on organitzà una intensa campanya per a l'escola pública, a través de la premsa, de conferències a entitats obreres i dirigint manifestacions ciutadanes.

Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa per conèixer directament les experiències de l'Escola Nova o Escola Moderna que s'imposava a Europa. Al seu retorn a Barcelona, l'any 1917, fou nomenat director general de l'assessoria tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, de la qual fou l'ànima i l'impulsor. Ressuscità prop de quaranta antics llegats, que l'Ajuntament tenia oblidats, per a la construcció d'escoles (“Grups Escolars”) amb una subvenció del 50% de l'Estat, i projectà un ambiciós pla de construccions escolars, d'acord amb l'arquitecte Josep Goday, que s'inicià amb la inauguració de dos centres el 1917 i 1919 i es culminà el 1934. Lluità per l'escolarització dels nens i la dignificació de l'escola pública, restructurant centres d'educació primària, especial i d'arts i oficis, dotant-los de recursos.

També tirà endavant tota una sèrie de serveis complementaris com les Cantines Infantils, els Banys de Mar, les revisions mèdiques, les Colònies d'Estiu amb resultats tan admirables com Vilamar i Turissa i les modèliques escoles innovadores, com l'Escola del Mar (1922) o la del Guinardó (1923). Sabé escollir bons col·laboradors, com el Dr. Mias, Ventura Gassol, Ramon Jori, Antoni Gelabert, Pere Vergés i Artur Martorell i Bisbal, amb els quals era molt exigent i organitzat. El 1922, aconseguí l'aprovació del Patronat Escolar de Barcelona, que donà un gran impuls a l'ensenyament primari a Barcelona i influí en gran manera en el millorament pedagògic a Catalunya, formant i seleccionant mestres.

La dictadura de Primo de Rivera el destituí del seu càrrec, i no pogué retornar a l'Ajuntament fins el 1930, després d'uns anys especialment difícils en què es dedicà a la venda de material escolar i al disseny de mobles per a escoles. Reprengué amb entusiasme l'obra interrompuda, ressucitant el Patronat Escolar, i en un sol dia, l'any 1931, pogué inaugurar 11 grups escolars nous, que Ainaud va definir com a “bells”. Manuel Ainaud fou nomenat membre del Consell de Cultura de la Generalitat, vocal del Comitè de la Llengua i conseller d'Instrucció Pública a Madrid, treballant incansablement fins que una llarga malaltia acabà amb la seva vida als 47 anys.

Se li ha dedicat una plaça a Barcelona (Sant Martí), a la sortida de la parada de metro Besòs. És un espai d'uns 7.400 metres quadrats, delimitat per la Gran Via i els carrers Andrade i Ca n'Oliva. Es va proposar al Districte de Sants-Montjuïc els seu nom per a un dels futurs cinc centres educatius que està previst construir-hi, com un senyal de reconeixement a un model educatiu de ciutat que va ser capdavanter de l'educació del període republicà. L'Institut d'Estudis Catalans ha concedit algunes borses d'estudi com a Premi Manuel Ainaud.

[edita] Bibliografia

• Francès i Aragall, Hermenegild. “De la renovació pedagògica a Catalunya: D. Manuel Ainaud i la Comissió de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Barcelona”. Dins de Miscellanea Barcinonensia : revista de investigación y alta cultura Barcelona núm. 48 (12 1977), p. 53-76.
• Cañellas i Julià, Cèlia. “Política escolar de l'Ajuntament de Barcelona 1916-1936”; pròleg de Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona, Ed. Barcanova, 1982.
• Borja i Solé, Maria de. "El joc, eina pedagògica a Catalunya". Edicions Universitat. Barcelona. 1984.
• Pàrraga Escolà, Maria. “Manuel Ainaud (1885-1932) : memòria d'una època”. Edicio : Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions , 1989. Col·leccio : Gent de la Casa Gran ; 2.
• Domènech i Domènech, Salvador. “Manuel Ainaud i el Patronat Escolar de Barcelona”. Temps d'educació, revista de la Divisió de Ciències de l'Educació, Universitat de Barcelona . Barcelona : Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1989. Núm. 17 (1er semestre 1997), p. 273-291.
• Domènech Domènech, Salvador. “Manuel Ainaud i la tasca pedagògica a l'Ajuntament de Barcelona”; pròlegs de Marta Mata i Garriga i Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Biblioteca Abat Oliba ; 152.
• Cipro, Miroslav - Slovník pedagogu : 1. díl / Miroslav Cipro. -- 1. vyd. -- Praha : M. Cipro, 2001. 552 pg.
• Josep Maria Ainaud de Lasarte. "Mestres que han fet Catalunya”. Barcelona, Ed. Mediterrània, 2001.
• Aisa Pàmpols, Ferran (2000), Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). Una història de Barcelona, págs. 138-139, Barcelona: Lallevir SL/Virus editorial. ISBN 84-931045-0-7
• Saladrigas, Robert. "L'Escola del Mar i la renovacío pedagogica a Catalunya; converses amb Pere Vergés". Barcelona : Ed. 62, 1973. 25 x 17 cm. 368 p.
• Salvador, Joan. "Manuel Ainaud Sànchez". Catalunya Cristiana núm. 641 (2/1/1992).
• Manuel Ainaud, La primera Escola de Sords‐muts establerta a Barcelona. Revista “La Paraula, Butlletí de l'Escola Municipal de Sords‐muts”, Any II, núm. 1, Barcelona, gener‐març de 1919.

[edita] Enllaços externs

• Manuel Ainaud i el Patronat Escolar de Barcelona: Article de Salvador Domènech a Temps d’Educació, núm. 17, 1r semestre del 1997, 273-291.
• Índex del llibre de Salvador Domènech: Manuel Ainaud i la tasca pedagògica a l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, 545 pp.
• Ressenya de Salvador Domènech del llibre: Ainaud, Josep M., "Mestres que han fet Catalunya", Barcelona, Mediterrània, 2001. A Guix núm. 286-7, juliol-agost del 2002.
• El Patronato Escolar de Barcelona: Manuel Ainaud: María de Borja i Solé; "El joc, eina pedagògica a Catalunya"; p. 40-41.

[edita] Fotografies

Com a estudiant a l'Ateneu Obrer	Retrat	Retrat	Amb Francesc Macià 1932
Els Negres celebrant la victòria de Solidaritat Catalana (cap a 1907) a l'estudi d'en Manuel Ainaud, que sosté l'Estelada	Dibuix al carbó	Retratat per Claudi Grau (Els Negres)	Signatura
Amb la muller i fill Joan a Port de la Selva 1920	Amb la muller i fills Joan i Josep Maria 1932

[edita] Referències

• Manuel Ainaud (citat per Alexandre Galí): "Una de les causes que ofereix més benefici al nen és l'absoluta confiança entre professors i alumnes. Aquesta agradable vida en comú, a classe, als menjars, als seus jocs, dóna al professor una posició immillorable respecte als alumnes.". “Avui dia, hem de cuidar de la cultura de les democràcies i de la seva formació moral amb la mateixa forma (...) com en altres èpoques es cuidaven de l’educació dels prínceps...”

• Manuel Ainaud tenia com a objectiu: "Fer possible un país educat en la llibertat i la responsabilitat, conscient dels seus drets i dels seus deures".

• Pau Vila: "Cal que Barcelona ho sàpiga: ha mort un home que li ha ofrenat, en persistent sacrifici, els millors anys de la seva vida".

• La Vanguardia, 29 i 30 de desembre de 1932. “Fallecimiento de don Manuel Aynaud. Después de larga y penosa enfermedad que exigió una delicada intervención quirúrgica, ayer mañana falleció en nuestra ciudad el asesor técnico y jefe del Negociado municipal de Cultura del Ayuntamiento, don Manuel Aynaud. Persona competísima e inteligente, el señor Aynaud fue el verdadero artífice de la gran labor cultural desarrollada en Barcelona por diversos Ayuntamientos. Era, además, miembro del Consejo de Instrucción pública de la República, cargo para el que fue designado poco después de instaurado el nuevo régimen. Gozaba de gran prestigio y solvencia en materia docente, y era muy estimado por su seriedad y trato caballeroso. Su muerte ha sido muy sentida. D. E. P. y reciban sus familiares la expresión de nuestro pésame.” “El entierro del señor Ainaud. Ayer mañana se celebró el entierro del que fue Asesor Técnico de la Comisión de Cultura del Ayuntamiento don Manuel Ainaud. Presidieron el acto el Consejero de Justicia señor Comas, en representación del Presidente de la Generalidad de Cataluña; el alcalde accidental señor Ventos, ei consejero de Cultura de la Generalidad, señor Gassol; el rector de la Universidad, señor Serra Hunter; el hijo y los hermanos del finado y el Presidente de la Comisión de Cultura del Ayuntamiento y teniente de alcalde señor Vilalta. Figuraban en la comitiva, entre otros, los tenientes alcaldes señores Duran y Guardia, Escofet, Pía, Ventalló y Jové, los concejales del Ayuntamiento señor Tenas; el jefe del Negociado Administrativo Municipal de Cultura, señor Serraclara; el director de Museos, señor Joaquim Folch i Torres; el director de la Banda Municipal, señor Lamotte de Grignon; el director del Archivo Histórico de la Ciudad, señor Duran Sanpere; los funcionarios de la Asesoría Técnica de Cultura, señores Jori i Martorell, el jefe de la Guardia Urbana y Ceremonial señor Ribé y oficiales de dicha oficina señores Puigdomenech y Oller. En el cementerio, el concejal señor Pellicena, en nombre del Ayuntamiento, pronunció breves palabras enalteciendo las cualidades del finado.“

• Ramón Menéndez Pidal. El Sol, 6 de setembre de 1931. "Mi último artículo en EL SOL nos ha proporcionado dos encuentros con distinguidos catalanes. Uno de ellos amistoso y muy satisfactorio: la visita de D. Joaquín Xiráu y de D. Manuel Ainaud, con quienes no sólo es fácil entenderse, sino muy grato y útil, dada su altura de miras, su deseo de equidad y acierto en lo presente y en lo por venir."

• Sempronio, "La quitxalla al mar" (Revista Club, del RACC, juliol-agost 1980). "Un dels cervells, gairebé el motor d'aquest transcendental capgirament escolar barceloní, fou el pedagog Manuel Ainaud i Sánchez, designat assessor tècnic de la Comissió de Cultura. Havia començat la vida dibuixant i pintant, i fent de mestre de dibuix en algunes escoles. Però, neguitejat per l'ensenyament en general, no trigà a dirigir totalment una escola, el Col·legi Mont d'Or, i, després, des de la presidència de l'Ateneu Enciclopèdic popular, menà una intensa campanya pro-escoles noves, prodigant-se personalment i inspirant campanyes de premsa, conferències, mobilitzacions populars, etc."

• Pere Vergés, "La República d'Infants de Vilamar": "...va ser una obra magna, resultat d'una improvisació increïble. A Manuel Ainaud se li va ficar al cap que aquell estiu havia de posar-se en funcionament la primera colònia depenent exclusivament de la Comissió de Cultura. Aquesta colònia va ser poblada per tres-cents nens i nenes i una vintena de mestres, entre homes i dones." (citat per Robert Saladrigas) "M. Ainaud, Ventura Gassol i el doctor Mas no disposaven d'hores pròpies ni sabien el que era el temps lliure, entregats com estaven a les seves tasques professionals".

• B. Delgado: "(Don Manuel Ainaud era un) hombre de extraordinario talento organizador, amigo y contertulio de la familia Giner en la torre que ésta tenía alquilada en San Gervasio." (, pg. 25, nota 21)

• Catalònia: revista literària setmanal. Núm. 2 (4 agost 1906) Pg. 3. La "Agrupació Artística" al Ateneu Barceloní. La manisfestació d'aquesta naixent entitat es ben seriosa, y mereixedora de tota la atenció, no per lo que ara es, sinó per lo què's vislluma al travers de la meteixa. Es la manifestació Ingènua d'uns elements jovens, artistes del pervindre, que mostren portar a dintre bona llevor. No tots arribaran; alguns fracassaran y's quedaran pe! camí emprès; empro avuy ells són promeses. En la exposició què'ns ocupa no hi cerqueu pas lo què'n diuen personalitat; totjust s'hi apunta algún temperament. Enduhemnos, tantsols, una impresió general, al travers de la qual havem de visllumarhi la fesomia del art català del avenir. Confiem en aquets xicots revoltosos, inadaptables al ambent d'acadèmia y al d'aquets centres artístichs reglamentáis hont s'adoren los personalismes y la frivoJitat. Aquets xicots porten a dintre la protesta sorda, la revolta latent contra ló caduch, lo exòticb, lo mercantil. Es cert que tot això es una nuvolosa en los seus esperits; que no concreten; que encara no s'han orientat, empro no duptem què's farà la llum en los esperi s adolescents. No tots travallen ab la meteixa fe, ab la meteixa fortuna, " Molts són los cridats, pochs los escuilits." També entre ells, s'ha introduhida la malura dels artistes «prestidigitadors», que tot ho fan depressa, corrents, per demostrar una facilitat que no posseheixen, sinónima en aquest cas de lleugeresa tonta; altrament no's veurien en la secció d'esculptura algunes obres que són veres monstruositats; va semblarnos la secció menys sòlida, menys seriosa. Alguns expositors fan gala d'un ridícol menyspreu per la correcció, així com demostren un gran desconeixement dels estudis auxiliars. S'hi descobreix en lo conjunt, com una tendència a mirarse les coses baix l'aspecte pintoresch, cuidantse només de fixar la impresió típica. (...) Los carbons del Sr. Ainaud reproduheixen, baix un punt de vista original, les multituts, agrupades ab molt caràcter.“.